Opinió
Laia Jubany
“Exterminar tots els bascos destruint tot Euskadi perquè ETA comet un atemptat. Vomitiu, atroç, impensable. Doncs això mateix li esteu aplaudint a Israel”. Sempre ha estat exactament això.
Ja es parla de més de 60.000 persones assassinades a la Franja de Gaza –el 44% infants– amb l’ajuda humanitària bloquejada. A hores d’ara, no haurien de quedar dubtes que s’està perpetrant un genocidi. L’Estat d’Israel és un projecte sionista que, amb tota evidència, busca la destrucció i ocupació definitiva de Gaza.
Puc entendre que la propaganda sionista confongués a molta gent, especialment a finals del 2023, però aquells que s’havien aixecat a defensar els atacs d’Israel en nom de l’autodefensa i que avui no rectifiquen, o encara pitjor, mantenen la posició, només poden justificar-se des de la xenofòbia i el racisme. És la deshumanització del poble palestí el que permet aquesta indiferència davant la massacre.
No tenim un estat exterminant bascos, tenim un Estat amb col·laboracions internacionals exterminant palestins, població majoritàriament musulmana, però també s’exterminen i persegueixen cristians, agnòstics, ateus, persones LGTBIQ+, treballadors, voluntaris internacionals, personal sanitari, periodistes, i un gran etcètera. Qualsevol persona que es trobi a la Franja és potencialment un objectiu.
Destaco aquesta situació perquè des del 23 d’octubre de 2023 fins al dia d’avui en aquest mitjà –El Jardí– només ha aparegut un article d’opinió sobre Palestina. Un article de Marta Royo i Erika Casajoana del 2 de desembre -després que Israel ja hagués bombardejat Gaza- que avui dia encara recordo amb indignació. Agafant un to pretesament neutre d’analista de la comunicació, venia a fer una defensa posicions prosionistes. I sincerament, en aquest conflicte mai hi ha hagut espai per a l’ambigüitat, el suport als dos bàndols. La neutralitat acostuma a ser la defensa de l’opressor.
Vull analitzar aquell text com a exemple de com “la neutralitat” expressa una posició política que res a veure té amb la motivació d’analista comunicativa que s’explicava:
“El 7 d’octubre, Israel va patir el dia més tràgic de la seva història, un veritable pogrom en ple segle XXI i dins del seu territori. Un estat que va ser fundat després de la Segona Guerra Mundial amb l’objectiu de proporcionar un lloc segur per als jueus i evitar que fossin massacrats només pel fet de la seva condició religiosa”.
Parlar de “pogrom” per referir-se als atacs del 7 d’octubre és una manipulació semàntica que busca equiparar una acció en un context bèl·lic (per molt dura i condemnable que pugui ser) amb els linxaments sistemàtics de poblacions jueves desarmades a l’Europa oriental i tsarista. És tergiversar la història per reforçar un relat victimista que justifiqui qualsevol reacció posterior.
També és fals que l’Estat d’Israel fos fundat com un simple refugi segur. La seva fundació va implicar la neteja ètnica planificada de més de 700.000 palestins l’any 1948 (la Nakba). Aquest fet fundacional no pot ser deslligat del projecte sionista, que des dels seus inicis implicava la colonització d’un territori habitat, no un simple “retorn” simbòlic. Dir que Israel es va fundar només com a resposta a l’Holocaust és esborrar tota la història de creació de l’Estat d’Israel, del colonialisme europeu i les dinàmiques racistes que l’han sostingut.
L’article continua així: “Al nostre mode d’entendre, l’objectiu de Hamàs a Gaza i de Hezbol·là al Líban i a l’Iran no és l’alliberament de Palestina, ni donar-li un estat, sinó la destrucció d’Israel. No es tracta d’anticolonialisme, sinó d’islamisme totalitari. És important comprendre que demanar un alto el foc també pot ser percebut com una amenaça per a la supervivència d’Israel. Gaza és una dictadura en mans de Hamàs des del 2007, i el règim islamista del qual estem parlant fa servir la seva població civil d’escut humà.”
Aquest fragment és un compendi de clixés que pretenen deslegitimar tota resistència palestina reduint-la a islamisme totalitari i obviant l’existència d’un projecte que busca destruir la Franja de Gaza i els palestins.
L’ocupació de Palestina per part d’Israel és il·legal per Nacions Unides, i el govern de Netanyahu està perseguit amb ordres de detenció internacionals per crims de guerra. Dir que “un alto el foc pot ser una amenaça per a Israel” és bàsicament legitimar el genocidi com a forma de defensa. Això no és anàlisi, és alineació o acrítica o interessada amb el relat de l’opressor. Entra en el relat victimista en què un estat ocupant “s’està defensant”. Israel és l’atacant, no hi ha cap acció de defensa.
L’argument de l'”escut humà” que són els palestins ja ha estat desmuntat per múltiples organismes de drets humans (com Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Nacions Unides) i només serveix com a eina per a discursos sionistes justificar massacres massives i tractar a la població palestina com a manipulada. Allò que tenim és l’exèrcit israelià que ocupa i destrueix cases, hospitals i escoles, convertint la vida civil en objectiu militar.
Afirmaven “tard o d’hora, els enemics hauran de seure per parlar i negociar”, doncs bé, tractar com dos enemics en peu d’igualtat mai ha estat una realitat entre Israel i Palestina, i avui dia crec que hi ha pocs dubtes que davant del genocidi, no hi ha amb qui seure. Mentre Royo i Casajoana cridaven a diferenciar entre informació i propaganda no s’adonaven que elles s’estaven movent en la propaganda sionista.
L’honestedat comunicativa és expressar des de quina posició s’escriu. La meva és al costat de l’alliberament del poble palestí, i de la desaparició de l’Estat d’Israel com a entitat colonial, ocupant i genocida.
