Gent Gran
Isabel López
Quan parlem de rutines hi ha una contradicció permanent de sentiments i actituds enfront d’elles. La majoria de persones refereixen que no els agraden i que volen escapar-se’n durant el seu dia a dia. Però, d’altra banda, és cert que tenir rutines preestablertes ens ajuda a tenir més control de gairebé totes les situacions i sobretot del nostre dia a dia. Ens ajuda a gestionar l’escàs i benvolgut poc temps del qual disposem.
Una de les estratègies més efectives que permeten que una persona que pateix demència pugui conservar una major autonomia, entre molts altres beneficis, és precisament aquesta: tenir hàbits i rutines diaris. Els hàbits i rutines diàries són comportaments automàtics que es fan en horaris regulars, solen ser fixos i repetitius, i per això ofereixen seguretat i predictibilitat. Però per què són tan importants les rutines en la demència? Perquè són múltiples els beneficis d’ampli espectre que aporten.
D’una banda, per a la persona cuidadora. Permet al cuidador gestionar el temps i els recursos d’una manera òptima, reduint considerablement l’estrès i l’ansietat i deixant per a la improvisació el menor nombre de situacions. També s’ha demostrat que permet menys necessitat i demanda per part de la persona que cuida.
Però els beneficis augmenten també per a la persona que pateix aquestes malalties, ja que els permet tenir molta més seguretat facilitant la previsió del seu dia a dia, i, per consegüent, reduir l’ansietat i les conductes agitades. També permet mantenir les funcions, siguin físiques o cognitives, durant més temps, perquè ajuden a practicar-les de manera regular. Tot això repercuteix directament en la millora de l’autoestima, en la percepció del sentiment de compromís, utilitat, realització i dignitat. En definitiva, de la qualitat de vida de la persona i dels seus familiars.
Ara bé, com s’han d’aplicar aquestes rutines i hàbits diaris? És important planificar el dia amb totes les tasques, activitats i descansos, però sense deixar de ser flexibles i pacients i sempre tenint en compte els hàbits que tenia abans de l’aparició de la malaltia (per exemple, si li agradava més dutxar-se al matí o a la nit). Cal simplificar totes les tasques a mesura que la malaltia avança i adaptar-se a les necessitats que es presenten. Intentar que les activitats que es facin siguin del grat de la persona, i donar peu a la presa de decisions en certa manera. La majoria de vegades serà necessari que l’ajudem en el moment de l’inici de les activitats, per a posteriorment deixar que pugui executar-les ella mateixa amb el nostre suport i supervisió.
Cal destacar que les activitats han de ser com més variades millor, és a dir, incloure des de feines de casa fins a activitats físiques com fer una passejada; activitats socials i intel·lectuals com llegir, fer un trencaclosques, jugar a les cartes; activitats creatives com tocar un instrument o pintar i de tipus espiritual, si així ho requereix.
Isabel López és psicòloga de la Fundació Uszheimer
