Publicitat

La ciutat, un espai de cultiu

Publicat el 27.7.2016 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

Jaume de OlezaParlar d’horts urbans en una ciutat com Barcelona pot semblar una paradoxa. Efectivament, en una ciutat com la nostra on predomina per desgràcia l’asfalt, de carrers poblats de vehicles i d’edificis que no ens permeten amb prou feines veure el cel, també hauríem de poder ubicar certs espais per incorporar-los a activitats de millora ambiental a través del cultiu. Això és el que actualment es defineix com horts urbans.

Un hort urbà és el mateix que un hort d’un jardí, però a la ciutat. Un territori més o menys gran dedicat al cultiu. On es puguin plantar llegums, hortalisses, plantes aromàtiques i un llarg etc. L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una sèrie d’espais destinats a aquest fi, una xarxa d’horts urbans que sota demanda per lloguer, té per objectiu la millora ambiental a través del cultiu d’una certa agricultura biològica. De fet aquest programa elaborat pel consistori ja fa alguns anys, va dirigit a les persones majors de 65 anys empadronades al districte on s’ubiquin els horts.

Publicitat

Ara bé, a petita escala i de forma particular hi una infinitat d’artefactes que si disposem d’una petita terrassa o balcó ens poden possibilitar la producció de petits cultius. És el que s’anomena taules de cultiu. Hi ha al mercat una gran varietat de mides i sistemes, que representen una bona alternativa al consum natural i al mateix temps un hobby que ens pot entretenir i d’aquesta manera col·laborar en la nostra quotidiana cistella de la compra.

Les condicions bàsiques per a la col·locació d’aquestes taules són disposar de llum solar, preferible sol directe, i aigua. En funció del tipus de taula que ubiquem i el cultiu que vulguem realitzar, ens determinarà la composició de la terra, els substrats vegetals, els adobs orgànics, i la freqüència i el mètode de reg. En fi, sistemes que ens permetran tenir, en funció de l’espai exterior que tinguem, el poder conrear cert tipus d’hortalisses, verdures etc. des de casa nostra.

Són ja diverses les ciutats de tot el món que aposten per propostes molt concretes amb la intenció d’introduir el cultiu agrícola a la ciutat i als edificis. Lògicament hi ha una estreta relació entre l’agricultura i la sostenibilitat. Imaginem el nostre barri de Sant Gervasi més verd, amb grans zones per al cultiu, que els terrats i terrasses dels nostres edificis fossin jardins per als seus residents, o bé petits horts que de forma individual i / o col·lectiva poguéssim aprofitar pel cultiu. Doncs bé, d’aquesta manera no només aconseguiríem una ciutat i el nostre barri mediambientalment més habitable, sinó a més i de forma distreta, tenir la satisfacció d’obtenir certs aliments que faran de la nostra taula una delícia.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un oasi urbà: com convertir un balcó en un petit jardí

Transformar un balcó en un petit jardí no depèn tant de l’espai disponible com de saber treure’n profit amb criteri i creativitat

Can Caralleu: dues grans pinedes que resisteixen a la pressió urbanística

Amb una superfície de 16 Ha i un desnivell de més de 100 metres, aquest barri sarrianenc s'enfila costerut fins a la carretera de les Aigües

Els fongs: el regne més fascinant

Aquests organismes resistents representen més del 90 % de la biomassa terrestre

La fauna urbana: ocells en rutes migratòries, guineus de Collserola i rates rosegadores, entre d’altres

La fauna urbana: ocells en rutes migratòries, guineus de Collserola i rates rosegadores, entre d'altres
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí