Publicitat

Entrevista a Matteo Malavasi

Publicat el 23.2.2018 9:30

La mirada jove

Elena Bulet (@elenabulet)

Per què vas escollir Sant Gervasi per establir el teu bar?
Vaig decidir venir a Barcelona per amor. I és una ciutat on un pot desenvolupar el seu projecte. Triar el barri va ser una recerca força llarga. Buscava ser la cerveseria del barri i quan vaig passejar-me per Sant Gervasi, em va encantar. A més, en l’entorn on estic no hi ha res de cervesa artesana.

Publicitat

Quantes cerveses tens?
Tinc 6 cerveses de tirador que van canviant. Intento tenir 6 eleccions completament diferents i combinables. En ampolles, trobem aproximadament 40 diferents. No tinc marques comercials, perquè tenen molts conservants i additius químics i no és l’estil artesà.

Publicitat

I com les ordenes?
Es tracta de tenir un equilibri entre productes catalans, espanyols, belgues i de la resta del món. Després, també tinc cerveses sense alcohol i sense gluten.

Per què se serveixen en gots diferents?
Segons el cos, el gust i el desenvolupament de cada cervesa, se servirà en un got o en un altre. Per exemple, la cervesa belga necessita respirar i té un millor gust en una copa ampla. En canvi, les de blat, les Ipa o les Pale ale viuen de l’aroma i es degusten en gots alts, perquè pugi.

Com cal degustar una cervesa?
Es recomana beure-la amb temps i combinar-la amb quelcom salat. També caldria olorar-la abans, ja que cada aroma és diferent. Tot i així, cadascú acaba desenvolupant el seu propi mode.

A què s’associa fer una cervesa?
Si t’agrada la cervesa, al descans absolut. Després de treballar una jornada llarga, surts i et prens una cervesa de qualitat amb una tapeta. El teu cervell inconscientment es relaxa. La cervesa artesanal és quelcom que pots degustar sol, com un bon vi.

Cervesa preferida i per què?
La Delirium Tremens, de Bèlgica. Va ser la meva primera cervesa artesanal. Estranyament, la tenien en barril en un poblet italià. La vaig provar i vaig saber que hi havia un món per descobrir.

Cerveses rosses o fosques?
Jo soc més de rosses. Però si hi ha una triple o quàdruple de Bèlgica, més torrada, també em van. Les cerveses belgues són la meva debilitat…

Barril o ampolla?
Jo barril, però en ampolla hi ha més eleccions. De fet, hi ha fàbriques més petites que no produeixen barrils.

On hi ha el límit entre una artesana i una comercial?
Complicada aquesta. L’artesania d’una cervesa va lligada al procés d’elaboració, no a la quantitat obtinguda. Tu pots produir molt i vendre a la gran distribució, però fer cervesa artesanal, més treballada.

ELS DIFERENTS TIPUS DE CERVESA

©Elena Bulet

Es defineixen segons la fermentació, la varietat de llúpol i segons els ingredients. En Matteo ens ha resumit els següents grups, però afirma que caldria un llibre per descriure tots els tipus:

Ale: porten força llúpol. Es fermenten a elevades temperatures. S’inclouen diverses varietats. La més demanada és la Indian Pale Ale o Ipa.

Lager: és la cervesa més normal de totes. També la més fàcil d’elaborar. Es fermenta a baixes temperatures. Porta civada i aigua.

Pilsener: porten llúpol de baixa fermentació. Van néixer a la República Txeca. Es diferencien de les Ale, perquè tenen més blat, cereals i fermentació.

Stout: són cerveses negres on la malta es torra molt. De vegades, s’hi afegeix una aroma de cafè natural o de xocolata.

Weissbier: les van inventar els alemanys. Tenen un gust més dolç. El seu principal ingredient és el blat i el seu format ideal és el de 50 cl.

Làmbica: cervesa de fermentació espontània. És de tradició flamenca i el seu gust sec i àcid recorda lleugerament al vi.

Beershooter BCN-Diagonal
c. de l’Avenir, 66/68
www.beershooter.com

 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí