Publicitat

Experiències del confinament, per Glòria Vilalta

"Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi"

spot_img

Publicat el 20.5.2020 8:00

Opinió

Glòria Vilalta

Fa uns 20 anys, en un curs de desenvolupament, em van preguntar què volia en el meu futur, on m’agradaria arribar o què creia que em faria feliç. Recordo que vaig respondre “tenir pau interior, tenir serenitat”.

Publicitat

Quan estàs tranquil, quan et sents serè i en pau, tot està bé. L’entorn t’afecta molt menys, tot es veu amb una altra perspectiva. Hi ha aquella frase que sovint em ve al cap: “Nada es verdad ni es mentira, todo depende del color con que se mira”, que em recorda que tot depèn de nosaltres, de com ens ho mirem. I ens ho mirarem d’una manera o d’una altra segons com estiguem. Els que tenim fills hem experimentat sovint com canvia el dia amb ells segons com estem nosaltres. Si estem contents i tranquils, les coses són molt més fàcils; si arribem cansats i estressats, tot es complica. Això no és cap secret i és lògic: som energia, i la transmetem al nostre entorn, en siguem o no conscients.

Publicitat

Aquest temps d’introspecció, aquest confinament, m’ha permès reflexionar sobre això. De fet, aquesta parada obligada ha fet que em pogués fer les preguntes de sempre amb més calma: Qui soc? Què vull? En què puc ajudar? Quina és la meva veritable essència? La sorpresa ha estat descobrir que la meva essència és justament la serenitat, allò que transmeto i que a la vegada jo he buscat durant anys. Sovint, busquem fora el que ja tenim a dins. Només cal que ens donem permís per parar i per sentir: per escoltar-nos a nosaltres mateixos. Aquesta parada m’ha ajudat en moltes coses, però sobretot a estar amb mi.

Soc conscient que la situació de cadascú és diferent i que no tothom sentirà que aquesta situació l’ha ajudat en alguna cosa, especialment qui ha perdut algun familiar o amic, o qui s’ha quedat sense feina. Sigui quin sigui el cas, però, segur que no en sortirem igual que hi vam entrar i que, poc o molt, la vida ens ha fet un gir inesperat. Confio que d’aquí a un temps, quan puguem mirar-ho amb perspectiva i serenitat, i a banda de tot el patiment i les pèrdues personals, puguem dir que hem crescut com a persones i com a societat.

Glòria Vilalta és enginyera de professió i metgessa de vocació

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

La castanyada 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

La programació de totes les activitats barri a barri

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí