Publicitat

La intimitat, la sexualitat i el tacte en persones amb demència

Presentar-se despullat davant d'algú pot ser una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d'expressar de manera convencional: malestar, dolor...

Publicat el 6.8.2024 6:00

Salut

Carmen Martínez, mestre d’educació especial a la Fundació Uszheimer

La intimitat és la connexió especial que comparteixen persones que s’estimen i respecten (com parlen i actuen l’una cap a l’altra). La sexualitat és una mena d’intimitat. Parlar d’intimitat i sexualitat en persones amb demència no és fàcil, però és necessari per poder millorar possibles conductes incòmodes per a qui l’envolta. La intimitat emocional, física i sexual es veu afectada pels canvis cerebrals que acompanyen la demència. La pèrdua d’interès pel sexe en la gent gran és un mite extensiu als pacients amb demència. Sí que és probable que impliqui canvis que afectin els impulsos sexuals i la manera de satisfer-los. Algunes de les possibles causes dels trastorns que es poden produir en l’àmbit sexual són la disfunció erèctil, la confusió, el malestar, l’ansietat, produïdes i/o acompanyades de conductes agressives o excessivament demandants.

Poden tenir lloc conductes de cerca d’intimitat sexual inapropiada dirigida a persones equivocades, conductes sexuals desinhibides, impulsives i invasives, marcades per la pèrdua de control i la manca de comprensió del context, però hi ha altres conductes que, tot i semblar que tenen una forta càrrega sexual, no persegueixen satisfer cap necessitat d’aquest tipus, com pot ser presentar-se despullat davant d’algú. És important recordar que, potser, aquest tipus de conducta és una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d’expressar de manera convencional (malestar, dolor, confusió) o bé una necessitat de companyia, de contacte físic o d’afecte, que tampoc sap manifestar de forma adient i que són conseqüència de la malaltia.

Publicitat

Per poder minimitzar aquest tipus de situacions cal parar atenció tant en l’origen com en les conseqüències per poder actuar sobre ambdós (sempre sense jutjar la persona o avergonyir-la). És important procurar que les necessitats d’afecte i de contacte físic de la persona amb Alzheimer siguin ateses, ja sigui amb abraçades, carícies, petons, paraules dolces o, simplement, agafant-li la mà. La vida està plena d’activitats íntimes i que no tenen perquè tenir implicacions sexuals (ballar, mirar fotos, “arronsar-se” en el sofà, la higiene íntima…).

El tacte és una eina amb molt de poder que transmet tranquil·litat, seguretat, estabilitat i que és capaç de satisfer la majoria de les necessitats emocionals, reforçar l’autoestima i fer disminuir els comportaments inapropiats. Un acte molt senzill de fer i utilitzar, però que sovint oblidem.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

Una mirada des de l’interior de l’Alzheimer

L’acompanyament ha de basar-se en el respecte, la dignitat i l’empatia: reconèixer la seva història de vida i posar el focus en les capacitats preservades és essencial per oferir una atenció més humana

Les mans que cuiden

La baixa valoració del treball de la llar i de les cures no és casual: es construeix en la intersecció de gènere, classe i origen

Radars presenta el IV Concurs de Microrelats per repensar la vellesa

La iniciativa, emmarcada en Sant Jordi i Santa Jordina, convida la ciutadania a escriure relats que trenquin estereotips i mostrin noves mirades sobre l’envelliment
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí