Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
L’Ocell
Enric Capdevila
El cucut reial (Clamator glandarius) és un ocell estival, migrador regular i primerenc. Els primers exemplars arriben a finals de gener i la migració postnupcial ja comença a mitjan juny. Prové del centre i el sud d’Àfrica, per distribuir-se per la conca mediterrània, a la península Ibèrica, Turquia, el sud de França, Itàlia i Xipre. A Catalunya és un nidificant escàs, més freqvüent a la depressió de l’Ebre, encara que localitzat i distribuït de forma més discontínua a la resta del país, sobretot al litoral.
És una espècie d’ambients oberts agrícoles de poca altitud (no ocupa espais per sobre dels 400 m) que defuig de les masses forestals i prefereix ambients oberts mediterranis amb arbres i arbustos dispersos, com brolles o zones humides, preferiblement amb pins, ja que la processionària del pi és la seva principal font d’aliment, que complementa amb altres insectes, cargols, sargantanes i fins i tot algun petit mamífer. Pel que fa a ambients antròpics, prefereix cultius de secà ben conservats, amb vegetació llenyosa, com vinya o altres fruiters de secà, i recentment ha començat a colonitzar ambients urbans i periurbans.
És un ocell de mida mitjana, d’entre 35 i 39 cm de longitud, sense dimorfisme sexual. En els adults destaca un plomall erèctil grisenc, el front i la resta del capell foscos, i un anell ocular vermell. Té una cua llarga i grisa, amb les plomes escalonades de punta blanca. Té el dors i les ales de color bru grisenc clapejat de llunetes blanques, i les parts inferiors són blanques amb tons groguencs al coll. Els joves tenen un plomatge vistós d’un intens color xocolata. Té un vol potent i directe.
El cucut reial és un ocell de la família cuculiforme, de la qual forma part també el cucut (Cuculus canorus), i és l’única família d’ocells que practica el parasitisme reproductor. Això vol dir que la femella diposita els seus ous, de color verd blavós amb taques roges, en el niu d’una altra espècie; però, a diferència del cucut, no bandeja cap ou ni pollet del niu. En el cas del cucut reial sempre són nius de còrvids, principalment la garsa (d’aquí que també se l’anomeni cucut garser) o la cornella, tot i que s’han trobat casos en nius de gralles de bec vermell i gralles. Quan li descobreixen els ous, li cal canviar de població hoste, per tant,la seva distribució està totalment correlacionada amb la dels còrvids que parasita.
Dita: Quan el cucut va a covar, el moixó fa marxar.








