Opinió
Marta Royo Espinet
Ja ha passat el març. Ja ha passat el Dia de la Dona. Ja som a l’abril. Ja ha arribat la primavera. Aquest mes hem celebrat la Pasqua i celebrarem Sant Jordi, però ja no celebrarem el Dia de la Dona.
Aquest mes d’abril…
Ningú sortirà al carrer a demanar cap dret per a les dones.
Ningú es vestirà de lila.
Cap partit polític parlarà de la igualtat com a pilar principal.
Els logos de les institucions ja hauran virat del lila al seu color habitual.
Les empreses no parlaran de si en els seus consells d’administració hi ha dones o no n’hi ha.
No es faran performances per homenatjar les dones.
No hi haurà llistes de Spotify amb nom de dona.
Però…
Aquest abril, igual que vam fer al març, les dones ens aixecarem per anar a treballar, per fer de filles, de mares, d’esposes, de treballadores.
Aquest abril, igual que vam fer al març, les dones seguirem reivindicant els nostres drets i seguirem complint les nostres obligacions.
Aquest abril, igual que vam fer al març, seguirem treballant i seguirem aportant el nostre granet de sorra per a una educació igualitària i paritària (real) per als nostres fills i filles.
Aquest abril, igual que vam fer al març, les dones, juntament amb els homes, seguirem fent girar el món, fortes, valentes i compromeses.
Ja ha passat el març. Ja ha passat el Dia de la Dona. Ja som a l’abril. Ja ha arribat la primavera. Celebrarem la Pasqua i Sant Jordi, però ja no celebrarem el Dia de la Dona.
Fem que cada dia sigui 8 de març i reivindiquem-nos cada dia. Com li deia la meva estimada sogra el 8 de març a la meva filla de 12 anys, és tasca nostra fer-ho tot l’any, perquè, a poc a poc, el 8 de març sigui un dia tan normal com qualsevol altre i no ens calgui sortir al carrer a reivindicar res. Aquest dia, el món serà una mica millor.
