Salut
Carmen Martínez, mestre d’educació especial a la Fundació Uszheimer
La intimitat és la connexió especial que comparteixen persones que s’estimen i respecten (com parlen i actuen l’una cap a l’altra). La sexualitat és una mena d’intimitat. Parlar d’intimitat i sexualitat en persones amb demència no és fàcil, però és necessari per poder millorar possibles conductes incòmodes per a qui l’envolta. La intimitat emocional, física i sexual es veu afectada pels canvis cerebrals que acompanyen la demència. La pèrdua d’interès pel sexe en la gent gran és un mite extensiu als pacients amb demència. Sí que és probable que impliqui canvis que afectin els impulsos sexuals i la manera de satisfer-los. Algunes de les possibles causes dels trastorns que es poden produir en l’àmbit sexual són la disfunció erèctil, la confusió, el malestar, l’ansietat, produïdes i/o acompanyades de conductes agressives o excessivament demandants.
Poden tenir lloc conductes de cerca d’intimitat sexual inapropiada dirigida a persones equivocades, conductes sexuals desinhibides, impulsives i invasives, marcades per la pèrdua de control i la manca de comprensió del context, però hi ha altres conductes que, tot i semblar que tenen una forta càrrega sexual, no persegueixen satisfer cap necessitat d’aquest tipus, com pot ser presentar-se despullat davant d’algú. És important recordar que, potser, aquest tipus de conducta és una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d’expressar de manera convencional (malestar, dolor, confusió) o bé una necessitat de companyia, de contacte físic o d’afecte, que tampoc sap manifestar de forma adient i que són conseqüència de la malaltia.
Per poder minimitzar aquest tipus de situacions cal parar atenció tant en l’origen com en les conseqüències per poder actuar sobre ambdós (sempre sense jutjar la persona o avergonyir-la). És important procurar que les necessitats d’afecte i de contacte físic de la persona amb Alzheimer siguin ateses, ja sigui amb abraçades, carícies, petons, paraules dolces o, simplement, agafant-li la mà. La vida està plena d’activitats íntimes i que no tenen perquè tenir implicacions sexuals (ballar, mirar fotos, «arronsar-se» en el sofà, la higiene íntima…).
El tacte és una eina amb molt de poder que transmet tranquil·litat, seguretat, estabilitat i que és capaç de satisfer la majoria de les necessitats emocionals, reforçar l’autoestima i fer disminuir els comportaments inapropiats. Un acte molt senzill de fer i utilitzar, però que sovint oblidem.
