Opinió
Jaume Oliva (Junts)
La ciutat de Barcelona té una gran tradició democràtica ja des del segle XV, amb el mètode de sac i sort amb el que s’escollien membres de l’artesania de la ciutat per a formar part del Consell de Cent. Mentre arreu d’Europa els absolutismes s’imposaven, aquí el Codi Civil català permetia que persones ben humils formessin part del govern de Barcelona o de la Generalitat. Segurament, aquest va ser un dels primers brots de la indubtable tradició democràtica de la nostra ciutat.
La política municipal i les institucions municipals són, per definició, les més properes a la ciutadania. Ara bé, si sortim al carrer i preguntem a veïns i veïnes de forma aleatòria si algun cop han participat en una Audiència Pública, un Consell Plenari, un Consell de Barri o una Comissió Consultiva, la gran majoria ens diran que no coneixien aquests espais de participació del districte.
Tanmateix, als Consells de Barri, Audiències Públiques i Plenaris, la gent hi és i es fa sentir. Una altra cosa és que a l’altre costat algú escolti, i tot i que el Govern actual s’omple la boca de prendre’n nota, la realitat és que la majoria de ciutadans es cansen d’anar òrgan de participació rere òrgan i veure que la problemàtica que plantejaven no s’ha solucionat. Aquesta situació, agreujada per la constant rotació del regidor del districte de Comuns i el PSC (Pisarello, Mòdol, Asens i ara, Batlle), ha generat una gran fatiga entre el veïnat.
Uns dies abans de l’últim Plenari es publicava en un article d’El Jardí que els grups municipals del PSC, Comuns, ERC, Valents i PP van votar a favor d’endarrerir el punt de participació ciutadana del ple al final de tot, ja passades les 23 h de la nit, en lloc de fer-ho a les 18.30 h com s’havia fet fins ara. Des de Junts sabem que defensar la participació dels veïns és defensar la democràcia, i per això estem totalment en contra d’aquesta postura majoritària dels partits del districte.
Barcelona es mereix uns partits i un govern que escolti el veïnat i doni sortida a les seves demandes, més enllà del prendre’n nota. Cal omplir de sentit la participació ciutadana i la condició necessària perquè això passi és un canvi de govern a la ciutat. Ens hi posem?
