Salut i nutrició
Marta Castells
Originària de Pèrsia i de l’Àsia Menor, la castanya ja era ben coneguda a la Xina durant l’època del neolític. Les primeres extensions de castanyers a Europa daten aproximadament de l’any 3000 aC, van passar per l’època romana i des del segle XIII el seu fruit es fa servir a la cuina. El castanyer és un arbre que s’adapta als climes més dispars, creix tant en boscos genuïnament mediterranis com en paratges típicament atlàntics. La seva temporada àlgida és durant la tardor i l’hivern, encara que a la resta de l’any també les podem comprar seques.
S’acostuma a classificar com a fruita seca, però els seus components difereixen molt dels d’aquest grup, ja que és molt rica en hidrats de carboni i conté poques proteïnes i pocs greixos.
És un aliment d’alt valor nutritiu (per això en temps de fam i en absència de les patates era molt apreciada, però actualment es consumeix com a caprici). És rica en carbohidrats complexos en forma de midó i fibra. Conté vitamines E (antioxidant), B3 i B1. És rica en calci, magnesi, potassi, àcid fòlic i fibra.
Tradicionalment es recomana a qui té anèmia i, moderadament, a qui practica esport de desgast. S’aconsella privar-se’n als diabètics, als qui pateixen del fetge i a persones amb problemes d’obesitat. En intestins dèbils pot provocar flatulències.
Les castanyes escalfen, activen i nodreixen els ronyons; per tant, qui pateixi de lumbàlgies i retenció de líquids se’n pot beneficiar.
A les botigues de productes orientals es pot trobar un producte anomenat castanya d’aigua (Trapa natans). No és cap varietat de castanya, sinó un tubercle que creix a l’aigua. Presenta una aparença i un sabor similar a la castanya tradicional, però no hi té res a veure
A LA CUINA
Tant si són fresques com seques s’han d’estovar en aigua un mínim de 12 h. Llenceu l’aigua de remull. Traieu-los la pell en forma de tel que les cobreix, ja que és molt indigesta i els dóna mal gust, i si són fresques, escaldeu-les per facilitar-ne el despreniment. Coeu-les fins que estiguin toves, ho podeu fer amb un tros d’alga kombu, i si les coeu amb canyella o gingebre en plats dolços, ajudareu a digerir-les i us escalfaran.
Per coure-les, feu-ho amb aigua abundant, a foc viu durant els primers minuts, després escumeu, abaixeu el foc al mínim i tapeu-les.