Publicitat

La comunicació no verbal

spot_img

Publicat el 24.8.2016 10:00

gent gran

Isabel López

Paraules, paraules, paraules. El món està ple de paraules. Tenim la creença que tot el que es diu és cert i no som conscients de la importància d’una bona comunicació global. Comunicar vol dir transmetre pensaments, emocions, informacions i altres experiències entre dues o més persones. És el procés primordial de relació entre els éssers humans. El que ens apropa i uneix a la resta.

Publicitat

Quan ens comuniquem amb algú, no només fem servir la paraula oral i / o escrita, gairebé sempre l’acompanyem de gestos, mirades, to de veu, postura corporal, tacte, etc. És el que s’anomena llenguatge no verbal. I és que de vegades, no importa tant el que es diu si no la manera de dir-ho.

Publicitat

Quan una persona en situació de dependència comença a tenir dificultat per comunicar o entendre, sovint es converteix en una font de problemes que afecten, tant a la pròpia persona com als seus cuidadors. És llavors, quan les paraules comencen a perdre la seva utilitat, que hem de fer el pas per donar més importància al llenguatge gestual. Tenint en compte que la informació que rebem primer i a la qual atenem realment és aquella que ens arriba a través del llenguatge no verbal.

Per això, hem de potenciar al màxim tots els elements d’aquest tipus de llenguatge. Tant per transmetre informacions, sentiments o desitjos, com per estar prou receptius per captar i comprendre tots els elements del llenguatge no verbal que transmeti la persona en situació de dependència. Com a persones cuidadores, el nostre interior es veurà reflectit de forma molt precisa en tots els comportaments diaris. Quan una persona té un caràcter amable, comprensiu, pacient i positiu sol actuar en el seu dia a dia de la mateixa manera i es deixarà veure en les expressions, gestos, mirades i to de veu. Aquesta actitud és expandida a través del nostre cos de manera molt precisa i pot ser decisiva en la majoria de situacions per a la persona que té cura. En moments de confusió la nostra tranquil·litat i afecte faran veure la persona que tot està bé i que ets allà per cuidar-los i protegir-los.

El primer pas que cal tenir en compte, és canviar la nostra manera de pensar. Els nostres pensaments han de ser positius i recolzar-se en el sentit de l’humor. Una vegada que tenim aquesta actitud, hem de fixar-nos en la postura corporal, sempre intentarem posar-nos al mateix nivell i amb postures obertes que convidin a l’acostament. Així com també tindrem especial èmfasi en dos punts: la mirada i el to de veu.

La nostra mirada és el reflex dels nostres pensaments. Quan intentem evitar a algú apartem la mirada. Pel que és especialment important que en una bona comunicació les dues persones s’estiguin mirant. També el to de veu utilitzat pot variar significativament una mateixa frase. Així que per evitar confusions, sempre és millor acompanyar-lo d’un somriure, el qual ens impedirà que aquest to sigui més dur del que pretenem. I recordeu: un gest val més que mil paraules.

Isabel López és psicòloga

Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria

Passatge Forasté, 11-13, 08022 BCN
Tel.: 93 418 65 65
fundacio@fundaciouszheimer.org
www.fundaciouszheimer.org
http://www.premisoletura.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí