Comunicació
Marta Royo Espinet
—Ep, Joan! Què tal, com va?
—Què…, et va bé quedar per dinar dimecres?
—Sí! On sempre?
—Perfecte! Fins dimecres a les dues!
Em fa il·lusió, sempre és agradable, un dinar amb en Joan. Des de fa uns anys, amb ell dono el tret de sortida a l’estiu. En Joan és economista i dirigeix un bufet d’advocats de renom.
Durant el vermutet, mentre esperem el primer plat amb una copa d’un bon vi de Montsant, ens posem al dia de com ha anat el curs. I amb el segon plat, ja ens posem a parlar dels nostres projectes laborals, dels actuals i dels futurs.
En Joan és una persona entusiasta que posa tots els sentits en tot allò que fa. Es deleix per explicar-me el seu nou projecte i, és clar, que li’n doni la meva opinió. Està a punt de rellançar-se al mercat. Com us deia, està al capdavant d’un bufet d’advocats i ha ideat una nova eina per contactar amb el client. Una mena de consultori online per dubtes puntuals, senzills i concrets. Pagant un tant per consulta. Per skype o per e-mail. Un nou servei amb uns beneficis molt clars per l’usuari. Fàcil, ràpid i directe. Com sempre us dic, és ideal sempre parlar en clau de benefici: què puc fer de bé al meu usuari. No em diguis que ets graciós, fes-me riure.
Amb tot això… em pregunta per si li posaria un nom a aquest nou servei, per diferenciar-se dels que ja té. I és clar, que quin nom li posaria…
Un nom. Sembla fàcil però no ho és tant
El nom… Quan dic (o escric) aquests dos mots, un nom, em ve al cap en Carles Cuní, qui va presentar “La Nit dels Ignorants” a Catalunya Ràdio durant 9 anys. Un programa de matinada on els protagonistes eren els oients. Els donava pas amb aquell mític “El nom?” i els deixava parlar.
El nom. El naming, com en diem els publicitaris. Naming significa literalment anomenar en anglès. I es refereix a les tècniques per a la creació del nom d’una marca. El naming és part de la creació de la identitat corporativa o de marca. És el primer pas per diferenciar-te de la resta. És bàsic per qualsevol empresa gran, petita, professió lliberal, comerç o multinacional.
Tenir un bon nom pot ser la diferència entre tenir èxit o no tenir-ne.
Com ha de ser un bon nom?
Digues-lo ben alt molts cops. Evita les cacofonies o la dificultat de pronunciació. Si triomfes, la teva marca pot ser mencionada als mitjans de comunicació, entre les persones i ha de sonar bé.
Quan el diguis, que de seguida s’intueixi de què va el negoci. I, si pot ser, què n’obtindràs tu quan el consumeixis.
No genèric. Diferencia’t ja en el nom. No vulguis arribar a tothom. Intenta comunicar quelcom relacionat amb el teu negociat i que arribi al teu client potencial.
Vigila amb l’efecte 2.0… No saltis lletres ni facis faltes d’ortografia. El teu nom ha de durar temps i ha de ser memorable en tots els entorns, no només en el 2.0.
Evita les inicials. Tot i que hi ha grans marques que han triomfat amb les seves sigles, la veritat és que són poc atractives i difícils de recordar. Hi ha eines que t’ajuden a trobar si el teu nom ja existeix. Pensa en la teva presència a les xarxes socials i en què el nom haurà de ser el mateix.
En el meu cas, els mots Mosaiking Comunicació m’han ajudat molt a explicar què faig: posar en solfa totes les peces per dur a terme una campanya. Fer el mosaic de tot.
El nom és el cor de la marca, és la mateixa imatge i reputació. Només per això no pots fer-ho malament, perquè serà el missatge més vist, llegit i escrit.
I tu, ja tens clar el nom pel teu negoci?
Marta Royoi Espinet és economista i publicitària, mosaiking.com
