Opinió
Pedro Miret és economista i exconseller de Cs a Sarrià-Sant Gervasi
He llegit l’article d’opinió publicat per la consellera de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi Munsa Mumpió i la veritat és que estic una mica perplex per les conclusions a les quals arriba. Ens diu que s’està falsejant la realitat en parlar del fracàs de les polítiques d’habitatge impulsades pel partit d’Ada Colau durant aquests últims vuit anys. No, no s’està falsejant la realitat. La realitat és cruel, i la realitat ens diu que durant aquests últims vuit anys l’habitatge, que en teoria sí que va ser la prioritat d’Ada Colau, ha estat un autèntic fracàs.
Ens està dient que s’han fet 7.000 habitatges públics en vuit anys quan va prometre fer-ne 8.000 en els primers quatre anys. Però a més ens diu que només 4.000 s’han lliurat i que els 3.000 restants es lliuraran «en els pròxims anys». Ah, però no esmenta que el 25 % dels lliurats van ser iniciats abans que ella governés… És a dir, que al final de vuit anys, entre compres i construccions el govern d’Ada Colau ha lliurat 1.000 habitatges. Jo a això li dic fracàs.
També ha dit que s’han parat 9 de cada 10 desnonaments a la ciutat (aturat o retardat?). No tenint res clar que això sigui així, l’única cosa certa és que han augmentat els desnonaments. També diu que han imposat 2 milions i mig de multa als grans propietaris per saltar-se la llei. Unes multes, la gran majoria per no dir totes, recorregudes i que veurem en què acaba tot això.
Defensar el dret a l’habitatge és crear l’ecosistema perquè hi hagi una bona oferta de pisos a la ciutat amb preus assequibles. I això es fa construint, comprant i pactant amb els privats. Del primer i del segon ja hem parlat, però del tercer, l’única cosa que ha aconseguit és posar-se als propietaris en contra. No ha pactat, ha volgut imposar i ha aconseguit que, per culpa de les seves idees, molts propietaris hagin decidit retirar les seves propietats de la bossa de lloguer. I ha de quedar clara una cosa: són les administracions i no els privats els que han de promoure les condicions necessàries per a fer efectiu el dret a l’habitatge. El propietari no és un enemic, és un company de viatge, dona-li les condicions i la seguretat adequada i tornarà a posar en el mercat els seus habitatges. La gran majoria dels propietaris, i que no són a més grans tenidors perquè aquests no representen més del 15% del total, el que volen és seguretat jurídica.
Espanya està a la cua d’Europa referent a habitatge de lloguer social. Vostè sap o hauria de saber que, a Espanya i Barcelona com a gran referent, s’està a la cua d’habitatge de lloguer social propietat de les administracions. Vostè sap o hauria de saber que cada vegada que es realitza, o es realitzava un pla parcial hi ha una reserva del sòl què passa a ser propietat dels ajuntaments perquè, a part de fer infraestructures o equipaments, també es faci habitatge. Però què és el que han fet o què és el que van fer la gran majoria dels ajuntaments (inclòs Barcelona) quan va haver-hi el gran boom immobiliari de la construcció? Vendre aquest sòl a privats perquè construïssin més habitatges, habitatges en la seva majoria destinats a la venda (de protecció oficial i lliures) però molt pocs destinats al lloguer, i ara ens esquincem les vestidures.
Encara així Barcelona, en aquests últims vuit anys ha tingut i té a disposició prop de 100 solars per a construir habitatge dels quals no s’han posat a disposició per a la seva construcció pràcticament cap, mentre en els pocs mesos que portem del nou mandat ja s’han cedit a la Generalitat onze solars per a construir 637 habitatges, la qual cosa demostra que cal actuar més i parlar menys. Això sí, en aquests vuit anys han comprat edificis a preu de mercat, a preu de mercat lliure, molts d’ells amb inquilins. I poc més han fet vostès. Se’ls va ocórrer la flamant idea d’obligar una reserva del 30 % d’habitatge assequible per a tota nova promoció o fins i tot reforma d’espais de més de 600 m². Les dades deixen clar que aquesta mesura l’única cosa que ha aconseguit ha estat frenar la construcció i fins i tot la rehabilitació a la ciutat.
Vostès només han estat líders en una cosa: en el del fracàs rere fracàs, i quan diuen que l’Ajuntament és l’administració que menys pot fer aquí sí que està faltant a la veritat, perquè com bé he dit abans aquest Ajuntament disposa de prop de 100 solars per a poder construir.
I per a mostra d’un altre fracàs: s’acaba de publicar que de la compra dels 35 locals buits que es va fer a la fi de 2021 per a obrir botigues, no se n’ha lliurat cap. Per aquests locals s’han pagat disset milions i mig. Quants pisos es podrien haver començat a construir en «els nostres» prop de 100 solars amb aquests diners… El que s’ha dit, fracàs rere fracàs de les polítiques d’habitatge d’Ada Colau i Barcelona en Comú.
