Publicitat
spot_img

La intimitat, la sexualitat i el tacte en persones amb demència

Presentar-se despullat davant d'algú pot ser una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d'expressar de manera convencional: malestar, dolor...

Publicat el 6.8.2024 6:00

Salut

Carmen Martínez, mestre d’educació especial a la Fundació Uszheimer

La intimitat és la connexió especial que comparteixen persones que s’estimen i respecten (com parlen i actuen l’una cap a l’altra). La sexualitat és una mena d’intimitat. Parlar d’intimitat i sexualitat en persones amb demència no és fàcil, però és necessari per poder millorar possibles conductes incòmodes per a qui l’envolta. La intimitat emocional, física i sexual es veu afectada pels canvis cerebrals que acompanyen la demència. La pèrdua d’interès pel sexe en la gent gran és un mite extensiu als pacients amb demència. Sí que és probable que impliqui canvis que afectin els impulsos sexuals i la manera de satisfer-los. Algunes de les possibles causes dels trastorns que es poden produir en l’àmbit sexual són la disfunció erèctil, la confusió, el malestar, l’ansietat, produïdes i/o acompanyades de conductes agressives o excessivament demandants.

Poden tenir lloc conductes de cerca d’intimitat sexual inapropiada dirigida a persones equivocades, conductes sexuals desinhibides, impulsives i invasives, marcades per la pèrdua de control i la manca de comprensió del context, però hi ha altres conductes que, tot i semblar que tenen una forta càrrega sexual, no persegueixen satisfer cap necessitat d’aquest tipus, com pot ser presentar-se despullat davant d’algú. És important recordar que, potser, aquest tipus de conducta és una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d’expressar de manera convencional (malestar, dolor, confusió) o bé una necessitat de companyia, de contacte físic o d’afecte, que tampoc sap manifestar de forma adient i que són conseqüència de la malaltia.

Publicitat

Per poder minimitzar aquest tipus de situacions cal parar atenció tant en l’origen com en les conseqüències per poder actuar sobre ambdós (sempre sense jutjar la persona o avergonyir-la). És important procurar que les necessitats d’afecte i de contacte físic de la persona amb Alzheimer siguin ateses, ja sigui amb abraçades, carícies, petons, paraules dolces o, simplement, agafant-li la mà. La vida està plena d’activitats íntimes i que no tenen perquè tenir implicacions sexuals (ballar, mirar fotos, “arronsar-se” en el sofà, la higiene íntima…).

El tacte és una eina amb molt de poder que transmet tranquil·litat, seguretat, estabilitat i que és capaç de satisfer la majoria de les necessitats emocionals, reforçar l’autoestima i fer disminuir els comportaments inapropiats. Un acte molt senzill de fer i utilitzar, però que sovint oblidem.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Cuidar aquells que cuiden: una responsabilitat col·lectiva

Les persones que cuiden en l'àmbit no formal, majoritàriament dones, assumeixen aquest rol sense preparació prèvia, en contexts marcats per l'esgotament, la incertesa, la precarietat i la solitud

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Dia Mundial de l’Alzheimer: el poder de la presència

El 21 de setembre planteja un doble objectiu: fomentar la comprensió de la malaltia i donar resposta a les necessitats de les persones afectades i aquelles que les cuiden

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos
spot_img

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí