Publicitat

La castanya

spot_img

Publicat el 28.11.2016 9:00

Salut i nutrició

Marta Castells

Originària de Pèrsia i de l’Àsia Menor, la castanya ja era ben coneguda a la Xina durant l’època del neolític. Les primeres extensions de castanyers a Europa daten aproximadament de l’any 3000 aC, van passar per l’època romana i des del segle XIII el seu fruit es fa servir a la cuina. El castanyer és un arbre que s’adapta als climes més dispars, creix tant en boscos genuïnament mediterranis com en paratges típicament atlàntics. La seva temporada àlgida és durant la tardor i l’hivern, encara que a la resta de l’any també les podem comprar seques.

Publicitat

S’acostuma a classificar com a fruita seca, però els seus components difereixen molt dels d’aquest grup, ja que és molt rica en hidrats de carboni i conté poques proteïnes i pocs greixos.

Publicitat

És un aliment d’alt valor nutritiu (per això en temps de fam i en absència de les patates era molt apreciada, però actualment es consumeix com a caprici). És rica en carbohidrats complexos en forma de midó i fibra. Conté vitamines E (antioxidant), B3 i B1. És rica en calci, magnesi, potassi, àcid fòlic i fibra.

Tradicionalment es recomana a qui té anèmia i, moderadament, a qui practica esport de desgast. S’aconsella privar-se’n als diabètics, als qui pateixen del fetge i a persones amb problemes d’obesitat. En intestins dèbils pot provocar flatulències.

Les castanyes escalfen, activen i nodreixen els ronyons; per tant, qui pateixi de lumbàlgies i retenció de líquids se’n pot beneficiar.

A les botigues de productes orientals es pot trobar un producte anomenat castanya d’aigua (Trapa natans). No és cap varietat de castanya, sinó un tubercle que creix a l’aigua. Presenta una aparença i un sabor similar a la castanya tradicional, però no hi té res a veure

A LA CUINA

Tant si són fresques com seques s’han d’estovar en aigua un mínim de 12 h. Llenceu l’aigua de remull. Traieu-los la pell en forma de tel que les cobreix, ja que és molt indigesta i els dóna mal gust, i si són fresques, escaldeu-les per facilitar-ne el despreniment. Coeu-les fins que estiguin toves, ho podeu fer amb un tros d’alga kombu, i si les coeu amb canyella o gingebre en plats dolços, ajudareu a digerir-les i us escalfaran.

Per coure-les, feu-ho amb aigua abundant, a foc viu durant els primers minuts, després escumeu, abaixeu el foc al mínim i tapeu-les.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Alzheimer a través del gènere

Les dones presenten una prevalença més alta de demències, problemes crònics i discapacitats

Lecanemab, nou fàrmac per a l’Alzheimer: expectatives i realitat

Està previst que el medicament estigui disponible en el mercat farmacèutic català en menys de dos anys

La relació entre mobilitat ciclista i salut a les ciutats: menys medicines i menys morts prematures

Els experts Mònica Ubalde (ISGlobal) i Enric Prats (COMB) reflexionen sobre els beneficis de la mobilitat cicilista en la lluita contra el canvi climàtic

De suplements, plantes i espècies en l’embaràs

Els consells nutricionals de la dietista Anna Vilarrasa
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]