Cultura
Carme Rocamora
“Aquest reconeixement és un acte de justícia cap a una persona que va formar part de la vida literària i social del nostre país”. Així ha començat el regidor del districte, Albert Batlle, el seu discurs en l’acte d’aquest dilluns per retre homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo, en què s’ha inaugurat una placa de record al carrer Calvet número 9, davant la casa on va viure durant 39 anys i on va desenvolupar bona part de la seva obra. Batlle ha remarcat que aquesta placa ha de servir perquè les noves generacions el redescobreixin.
La comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, l’ha recordat dient que va ser “una persona única”, d’una honestedat insubornable i amb una claredat d’idees incomparable, sempre amb una obstinació per defensar allò que creia just. També ha destacat com Pedrolo va viure voluntàriament allunyat de les esferes de poder, sent una persona modesta, i ha assegurat que avui, veient els honors que se li feien, estaria “aclaparat”, però content com a escriptor. En aquest sentit ha fet memòria i ha dit que va morir pensant que no se n’havia sortit en la seva carrera, i, “cal demostrar que no, que la seva petjada és viva”.
Villalonga ha declarat que les reivindicacions de Pedrolo serien ben vigents avui en dia, perquè va viure en una època en què la llengua catalana no estava normalitzada. En aquest sentit, ha dit que li era impossible acabar la seva intervenció sense una reivindicació potent i sense escletxes: “La nostra llengua està malalta, la tenim en seriós perill, els estudis científics ens ho diuen amb urgència. O prenem mesures, o estem perduts. Si Pedrolo ho pogués veure avui, sentiria un dolor immens”.
L’acte ha continuat amb una intervenció del seu amic i escriptor Joaquim Carbó, que ha explicat com va conèixer a Pedrolo i com aquest el va ajudar en la seva trajectòria literària. També ha recordat la censura amb la que va haver de conviure l’escriptor, i com quan, va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1979, va donar tot l’import del reconeixement -un milió de pessetes- a l’Associació d’escriptors en llengua catalana, i gràcies a això, van crear el premi Mecanoscrit, adreçat a joves escriptors.
El tinent de Cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, ha declarat que espera que les futures generacions segueixin llegint a Pedrolo, a qui ha descrit com un “agitador”, un escriptor que sempre volia expressar el seu pensament crític. Amb aquesta placa, l’Ajuntament vol materialitzar la seva presència en el mapa literari que respon a la importància d’una obra literària extensa i prolífica, que va abastar múltiples gèneres i a la qual Subirats també ha afegit la seva tasca de traductor, vessant fonamental a l’hora d’apropar a la llengua catalana un gran nombre de clàssics contemporanis.
Així mateix, Subirats ha aprofitat la seva ponència per manifestar la satisfacció pel desencallament de la biblioteca de Sarrià, ara que ha sortit la seva licitació, i també ha anunciat la creació d’un nou festival literari l’any vinent, el Festival de Novel·la de Ciència Ficció i Fantasia, comissari del qual serà l’escriptor Ricard Ruiz Garzón. Els detalls del festival es faran públics al voltant del mes de febrer.
A l’acte també s’han realitzat lectures d’alguns fragments de l’obra de Pedrolo, amb la veu d’Antoni Munné-Jordà, amic de Manuel de Pedrolo, i d’Anna Moreno-Bedmar, membre de la junta del patronat de la Fundació de Manuel Pedrolo.
La vida de Pedrolo
Manuel de Pedrolo va néixer el primer d’abril de 1918 a la Segarra. Va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX i molt llegit. Tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig… Tots li interessaven, tots li servien per explicar el seu pensament i per a recrear nous mons, que o bé retrataven una societat complexa i reprimida —políticament, sexualment, socialment—, o n’imaginaven una de nova amb unes altres possibilitats, sobretot d’alliberament, personal o col·lectiu.
L’autor també va destacar com a traductor i com a director de la mítica col·lecció de novel·la negra ‘Cua de Palla’. Del centenar llarg d’obres publicades —la majoria força anys després de ser escrites, per culpa de la censura— han esdevingut referents ineludibles “Joc brut”, “Cendres per Martina”, “Trajecte final” i “Mecanoscrit del segon origen”. Pedrolo va tenir una acollida de públic excel·lent i junt amb Josep Pla —tan divergent d’idees— és l’autor en llengua catalana més llegit.
