Diumenge 26, maig 2024
19.2 C
Sant Gervasi
19.1 C
Sarrià
Publicitat

Jaume Llansó: “O fem intervenció i gestió forestal o el foc ho farà per nosaltres”

Entrevista publicada per ElCugatenc i replicada per El Jardí, a un representant de l'entitat veïnal Collserola Paisatge Viu

Publicat el 11.4.2024 13:00

Entrevista

Jordi Pascual (ElCugatenc.cat)

*Entrevista publicada pel mitja de comunicació ElCugatenc i replicada per El Jardí

Publicitat

Recorda que elCugatenc, igual que El Jardí, és possible gràcies a les subscripcions. Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes. Subscriu-t’hi.

Publicitat

Collserola Paisatge Viu, en col·laboració amb entitats veïnals, torna a fer una gran jornada de conscienciació sobre prevenció i risc d’incendi a Collserola. Serà el 20 d’abril al Casino de la Floresta i constarà de dues taules rodones, una per analitzar el present i una per parlar d’expectatives de futur. Jaume Llansó va parlar amb elCugatenc ara fa dos anys, quan l’entitat va organitzar una altra gran jornada al mateix Casino. Des de llavors la pluviometria s’ha mantingut baixa, la sequera ha crescut i molts arbres del massís han mort. Per això demanen accions més contundents com ara un pla d’autoprotecció conjunt per a tots els barris de muntanya de Collserola. Llansó atén de nou aquest mitjà per explicar què han aconseguit en aquests dos anys i quins reptes hi ha per davant.

L’acumulació d’anys amb poca precipitació és el més greu ara?

No ve d’ara, ve de lluny. El 2008-09 es va deixar el parc tocat de mort amb les retallades. El canvi climàtic ja es produïa fa 20 anys. Ara hi ha una conseqüència que ho aguditza, la sequera. Aquí de mitjana hauria d’haver-hi una pluviometria de 600 mm i fa tres anys que estem per sota dels 350, els darrers dos anys menys de la meitat del que pertocaria. Per sota de 400 mm es considera una pluviometria de clima semidesèrtic.

“Tenim una massa boscosa contínua d’un context històric en què plovia més”

Per tant, tenim una massa boscosa contínua d’un context històric en què plovia més. No està adaptada amb espècies més seques, i per això col·lapsa. Hi ha brucs, cirers d’arboç, pins… morts. I ja veurem què passa després de l’estiu, que pot ser molt crític per a Collserola. Si es deixa molt d’arbrat mort, incrementa el risc d’incendi; una cosa que hem advertit durant molts anys. Només en tres anys tothom veu que cal actuar de forma urgent.

I el Consorci del Parc Natural?

Sempre l’hem criticat per manca de pressupost i d’acció. Ara continua sense pressupost, però creiem que està sabent llegir millor el moment actual. Venen veure les orelles al llop. Fa tres anys era impensable que el Parc tallés 200 pins a tocar de la seu del Consorci i ara ho ha fet. És important perquè si hi ha molt d’arbrat mort a una àrea no només s’incrementa el risc d’incendi, també pot ser un factor propagador de plagues que s’escampen per arbres sans.

És clarament un context diferent que requerirà més actuacions. No s’entén com els ajuntaments, l’Àrea Metropolitana, la Diputació i la Generalitat han continuat actuant igual. No entenem que el 63% del pressupost del Parc sigui en personal i no hi hagi un percentatge molt més gran per fer actuacions.

Collserola Paisatge Viu posa l’accent en la manca de pressupost del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola | Jordi Pascual Mollá

El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat) preveia mesures com ara el foment del mosaic agroforestal.

Preveia que el primer any caldrien sis milions d’euros per fer les primeres actuacions i no s’ha fet res. Serveix de poc aprovar plans que no es doten pressupostàriament. També està aprovat el Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) que estableix espais crítics d’actuació, però cal dotació per actuar-hi.

Els Grups d’Accions Forestals (GRAF) ens diuen que si no actuem sobre un 10% d’una peça, no creem un paisatge resilient. A Collserola caldria actuar sobre 800 hectàrees. Amb 3 o 4 milions d’euros es podria començar a fer alguna cosa com obrir clarianes, que també ajuden a la biodiversitat. Tot sovint es transmet la idea que obrir clarianes va en contra de la biodiversitat, però és a l’inrevés. És la massa boscosa contínua la que afavoreix que hi hagi espècies fortes i invasores tant d’arbrat com de fauna. És una de les claus de la sobrepoblació de senglars i de la poca presència d’ocells grans. Quan hi ha un mosaic agroforestal, s’afavoreix la biodiversitat.

Per tant, per a vosaltres el problema bàsicament és que no hi ha prou voluntat política ni dotació econòmica?

Clarament, el Parc no està dotat. És inacció i desídia. El 2022 la consellera Teresa Jordà va anunciar que hi havia 22 milions per a la gestió forestal, quatre dels quals anirien a parar a Collserola amb un milió a l’any. Doncs bé, d’aquests 22 milions no ha vingut cap milió encara, ni hi ha previsió. De fet, no s’han licitat les intervencions a fer. Per tant, el volum d’intervenció és pràcticament el mateix que anys enrere.

D’altra banda, hi ha propietaris que volen actuar. Fa pocs dies Collserola Iniciatives, que agrupa diversos propietaris, anunciava que començarà un projecte de regeneració del bosc un cop acabada la temporada d’incendis.

És una bona iniciativa, però amb un impacte relatiu perquè com a màxim arribarà a unes 400 hectàrees en cas que tots els associats fessin actuacions, però segurament arribaran, sent generosos, a unes 200. És la meitat o un quart del qual necessitem. No ho critico i està molt bé que ho facin, però també ens cal tenir més diners públics. Si no, correm un risc molt gran. O fem intervenció i gestió o el foc ho farà per nosaltres.

“Existeix una llei que regula les franges de protecció però no hi ha hagut ni un sol any que s’hagin fet bé”

Si ho fa el foc, pot haver-hi víctimes mortals. Als barris de muntanya de Collserola viuen milers de persones. A més, es perdria la serra, un pulmó verd que juga un paper molt important per a molta gent des d’una perspectiva de salut mental. La població està en risc. Existeix una llei que regula les franges de protecció, però no hi ha hagut ni un sol any que s’hagin fet bé.

Què vols dir? Que s’han fet actuacions però no correctament?

Sí, es fan actuacions malament o directament ni s’actua. Hi ha municipis que actuen cada dos anys, altres cada any i d’altres cada cinc. Cap any s’han fet totes les franges. Estem en coordinació amb les associacions de veïns i, amb elles, hem demanat informes als agents rurals. Tots els informes sistemàticament diuen que les franges estan mal fetes.

“Tots els informes dels agents rurals sistemàticament diuen que les franges forestals estan mal fetes”

En paral·lel alguns municipis s’han començat a moure. Els que ho han fet, no han actuat a totes les zones. El cas de Molins és evident: van fer algunes franges però ja no poden actuar. Per això ho hem denunciat als agents rurals així que les hauran d’acabar a l’octubre, amb el risc que això comporta a l’estiu. L’Ajuntament tindrà una nova sanció.

Llansó explica que han fet denúncies administratives als agents rurals per la mala gestió de les franges forestals | Jordi Pascual Mollá

A la nova licitació, la neteja de franges de Sant Cugat passa a ser anual.

Ho feien cada dos i no era correcte. Vam pressionar i hem aconseguit que sigui anual, però per ara no tenim notícies d’intervenció aquest any. Paral·lelament, fa dos anys vam denunciar que no hi havia un pla d’autoprotecció per a la Floresta i altres barris. Van prendre el compromís de fer-lo, però encara no s’han fet. No només això sinó que hi havia un projecte dels pressupostos participatius que havia de permetre fer-los, però s’han retirat aquests diners. És una cosa que han de tenir per llei!

No pots tenir la ciutadania sense saber què fer en cas d’un gran incendi. Ha d’haver-hi un pla i llençar missatges clars sobre si ha de marxar, confinar-se a casa… Si no es fa molta pedagogia i comunicació, molta part de la població no sap com actuar en cas d’incendi. De fet, un 80% de les morts als grans incendis són de persones que fugen i acaben calcinades in itinere perquè es col·lapsen les carreteres. Una de les coses que posem sobre la taula és que cal començar a preparar un pla d’autoprotecció (PAU) per a tota la població de tots els barris de muntanya dels municipis de Collserola.

“Fa dos anys vam denunciar que no hi havia un pla d’autoprotecció per a la Floresta i altres barris. Van prendre el compromís de fer-lo, però encara no s’han fet”

Això implicaria un lideratge del Consorci que sembla que a hores d’ara no existeix.

– Pot passar pel Parc, però no és necessari. En un gran incendi ha d’intervenir sí o sí la Generalitat. No tindria sentit que els veïns de Vallpineda estiguessin confinats i a la Floresta no hi hagués una consigna clara, per exemple. Podria passar que molts veïns de districtes de Sant Cugat sortissin per por i acabessin col·lapsant els túnels de Vallvidrera just quan s’evacua els dels barris de muntanya de Barcelona. Cal un PAU de tota Collserola.

Què cal fer amb barris com Sol i Aire? El PEPNat els aproxima a l’extinció, però ells reivindiquen que fan bona feina de cura de l’entorn i de prevenció mitjançant el Grup d’Autoprotecció.

Es barregen els afers urbanístics amb la protecció. Són un barri exemplar a nivell d’autoprotecció, però estan pendents de la regularització urbanística, que sembla que es treballa per resoldre. Allò més important és que és una ciutadania conscienciada perquè veuen clar el risc.

Si la manca de plans d’autoprotecció i el model de neteja de franges actual és il·legal, per què no ho denuncieu?

Ens ho hem plantejat. Per ara donem un marge a través de denúncies administratives. No ens agradaria acabar denunciant cap alcalde per la via penal tot i que sabem que en alguns municipis això ha servit per començar a actuar. No cal que hi hagi un gran incendi amb víctimes perquè la gent prengui consciència. Més enllà de la desgràcia, si hi ha un gran incendi i es declara com a zona catastròfica, les conseqüències econòmiques també seran molt grans perquè el veïnat no deixarà de reclamar-ho. No descartem accions més contundents.

“No ens agradaria acabar denunciant cap alcalde per la via penal tot i que sabem que en alguns municipis això ha servit per començar a actuar”

Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB, deia en una entrevista a aquest mitjà que de vegades també es topa amb la ciutadania, que no veu amb bons ulls que es talin arbres.

Segurament això passa més al centre de la ciutat. La gent que més coneix el medi, sobretot la pagesia, té clar que cal fer tales i cremes, com s’ha fet tota la vida. Avanço que Imma Puigcorber, una de les lideresses de la Revolta Pagesa, vindrà a Vallpineda en un acte l’1 de juny a 17.30 h. En tot cas, el veïnat és conscient que cal actuar i això és el que volem fer evident a l’acte del dia 20. Clar que hi ha accions que poden generar debat però cal pedagogia. Nosaltres intentem generar consciència.

Hi participaran personalitats importants com Raimon Roda, gerent del Parc; Antoni Mur, cap dels agents rurals; Marc Castellnou, cap dels GRAF de Catalunya, i Martí Boada, ambientòleg. Ha de servir per fer pressió política?

Fem pressió política des que vam néixer. De fet, tenim diversos regidors interessats. Esperem que prenguin bona nota i que vegin una jornada amb molta participació. No afluixarem en aquest intent perquè les actuacions han d’arribar. Sinó arribarem a una situació dramàtica.

Altres articles d’ElCugatenc. Jordina Vila, biòloga: “Collserola no és un decorat verd” (llegir)

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.