Opinió
Max Sierra
Donald Trump i Joe Biden es tornaran a veure les cares amb tota probabilitat aquest pròxim mes de novembre, en les eleccions presidencials d’aquest 2024. Els Estats Units d’Amèrica es troben de nou davant la decisió d’escollir continuïtat o canvi, enmig d’una polarització política que no ha fet més que créixer en els darrers anys i que continuarà, passi el que passi el dimarts 5 de novembre. La pregunta és en quina intensitat ho farà. Segurament en funció i depenent de la diferència que hi hagi en el resultat final entre Demòcrates i Republicans i de la reacció que tingui el perdedor de les eleccions presidencials. Però, més enllà d’hipòtesis i suposicions, la realitat és que els comicis nord-americans es juguen en bona part, fora del país, en la política exterior. Sovint, les decisions que prenen els presidents i els fets que succeeixen fora dels EUA tenen conseqüències i poden afectar molt directament el resultat electoral.
“Els comicis nord-americans es juguen en bona part, fora del país, en la política exterior”
En l’escenari actual, tenim la guerra a Ucraïna i a Gaza, com a fets més rellevants i màxims exponents de la política exterior nord-americana, entre d’altres, amb el suport dels EUA a Ucraïna i Israel respectivament. Això no agrada a una bona part dels ciutadans dels Estats Units, ja que suposa un important cost econòmic i reputacional. El món és cada vegada més multipolar i els Estats Units d’Amèrica perden cada cop més pes i influència, fet que Biden pot pagar car amb la seva no reelecció aquest any.
Els americans comencen a estar cansats de derrotes a l’exterior, com la d’Afganistan, o la falta de resultats a Ucraïna, on la inversió del país està essent faraònica i, tot i això, els ucraïnesos es troben cada cop més aturats per l’avanç rus. Els EUA tampoc són capaços de controlar Israel en la seva ofensiva a Gaza i això deixa en mal lloc, de nou, el president Biden. La desfeta d’Afganistan, amb la mala sortida americana del país afgà, i la recuperació del poder dels talibans en els primers mesos del de Delaware a la Casa Blanca va posar en qüestió, des de l’inici del mandat, la gestió del mandatari demòcrata, i la cosa no és que hagi millorat fins al moment. Els Estats Units tenen menys poder i influència també a Llatinoamèrica, on Rússia i la Xina hi són presents amb més freqüència. Se li ha girat feina a Antony Blinken, el secretari d’estat nord-americà, per remuntar aquesta situació i poder oferir quelcom més que derrotes en un àmbit tan important com la política exterior, la punta de llança dels EUA. Convindrem que aquesta situació, més aviat caòtica, no és l’òptima per a un president per presentar-se davant dels votants.
“Se li ha girat feina a Antony Blinken, el secretari d’estat nord-americà, per remuntar aquesta situació”
Ara com ara, les enquestes pronostiquen un escenari igualat amb un lleuger avantatge de Trump sobre Biden. Serà aquest últim, el comandant en cap, qui haurà de prendre la iniciativa per evitar que els Estats Units caiguin de nou en mans de Donald Trump i les conseqüències que això pot comportar per a Europa i la resta del món. Amb un proteccionisme més que probable, podria deixar el Vell Continent als peus dels cavalls de Rússia o d’altres superpotències com la Xina.
Tanmateix, el que passi en l’interior dels EUA també serà determinant. Biden, com Obama, ha fet inversions públiques per intentar algunes millores en sanitat, educació, dependència i en l’àmbit laboral, on fins i tot ha arribat a participar en reivindicacions de sindicats. Veurem si aquesta aposta li suposa un rèdit electoral.
Max Sierra és estudiant de Ciències Polítiques a la UB
