Publicitat

El corb i la seva vinculació amb Sarrià

És el símbol d'un dels dos bàndols en què es divideix el veïnat per a la batalla de la Festa Major, el dels Vicenç

spot_img

Publicat el 22.6.2023 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

Enric Capdevila © Sergi Alemany

El corb (Corvus corax) és l’ocell més gros de la família dels còrvids. És un ocell resident a Catalunya, que ocupa un gran espectre d’hàbitats amb espais oberts o en mosaic i amb presència de rocams o estructures verticals on col·locar el niu. A Barcelona, per tant, s’observen exemplars de corb aïllats provinents de Collserola, que crien a Santa Creu d’Olorda, tot i que s’han fet observacions de corbs amb branques al bec o realitzant festejos a Montjuïc, la Ciutadella i a l’àrea dels Tres Turons.

Publicitat

Té el plomatge de color negre lluent uniforme, els adults tenen reflexos metàl·lics de color verd o blau-violeta. Té el bec gruixut i robust, amb un lleuger plomall a sota que sembla una barba, i les potes grosses amb ungles molt fortes. La cua és unciforme, en forma de ganxo, fet que els distingeix de les cornelles. És un dels ocells amb major envergadura, pot arribar a fer 140 cm de punta a punta de les ales. No té dimorfisme sexual, l’única diferència és que el mascle és lleugerament més gran que la femella. Fa nius en cavitats o relleixos dels cingles o en arbres grans. És un ocell omnívor, captura cucs a terra, insectes, ratolins o sargantanes; també expolia nius i pot menjar carronya.

Publicitat

Els corbs, i tota la família dels còrvids, són ocells molt intel·ligents, capaços de jugar, tenen un llenguatge de gestos molt elaborat per comunicar-se entre ells, utilitzen eines, etc. Mantenen el territori i la parella durant tota la vida, i els corbs joves han d’ajuntar-se amb altres adolescents per formar bandades i buscar nous territoris. Té un vol lent que combina amb estones sense bategar mentre plana.

A Sarrià, el corb és el símbol d’un dels dos bàndols en què es divideix el veïnat per a la batalla de la festa major, el dels Vicenç. Explica la llegenda que quan Sant Vicenç, patró de Sarrià, va ser torturat salvatgement fins a la mort, el seu cos va ser abandonat en un lloc solitari, per tal que les bèsties el devoressin, però un corb negre ho va evitar. Per això, van decidir lligar les despulles del sant a una roda de molí i llançar-les al mar. La pedra, però, en comptes d’enfonsar el cos del màrtir, el va portar flotant fins a la platja de Cullera, on va ser recollit per un grup de cristians que li va donar sepultura. Aquest any es farà la X batalla de Sarrià i els Rosers avantatgen els Vicenç, el marcador actual és 5-4.

La dita: Cria corbs i et trauran els ulls

Un corb © CC0
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Sentència ferma a Can Raventós: el Suprem rebutja el recurs de la promotora i referma la lluita de la plataforma veïnal

L'alt tribunal rebutja el recurs de cassació de la promotora CORP i la sentència passa a ser ferma; Defensem Can Raventós exigeix la permuta total a l'Ajuntament i convoca una cercavila reivindicativa

El Jovent Republicà reuneix gairebé una cinquantena de veïns en un acte sobre el cooperativisme a la plaça de Sarrià

Amb el lema “Que no et prenguin el pèl”, s'ha debatut sobre els problemes laborals de la joventut actual

Els Salesians de Sarrià supera el 97% dels aprovats en BI i se situa entre les millors escoles amb aquest programa

Mentre la mitjana global d'aprovats en Batxillerat Internacional és del 80,1%, aquest centre es troba 17 punts per sobre

Una seixantena de veïns celebren el centenari de la sarrianenca Paquita Liarte

L'homenatjada va gaudir d'un dinar sorpresa a l'Espai Gardenyes envoltada d'amics i familiars
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí