Opinió
Roser Guerra
Al llarg de la nostra vida, ens trobem de manera inesperada amb situacions o petits obstacles en l’àmbit familiar o laboral, que ens poden generar preocupació i angoixa en cas de no disposar de les eines necessàries per fer-hi front o simplement per no estar preparats per superar-los.
Una d’aquestes situacions que se’ns presenta en la vida, i cada cop amb més freqüència, donat l’envelliment de la població, és l’ingrés d’un familiar que pateix la malaltia d’Alzheimer en un centre de dia especialitzat en malalties neurodegeneratives com la Fundació Uszheimer. La voluntat de fer aquest pas a vegades és determinada per la recomanació del neuròleg o per la necessitat de la mateixa família a causa de l’evolució de la malaltia.
Però aquesta transició molts familiars la viuen amb emocions i pensaments negatius alimentats en molts casos per la sensació de culpabilitat i abandó, com també per la por que no estiguin ben atesos i que es desvinculin del nucli familiar. Són aquests sentiments, totalment humans, els que ens expressen molts familiars quan es troben en la situació d’ingressar al seu familiar a un centre de dia.
Els centres de dia especialitzats en malalties neurodegeneratives compten amb professionals de l’àmbit social i sanitari que permeten atendre la persona que pateix Alzheimer en tota la seva dimensió bio-psico-social. A més a més, són idonis per la transició entre romandre a casa seva i haver d’ingressar en una residència, perquè d’aquesta manera no es desvincula directament de la seva llar. Així mateix, li permet rebre els tractaments i cures que necessita per tenir una atenció personalitzada amb la màxima qualitat possible.
Una vegada la família decideix fer aquest pas, és important no prendre una decisió precipitada, per això es recomana visitar diversos centres abans de triar el que més s’adapti al nostre familiar. És convenient cercar informació sobre quins serveis i programes es duen a terme. En aquest cas, seria fonamental i imprescindible que incorporin en el seu programa sessions d’estimulació cognitiva adaptades a les necessitats de cada persona.
També, és fonamental que el recurs ofereixi el suport i assessorament que necessitin en cada moment els familiars. Comptar amb el suport o la informació necessària per fer front a aquests canvis en la nostra vida fa que passem a viure aquestes situacions d’una forma més relaxada i positiva.
Segurament així passarem a tenir una percepció molt diferent de la que en un principi teníem i fer aquest pas serà més fàcil.
Roser Guerra és educadora social a la Fundació Uszheimer
