La Mirada Jove
Sergi Alemany
Quedem davant del CT Barcino un dilluns de setembre, a les quatre de la tarda. Mentre espero a la Fiona, allò és un anar i venir de joves tennistes. Ella ara té 17 anys i comença a competir en torneigs internacionals (Zimbàbue i Illa Maurici aquest estiu) després d’un any i mig amb menys activitat. M’explica que té la idea d’estudiar en una universitat als Estats Units, on vol continuar creixent com a tennista. Té un referent, em confessa: Jordi Arrese, medallista olímpic a Barcelona 92. El seu tiet. És la segona de quatre germans.
Hola Fiona, com estàs?
Bé. Aquest any he començat a competir més després d’una aturada d’un any i mig per incompatibilitat amb els estudis. Ara he canviat d’escola i el Lleó XIII em facilita l’assistència als entrenaments. Tinc un any al davant per donar el màxim de mi.
Amb quina idea?
Vull competir a nivell internacional i anar a la universitat als Estats Units. Allà vull estudiar una carrera i després dedicar-me al tennis. Però primer vull tenir una carrera. He aprofitat l’estiu per fer tots els torneigs internacionals possibles i ara seré més selectiva durant el curs escolar. Em fixaré en els importants: ara a l’octubre Kazakhstan, potser Tailàndia i al desembre Florida, a la Orange Bowl.
Com vius aquest esport?
És la meva passió. M’agrada molt guanyar i gens perdre. El cap juga molt en el tennis i aquí és on vaig pitjor. Durant una època, als 15 anys, ho volia deixar. Van ser dues setmanes després de no guanyar gaires partits. La recepta per tornar va ser desconnectar dues setmanes. Ara, intento escoltar els consells del meu tiet.
Somnies amb ser tennista?
Sí, seria un somni poder-m’hi dedicar. Evidentment és complicat tot i que crec que tinc qualitats. Tinc la sort de tenir un entorn que ha passat pel que jo estic passant i penso que em poden ajudar molt. Ells em diuen que el més important és lluitar i passar-s’ho bé. Em veig jugant a tennis molts anys.
Quina relació tens amb el CT Barcino?
Tot i que ara no entreno aquí, des dels sis anys que estic vinculada al club. Aquí també hi van créixer el meu pare i el meu tiet. Em cuiden molt i tenen una molt bona escola. A vegades vinc a entrenar-me a les pistes.
A banda dels teus entrenaments…
Sí. El meu tiet -Jordi Arrese, medallista olímpic a Barcelona 92- m’ha entrenat des dels deu anys. Ara tinc un entrenador, el Joaquim Muñoz, però ell (Jordi Arrese) també ve sempre que pot. Tinc molta sort.