Opinió
Bernat Julià
- La Biblioteca de Sarrià, un desafiament al sentit comú
- La data de votació del nom de la Biblioteca de Sarrià: del 10 al 21 de juny
Des de la distància, constato sorprès que una part del reaccionarisme més clàssic s’ha apoderat d’homes nobles de la vila de Sarrià. Contra tot sentit comú, la defensa de la figura de J.V. Foix s’ha convertit en una mena de creuada pública com si es tractés de salvar un Sant Màrtir de ser defenestrat.
Sí, el debat sobre el nom que ha de dur la futura Biblioteca de Sarrià -després de més de 20 anys de reclamacions i lluites, no ho oblidem- ha portat a la vila a un debat fal·laç entre els qui defensen que la biblioteca dugui el nom de J.V. Foix i els qui defensen altres figures vinculades a la nostra estimava vila com Carme Serrallonga.
“Foix podria ser prou humil per a fer un pas al costat i deixar que fos algú altre qui donés nom a una biblioteca”
Alguns motius per defensar la candidatura de J.V. Foix són la seva dilatada trajectòria i la seva vinculació a la vila, així com per ser, segurament, un dels personatges culturals més internacionals que tenim a Sarrià. Efectivament, J.V. Foix és un dels poetes més coneguts de Catalunya i en concret de Sarrià. És probable que l’il·lustre poeta sigui efectivament mereixedor de donar nom a una biblioteca, però en el s.XXI i des d’una mirada transversal, potser seria hora de començar a deixar de consagrar els nostres tòtems i posar sobre la taula la necessitat de vindicar altres figures nostrades. Figures que tot i tenir un impacte igualment gran en centenars de persones i que la rellevància de la seva activitat sigui transcendent, són menys conegudes pel gran públic i han passat de puntetes pels annals de la història.
“La història, massa sovint l’han escrit i explicat els homes i això ha invisibilitzat moltes dones”
He sentit dir darrerament frases del tipus “a la resta de candidats els faria vergonya d’haver passat per davant del gran J.V. Foix”, com si en aquest debat haguéssim de fer reviure els qui ja no hi són per veure què ens dirien avui. Jo no m’atreviria mai a posar paraules que no han dit a persones que són difuntes i, en canvi, sí que crec fermament que és responsabilitat de qui vivim els temps actuals ser capaços de llegir la història de forma crítica i interpretar-la o reinterpretar-la per tal de comprendre la transcendència de la tasca de diferents persones i en aquest cas, en concret, de diferents dones.
D’altra banda, no sembla que a ningú se li acudeixi que Foix podria ser prou humil per a fer un pas al costat i deixar que fos algú altre qui donés nom a una biblioteca tenint en compte que ostenta el nom d’una avinguda a Sarrià, un cal·ligrama seu representat a la Via Augusta i una escola pública a Sant Gervasi de Cassoles, així com diferents carrers en una llarga llista de municipis del país (Vilafranca del Penedès, Castellar del Vallès, Salou, Terrassa, entre molts altres) o també un Institut Públic a Rubí. Tot plegat, sense comptar és clar la Medalla d’Or, els premis Nacionals i d’Honor i altres distincions que va rebre en vida.
“Aprenguem a mirar més enllà dels nostres referents homes, per donar a pas a dones igualment rellevants per a la vila”
Està fora de dubte doncs la importància i l’ascendència de Foix al conjunt del país i a la vila de Sarrià. Però justament per això, potser seria hora de donar pas a altres persones igualment importants que no han gaudit d’aquest reconeixement. Perquè la història, massa sovint, l’han escrit i explicat els homes i això ha invisibilitzat moltes dones. Comença a ser de justícia que es doni pas a altres persones que també han tenyit amb el seu esforç i la seva vida els carrers de la vila.
En ple segle XXI, i després d’un cicle de lluita del moviment feminista que ha posat sobre la taula la necessitat de sacsejar el tauler d’escacs i tombar molts dels nostres tòtems, potser és moment de deixar de defensar homes importants que ja han rebut tot el seu reconeixement per donar a pas a dones importants. És de sentit comú que aprenguem a mirar més enllà dels nostres referents coneguts i començar a donar nom a referents que potser tenim menys presents, però que són igualment rellevants.
“Agraeixo profundament a aquest debat la possibilitat de conèixer la figura de Carme Serrallonga més de prop”
Carme Serrallonga fou una pedagoga valenta, defensora de la llengua catalana en el marc d’una educació transformadora, pionera en la defensa de la coeducació, professora de dicció teatral de grans actors i actrius que han omplert els escenaris del nostre país, i que va viure molts anys al nostre estimat Sarrià. Tot i obtenir diferents premis i reconeixements, la Creu de Sant Jordi entre altres, fins fa ben poc jo no sabia qui era.
Agraeixo profundament a aquest debat la possibilitat de conèixer-la més de prop i penso que seria un gran nom per una biblioteca de Sarrià nova en uns nous temps en què cal que seguim defensant uns barris i viles i uns equipaments més feministes i més crítics amb la nostra pròpia història.
