La importància d’una bona hidratació en les persones amb Alzheimer

Salut i Cures

Ana Hernandez

La hidratació és un dels aspectes més importants i, alhora, més subestimats en la cura de persones amb malaltia d’Alzheimer. Tot i que l’atenció sovint se centra en la medicació o en la seguretat a la llar, la manca de líquids és una causa freqüent d’ingressos hospitalaris, caigudes i episodis de deliri agut. Una persona amb Alzheimer ben hidratada dorm millor, presenta menys agitació i té un menor risc d’infeccions.

El cuidador exerceix un paper fonamental, especialment a través de l’observació. Canvis sobtats en el comportament, com ara més confusió, somnolència o irritabilitat, poden ser signes de deshidratació. També es pot observar una pèrdua d’elasticitat a la pell. És important recordar que la hidratació és un procés integral que combina la ingesta de líquids amb la cura de la barrera cutània. Una pell hidratada i nodrida presenta un menor risc de lesions. Es poden utilitzar cremes per a pell sensible, olis vegetals com el d’ametlles o mantegues corporals, aplicant-los just després del bany i sempre que calgui.

A l’hora de fomentar la ingesta de líquids, és essencial evitar forçar la persona, ja que això sol generar rebuig. En lloc d’això, es recomana utilitzar estratègies basades en la persuasió i l’adaptació. L’anomenat “efecte mirall” consisteix a beure juntament amb la persona, animant-la a imitar el gest. També és útil oferir petites quantitats de líquid de manera freqüent en lloc de grans volums, que poden resultar aclaparadors. Una altra opció eficaç és recórrer a la hidratació a través d’aliments amb un alt contingut d’aigua, com ara fruites (síndria, meló, maduixes, taronja), verdures (cogombre, tomàquet), gelatines o polos de gel.

L’entorn també hi influeix: utilitzar gots de colors cridaners, com el vermell, en facilita la identificació, mentre que els recipients lleugers o amb canyeta ajuden a superar dificultats motores i redueixen el risc d’ennuegament. En fases avançades de la malaltia pot aparèixer disfàgia, és a dir, dificultat per empassar líquids. En aquests casos, hi ha risc d’aspiració i pneumònia, per la qual cosa es recomana l’ús d’espessidors que adaptin la textura del líquid. Senyals d’alerta de disfàgia són la tos en beure, la veu humida o ronca o el gargamelleig constant.

La deshidratació en l’Alzheimer no es deu únicament a una qüestió d’oblit, sinó a canvis fisiològics complexos: pèrdua de la sensació de set, dificultats per reconèixer objectes (agnòsia) o realitzar moviments (apràxia), alteracions en la comunicació i, en alguns casos, por a la incontinència.

En definitiva, una correcta hidratació és essencial per preservar la salut física i emocional de la persona amb Alzheimer.

Ana Hernandez és infermera de la Fundació Uszheimer.