Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
L’Ocell
Enric Capdevila
La cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) és un ocell migrador comú arreu de Catalunya. És un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepcional. Hiverna a la franja sud del Sahel, i la seva distribució reproductora es troba per tot el Paleàrtic, des de Portugal fins a Mongòlia. Els mascles són els que arriben primer, entre març i abril. La població nidificant catalana està molt fragmentada i les majors densitats de cria es troben al massís del Montseny.
És un ocell petit, insectívor, de 14 cm de llargària, de la família dels muscicàpids (papamosques, mastegatatxes…), que es caracteritzen per tenir les ales llargues, les potes curtes i el bec ample i curt, amb pèls a les comissures, cosa que els permet agafar les preses al vol. Les cotxes tenen una vistosa cua de color roig molt vistosa i s’ajupen contínuament amb cops de cua, acotxant-se, tal com diu el seu nom.
El mascle de cotxa cua-roja té un plomatge molt cridaner i acolorit, amb el pit, el ventre i la cua d’un taronja vermellós intens, la cara i la gola negra, i les parts superiors grises amb el front blanc; mentre que la femella és més discreta, té el pit i el ventre clars, amb la part lateral de tons taronja, i la resta del cos i el cap d’un marró pàl·lid, amb la cua taronja. Per distingir-la de la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), que és resident i molt més comuna, aquesta és majoritàriament grisa/negra amb aspecte més fosc, en ambdós sexes, mentre que la cua-roja (mascle) té el pit taronja i el dors gris clar, amb colors més contrastats.
És una espècie forestal, que a l’hora de criar tria boscos planifolis madurs i oberts, tot i que també se l’ha citat en boscos de coníferes i en parcs urbans. S’alimenta d’insectes i aranyes, amb clara preferència per les larves i els adults de lepidòpters i coleòpters. Al final de l’estiu i la tardor, i durant la migració, pot consumir gran quantitat de petits fruits.
Una de les seves principals amenaces és la sequera a les zones d’hivernada, durant els anys 1960 i 1985 va patir una forta davallada motivada pels períodes de sequera al Sahel.
Dita: Març, marçador, que de nit fa fred i de dia calor
