Publicitatspot_img
spot_img

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

Publicat el 27.4.2025 6:30

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El fajol (llat. Fagopyrum esculentum; cast. Alforfón, trigo sarraceno) se sol conrear pels seus fruits llisos que, un cop molts, se n’empra la farina per a l’alimentació del bestiar, especialment de l’aviram. En circumstàncies peculiars de manca d’aliments, i en les crisis de subsistència, els estaments populars s’han servit també de la farina del fajol per a fer pa i farinetes. El pa de fajol és negrós i de mala qualitat, amb un gust fort i lleugerament dolç. Els fajols també es poden menjar bullits, però abans de coure’ls el gra cal deixar-los en remull tota la nit per tal de reduir l’acció dels seus antinutrients i, per tant, fer-lo una mica més digestiu i, així, contribuir a una millor assimilació dels minerals que conté.

El fajol, pròpiament, no és un cereal, ja que no pertany a la família de les gramínies, de manera que fou definida pels antics com a “una espècie de forment de figura oblonga ab tres escayres, cubert de boll negre y que conté una farina molt blanca, però fa el pa molt moreno y desagradable”. A casa nostra, tradicionalment, el fajol s’ha conreat a la comarca olotina i la medecina popular l’ha considerat beneficiós per als ronyons, mentre que estudis recents de caràcter científic hi han descobert una riquesa força notable de minerals, com ara el manganès, el coure, el magnesi i el fòsfor. Alguns científics han descobert en el fajol vitamina P i unes substàncies que afecten positivament el sistema cardiovascular, especialment si es combina amb l’espinal o arç blanc (llat. Crataegus monogyna).

Publicitat

Junt amb el fajol, a taula, tampoc gaudiren de massa bona reputació les guixes (llat., Lathyrus sativus, cast., almorta), que hom en menjava de guisades en forma de farinetes, en temps de gana i de penúria i que avui, pràcticament, només es conreen amb destinació al bestiar. Els antics frares la definiren com una “planta de tallo herbáceo y ramoso, y con flores de color morado, o blanco, con simientes en forma de haba pequeña, algo cuadrada. Florece en verano y se cultiva en campos y huertas. Se usa como alimento en forma de harina cocida hasta que espesa y toma el aspecto de las gachas” (El Huerto Medicinal, 70). A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre l’alfàbrega i les seves nombroses propietats.

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Una ruta pel Farró recupera el barri desaparegut de la infància de Mercè Rodoreda

L'activitat de Vil·la Urània, emmarcada en el cicle Traces Literàries, va exhaurir les 15 places disponibles i va deixar més de 20 persones en llista d'espera

El Turó del Putxet renova l’àrea d’esbarjo per a gossos del carrer de Manacor

Els treballs de remodelació integral van començar dilluns 16 de novembre i inclouen la substitució del paviment, la renovació de la tanca perimetral i la instal·lació de nou mobiliari urbà

El Teatre de Sarrià reivindica les compositores catalanes amb l’inici del cicle Dones i Compositores

El Duo Singular va inaugurar diumenge la XIII edició del cicle amb un recorregut musical per obres d'autores dels segles XIX, XX i XXI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí