Gent Gran
Carmen Martínez
Utilitzar jocs i joguines, objectes moltes vegades associats als infants, com a eina terapèutica és útil en el tractament de pacients amb demència o en el de persones que pateixen altres malalties cognitives i/o emocionals. Es tracta d’un recurs que permet i facilita la interacció amb el seu cuidador i/o educador-terapeuta mantenint la seva autoestima.
El joc és una eina o una excusa a través de la qual intentem millorar les habilitats cognitives, funcionals i socials de la persona, així com també el seu estat d’ànim i la millora de la seva qualitat de vida de manera integral.
Són un recurs que produeix un efecte tranquil·litzador, facilita la comunicació i proporciona una sortida emocional. No podem oblidar doncs, la vessant social i els jocs comunicatius. La utilització de jocs en l’ambient familiar pot ajudar, i molt, a destensar situacions i ambients, a apropar posicions intergeneracionals i de rols, a interactuar de forma més relaxada i en conseqüència afavorir un estat d’ànim i emocional positiu, a crear una situació comunicativa i de relacions socials entre els diferents participants (néts, fills, cònjuge…).
És sabut que l’estimulació constant d’una persona amb demència és fonamental per mantenir-lo present i en contacte directe amb la realitat que l’envolta. L’afecte i la paciència són una peça clau quan l’Alzheimer, o qualsevol altre malaltia semblant, fan entrada a la nostra vida.
Els jocs ideals, com a recurs estimulador i terapèutic, no existeixen. És a dir, igual que passa amb la resta d’eines i recursos que es poden utilitzar, el grau de positivitat dependrà del grau d’evolució de la malaltia sense descuidar la història de vida, edat, caràcter i personalitat de la persona malalta. Poden i han d’adaptar-se als seus hobbies, gustos i capacitats. Cal tenir present que segons evolucioni la malaltia, el joc, les joguines i les situacions lúdiques que es vulguin presentar s’hauran de modificar a la situació i interessos del moment i de la persona. Com passa a qualsevol altre tipus d’activitat proposada, els jocs seran útils a les nostres pretensions en el grau que la persona aconsegueixi realitzar-los de manera òptima. Per tal d’aconseguir èxits diaris de la nostra activitat educativa i terapèutica, una part fonamental de la nostra feina com a cuidadors i educadors és la creativitat constant i obligada que demanen els canvis constants de les malalties neurodegeneratives en general (capacitats, estats d’ànim, caràcter,…).
Un record és un tresor i d’això moltes vegades no som conscients fins que ho perdem. Per aquesta raó tots els recursos que es trobin al nostre abast són fonamentals per aconseguir tornar els màxims possibles a la persona i si s’aconsegueix divertint-nos i alliberant tensions… millor que millor.
Carmen Martínez és mestre d’educació especial, Fundació Uszheimer, passatge Forasté, 11-13
