Salut i nutrició
Marta Castells
Pertany a la família de les cucurbitàcies, una família de plantes amb més de 850 espècies. La seva època àlgida és durant la tardor i l’hivern.
Conté un 90 % d’aigua (cuinada adequadament hidrata), hidrats de carboni (midó majoritàriament) i, en menys quantitat, greixos (bàsicament poliinsaturats).
Aporta vitamines K, B2, B9, B5 i B6, aquesta última és essencial per al bon funcionament del metabolisme, perquè desintoxica el fetge i reforça el sistema immunitari, entre altres funcions. També conté vitamina C, que és antioxidant i ajuda en l’absorció del ferro. A més, compta amb una vitamina denominada D-quiro-inositol, que augmenta l’eficàcia de l’hormona insulina secretada pel pàncrees; per aquesta raó es considera un aliment indicat per mantenir baix el nivell de glucosa en la sang i prevenir la diabetis.
És molt rica en carotens; el més conegut, el beta-carotè, es transforma en provitamina A, i això la fa indicada per disminuir els problemes de la vista i la pell seca, i augmentar la salut dels cabells i les mucoses; també és essencial en la reproducció i en el creixement dels ossos i de les dents. Els beta-carotens també són antioxidants i ajuden a prevenir els danys causats pels radicals lliures. També aporta minerals, com manganès, potassi, magnesi i coure.
És una verdura molt digestiva per la seva riquesa en mucílags, que suavitzen i protegeixen la mucosa del tracte intestinal, i com que són rics en pectina tenen efectes antioxidants i antiinflamatoris, a més de reduir la velocitat d›absorció dels sucres.
És depurativa, laxant (conté fibra) i diürètica. També és beneficiosa per mantenir en bon estat el sistema cardiovascular, resulta molt útil en problemes de pròstata (amb un extracte elaborat a partir de les seves llavors), redueix el colesterol LDL i prevé el càncer.
Segons la Medecina Tradicional Xinesa (MTX), té una naturalesa tèrmica neutra/calorífica. És bona per a l’estómac, la melsa i el pàncrees, i el seu gust dolç ajuda a equilibrar el balanç de sucre en la sang.
A la cuina
Com passa amb tots els aliments rics en vitamina C, és bo combinar-la amb aliments rics en proteïnes, perquè aquesta vitamina ajuda en l’absorció del ferro. És una vitamina que es perd i s’oxida fàcilment amb la cocció, us recomano cuinar-la al vapor, bullida o escaldada; però sempre amb coccions curtes, com a màxim 7 o 8 minuts.
És un aliment molt versàtil, en podeu fer cremes, estofats, fritures, cuinar-la al forn, etc. Si us costa pelar-la, escaldeu-la abans en una olla ben grossa, perquè us hi càpiga sencera.