25 C
Sant Gervasi
| Dissabte 04 de juliol de 2020 |

La castanya

Salut i nutrició

Marta Castells

Originària de Pèrsia i de l’Àsia Menor, la castanya ja era ben coneguda a la Xina durant l’època del neolític. Les primeres extensions de castanyers a Europa daten aproximadament de l’any 3000 aC, van passar per l’època romana i des del segle XIII el seu fruit es fa servir a la cuina. El castanyer és un arbre que s’adapta als climes més dispars, creix tant en boscos genuïnament mediterranis com en paratges típicament atlàntics. La seva temporada àlgida és durant la tardor i l’hivern, encara que a la resta de l’any també les podem comprar seques.

S’acostuma a classificar com a fruita seca, però els seus components difereixen molt dels d’aquest grup, ja que és molt rica en hidrats de carboni i conté poques proteïnes i pocs greixos.

Publicitat

És un aliment d’alt valor nutritiu (per això en temps de fam i en absència de les patates era molt apreciada, però actualment es consumeix com a caprici). És rica en carbohidrats complexos en forma de midó i fibra. Conté vitamines E (antioxidant), B3 i B1. És rica en calci, magnesi, potassi, àcid fòlic i fibra.

Tradicionalment es recomana a qui té anèmia i, moderadament, a qui practica esport de desgast. S’aconsella privar-se’n als diabètics, als qui pateixen del fetge i a persones amb problemes d’obesitat. En intestins dèbils pot provocar flatulències.

Les castanyes escalfen, activen i nodreixen els ronyons; per tant, qui pateixi de lumbàlgies i retenció de líquids se’n pot beneficiar.

A les botigues de productes orientals es pot trobar un producte anomenat castanya d’aigua (Trapa natans). No és cap varietat de castanya, sinó un tubercle que creix a l’aigua. Presenta una aparença i un sabor similar a la castanya tradicional, però no hi té res a veure

A LA CUINA

Tant si són fresques com seques s’han d’estovar en aigua un mínim de 12 h. Llenceu l’aigua de remull. Traieu-los la pell en forma de tel que les cobreix, ja que és molt indigesta i els dóna mal gust, i si són fresques, escaldeu-les per facilitar-ne el despreniment. Coeu-les fins que estiguin toves, ho podeu fer amb un tros d’alga kombu, i si les coeu amb canyella o gingebre en plats dolços, ajudareu a digerir-les i us escalfaran.

Per coure-les, feu-ho amb aigua abundant, a foc viu durant els primers minuts, després escumeu, abaixeu el foc al mínim i tapeu-les.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.