Educació
Escola Decroly
A la classe de P5 de l’Escola Decroly, com a mínim un dia a la setmana, els infants s’asseuen en rotllana i descobreixen què amaguen alguns dels paquets que han portat ells mateixos a l’escola. De què fa olor? Pesa? Quants n’hi ha? És gros? És rugós? Són algunes de les preguntes que els més menuts posen sobre la taula quan fan ‘sorpreses’ i volen esbrinar què els ha volgut compartir algun dels seus companys. L’activitat és una peça clau a l’etapa d’Educació Infantil, però també es fa a Primària. És la base del mètode Decroly, que incorpora el científic com a mecanisme per a l’aprenentatge dels infants.
Un paquet embolicat desencadena tot un joc de descoberta en els més petits
Així ho explica la cap d’estudis de l’Escola Decroly, Berta Puente. Les ‘sorpreses’ són elements que els infants porten a la classe per compartir amb els companys i iniciar un joc de descoberta i aprenentatge “immens”. Qualsevol cosa pot ser una sorpresa, des d’una patata, una pinya, un os de vaca, taps de suro o una caixa de botons. L’únic requisit és que estigui embolicat: són els companys qui, amb preguntes, respostes i investigació, acaben sabent què hi ha dins el paquet. I com ho fan? Doncs el toquen, oloren, exploren i xafardegen el misteriós paquet. També fan preguntes al qui ho ha portat i, de mica en mica, troben la solució. Quan ja s’ha destapat aquest element, sigui quin sigui, desencadena per si sol activitats i aprenentatges nous.
Puente destaca que les sorpreses generen interès als infants per compartir alguna cosa però també, en presentar-se com un joc, facilita “l’atenció i la motivació” de tot el grup en estar encuriosits en saber què desperta interès als altres. Per una estona, un dels infants és protagonista, però fins i tot als més vergonyosos l’activitat els és profitosa: es poden posar al centre a través d’un element que han portat a l’escola per iniciativa pròpia. Puente també veu avantatges al que es podria considerar un inconvenient. Quan un paquet no es pot observar el mateix dia, els infants aprenen a gestionar l’espera, o fins i tot la frustració quan un element es trenca o es fa malbé abans d’obrir-lo.
És una activitat de “descoberta sensorial”, recalca Puente, per la qual cosa reforça les “sinapsis neuronals”. Alhora, satisfà les necessitats més innates de tocar, olorar, explorar, sentir, comparar per entendre de cada nen i nena. Fer preguntes, formular hipòtesis, treballar comparacions o deduccions són alguns dels passos que segueixen els infants i que, pel que fa al llenguatge, els afavoreix l’adquisició de vocabulari i el desenvolupament general del llenguatge oral. Alhora, detalla Puente, també potencia l’aprenentatge d’hàbits propis de la conversa com poden ser l’atenció, l’escolta, el respecte als torns de paraula, el debat…
L’observació directa és primordial perquè l’alumne desenvolupi esperit científic
Amb l’element sobre la taula, la feina no s’acaba. Des de l’Escola Decroly defensen que l’observació directa és l’exercici “primordial” per desplegar en l’alumne l’esperit científic i satisfer la seva necessitat innata de voler conèixer i saber més. Un sol element, en aquest cas, permet desencadenar un seguit d’activitats de diferent tipus generant el que s’anomena “aprenentatge globalitzat”. D’aquí n’aniran sortint conceptes i s’aniran relacionant amb altres ‘sorpreses’ per anar-los assimilant.
