Opinió
Silvia Pinilla
El passat 3 de setembre va entrar en vigor la llei per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
En l’aplicació de la convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, el 13 de desembre del 2006 a Nova York, la nova llei va incorporar un canvi important en la nostra legislació: la desaparició de la tutela per a les persones amb discapacitat.
En aquesta convenció es va establir que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions en tots els àmbits de la seva vida. Consegüentment, s’han hagut d’adoptar canvis legislatius per tal que es pugui proporcionar el suport necessari en l’exercici d’aquesta capacitat jurídica.
Actualment, s’estableix un sistema de provisió de mesures de suport perquè les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets i la seva capacitat jurídica. I, per tant, que puguin prendre les seves pròpies decisions.
No hem d’oblidar que la nova normalitat elimina la incapacitat judicial, de manera que les persones amb discapacitat poden signar un contracte, atorgar una escriptura o contreure matrimoni. És possible, però, que per a dur a terme aquestes accions es necessiti recórrer a diverses mesures de suport, a les quals fa referència la normativa.
D’aquesta manera, la nova regulació atorga preferència a les mesures voluntàries. És a dir, a les que pot prendre la mateixa persona amb discapacitat (poders o mandats preventius o, fins i tot, previsió d’auto curatela).
A més, s’estableix guarda de fet, la figura del defensor judicial, o bé, la figura de la curatela, que proporcionarà assistència, suport, cura i ajuda en l’exercici de la capacitat jurídica. La curatela únicament s’establirà per l’autoritat judicial en els casos en què no hi hagi una altra mesura de suport suficient per a la persona amb discapacitat, atenent sempre a les concretes necessitats de suport. Excepcionalment, i si resulta imprescindible, es determinarà en resolució judicial motivada els actes concrets en què el curador assumirà la representació de les persones amb discapacitat, sense que pugui ser una resolució general de privació de drets.
Així doncs, els supòsits en què la persona amb discapacitat sigui representada queden reservats per a supòsits estrictament necessaris.
I la gran pregunta és, què passa amb les persones que estaven incapacitades? No hem d’oblidar que al nostre país hi ha un elevat nombre de persones incapacitades judicialment o amb la pàtria potestat prorrogada. En aquest cas, la incapacitat ja no existeix, ja que les tuteles que existeixen actualment desapareixeran de forma progressiva. Per això, la nova llei preveu terminis d’entre un -si ho sol·liciten els interessats- i tres anys -si s’insta el ministeri fiscal- per poder adaptar les situacions actualment ja existents a la nova regulació.
Silvia Pinilla és advocada al despatx d’Advocats i Economistes Alonso-Cuevillas