Reportatge
Ana Boadas: “El Farró ho té tot”
Jesús Mestre
El pregó va donar el tret de sortida de les diades centrals de la Festa Major del Farró, entre el divendres 8 i el dilluns 11 de setembre. És un acte que la Comissió de Festes cuida especialment i aquest any ha convidat a la periodista Ana Boadas, molt popular com a presentadora de diversos programes de televisió a TV3. L’Ana té 34 anys i ha viscut gairebé sempre al Farró, fins aquest darrer any que, en contra de la seva voluntat, s’ha vist obligada a canviar de barri, ja que no li han renovat el lloguer del pis on vivia amb la família. Va aprofitar aquesta situació personal per denunciar un fet que cada vegada passa més: els propietaris de pisos especulen amb el valor dels habitatges i no tenen mirament en expulsar del barri a la gent, joves o grans, que hi han viscut tota la vida. Això, com diu l’Ana, acaba empobrint els barris de la ciutat.
També va fer un detallat inventari de les delícies que un es pot trobar al barri: les patates gruixudes com a vermut, els espaguetis, el pernil dolç, els encenalls de xocolata… sense citar cap comerç, però tot bon farronenc o farronenca sap on es poden trobar. I, sobretot, va fer elogi dels fantàstics passatges del barri. I és que, el Farró, ho té tot!
Desperta, Farró!
Juanjo Compairé
Primer amb astorament, però de seguida amb somriure, un matí de dissabte algunes veïnes i veïns del Farró han tingut un despertar una mica sobtat. Una cercavila sorollosa els carrers recordant a tothom que aquest era un dissabte de Festa Major.
Hi havia qui havia anat a dormir tard (divendres hi havia hagut xerinola amb pregó, sopar de carmanyola i havaneres regades amb cremat), però ningú no es volia perdre la festa. El seguici l’obrien tres trabucaires eixordadors (hem vist un gos que es llençava en braços de la seva ama, tot espantat!).
Tot seguit venien els timbalers de la colla “Els malsons de la vella”, acompanyant la colla de diables que han convertit els nostres 
carrers en una sucursal amable i divertida d’un infern casolà. Al llarg d’un parell d’hores el barri ha fet olor de pólvora. Les criatures aviat han passat de tapar-se les orelles a córrer sota les espurnes; el mateix fan les àvies que aturen un moment la conversa per reprendre-la passats els espetecs. Els desvagats que estan esmorzant interrompen el cafè del matí per fer fotos. Des dels balcons veiem gent a mig vestir mirant encuriosida. Tothom, d’una manera o altra, hi participa.
Tot seguit el brogit continua, però apaivagat, amb el so rítmic de l’entrexocar de bastons dels Bastoners (i bastoneres!) de Gràcia. Quan la comitiva retorna a la Plaça de Mañé i Flaquer, encara no s’ha acabat. Els quatre grups (trabucaires, timbalers, diables i bastoners) es barregen en una mena de “jam session” final on es barregen la percussió, la gralla, els petards i la dansa lliure de tots els assistents. Ja que “l’estem petant”, que diríem ara, l’acte no pot acabar si no és amb una traca final: cames, ajudeu-me a veure si corro més ràpid que la pólvora!
Tot just llavors entra a la Plaça la comitiva de sis-cents que commemoren el 60è aniversari d’aquest cotxe, emblema de tantes generacions. S’han aplegat al carrer Pàdua i fan el seu propi “ral·li” pels carrers del Farró. Sonen clàxons rovellats i intercanviem salutacions i somriures.
Amb la boca encara amb regust de sofre esmorzem plegats quan es desferma una tempesta d’aigua i trons que vol respondre des del cel al desafiament de l’infern. Però al cap d’una estona i de deixar que les bruixes es pentinin, arriba la calma i la festa continua. Bona festa major!
S’acaba la Festa Major del Farró
Lliurament de premis de fotografia
Juanjo Compairé
Al migdia de la Diada s’ha acabat la Festa Major del Farró, que aquest any ha estat molt concorreguda i animada.
Matí de festa amb jocs familiars a la plaça Mañé i Flaquer. Una part del terra apareixia convertit en pissarra improvisada on les criatures havien dibuixat amb guix mons imaginaris. Volem destacar també un campionat “mundial” de futbol-fitxes, on cada criatura (de qualsevol edat) representava un país, la major part sense Estat propi.
Poc abans de dinar, a quarts de dues, l’Esther Rodríguez, en nom de l’associació de veïns, ha fet lectura del veredicte del jurat del concurs de fotografia.
Les fotografies premiades les podem veure a la Casa Sagnier, però aniran circulant pels diferents centres del districte fins que finalment les podrem gaudir a la nostra flamant Vil·la Urània, entrat ja l’any que ve.
Enguany el primer premi de tema lliure ha estat atorgat a la fotografia “La mà de l’artista”, de Francesc Ginjaume, on hi ha la mà del seu pare pintant un dels seus últims quadres, abans de morir. El segon i tercer premi els van recollir respectivament Mercè Albaigès i Anna Huguet. En la categoria especial de fotografies del barri del Farró, el premi ha correspost a Ángel Mur per la fotografia “Doble escalera”.
Totes les persones premiades han rebut els seus guardons entre els aplaudiments del veïnat. A l’altra banda de la plaça ja s’estaven atiant les brases per a la botifarrada amb que finalitzen les festes. Unes festes de convivència, unes festes que fan barri. Fins l’any que ve. Visca el Farró!
