Publicitat

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

spot_img

Publicat el 27.4.2025 6:30

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El fajol (llat. Fagopyrum esculentum; cast. Alforfón, trigo sarraceno) se sol conrear pels seus fruits llisos que, un cop molts, se n’empra la farina per a l’alimentació del bestiar, especialment de l’aviram. En circumstàncies peculiars de manca d’aliments, i en les crisis de subsistència, els estaments populars s’han servit també de la farina del fajol per a fer pa i farinetes. El pa de fajol és negrós i de mala qualitat, amb un gust fort i lleugerament dolç. Els fajols també es poden menjar bullits, però abans de coure’ls el gra cal deixar-los en remull tota la nit per tal de reduir l’acció dels seus antinutrients i, per tant, fer-lo una mica més digestiu i, així, contribuir a una millor assimilació dels minerals que conté.

Publicitat

El fajol, pròpiament, no és un cereal, ja que no pertany a la família de les gramínies, de manera que fou definida pels antics com a “una espècie de forment de figura oblonga ab tres escayres, cubert de boll negre y que conté una farina molt blanca, però fa el pa molt moreno y desagradable”. A casa nostra, tradicionalment, el fajol s’ha conreat a la comarca olotina i la medecina popular l’ha considerat beneficiós per als ronyons, mentre que estudis recents de caràcter científic hi han descobert una riquesa força notable de minerals, com ara el manganès, el coure, el magnesi i el fòsfor. Alguns científics han descobert en el fajol vitamina P i unes substàncies que afecten positivament el sistema cardiovascular, especialment si es combina amb l’espinal o arç blanc (llat. Crataegus monogyna).

Publicitat

Junt amb el fajol, a taula, tampoc gaudiren de massa bona reputació les guixes (llat., Lathyrus sativus, cast., almorta), que hom en menjava de guisades en forma de farinetes, en temps de gana i de penúria i que avui, pràcticament, només es conreen amb destinació al bestiar. Els antics frares la definiren com una “planta de tallo herbáceo y ramoso, y con flores de color morado, o blanco, con simientes en forma de haba pequeña, algo cuadrada. Florece en verano y se cultiva en campos y huertas. Se usa como alimento en forma de harina cocida hasta que espesa y toma el aspecto de las gachas” (El Huerto Medicinal, 70). A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre l’alfàbrega i les seves nombroses propietats.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Quatre segles de vida caputxina

Fra Valentí Serra ofereix una obra que explica la història de l'orde caputxí a través de les seves experiències i vicissituds, apropant-nos a una realitat religiosa que vetlla i influeix a la nostra societat

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

Les figues: propietats i usos

És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]