Publicitat

La intimitat, la sexualitat i el tacte en persones amb demència

Presentar-se despullat davant d'algú pot ser una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d'expressar de manera convencional: malestar, dolor...

spot_img

Publicat el 6.8.2024 6:00

Salut

Carmen Martínez, mestre d’educació especial a la Fundació Uszheimer

La intimitat és la connexió especial que comparteixen persones que s’estimen i respecten (com parlen i actuen l’una cap a l’altra). La sexualitat és una mena d’intimitat. Parlar d’intimitat i sexualitat en persones amb demència no és fàcil, però és necessari per poder millorar possibles conductes incòmodes per a qui l’envolta. La intimitat emocional, física i sexual es veu afectada pels canvis cerebrals que acompanyen la demència. La pèrdua d’interès pel sexe en la gent gran és un mite extensiu als pacients amb demència. Sí que és probable que impliqui canvis que afectin els impulsos sexuals i la manera de satisfer-los. Algunes de les possibles causes dels trastorns que es poden produir en l’àmbit sexual són la disfunció erèctil, la confusió, el malestar, l’ansietat, produïdes i/o acompanyades de conductes agressives o excessivament demandants.

Publicitat

Poden tenir lloc conductes de cerca d’intimitat sexual inapropiada dirigida a persones equivocades, conductes sexuals desinhibides, impulsives i invasives, marcades per la pèrdua de control i la manca de comprensió del context, però hi ha altres conductes que, tot i semblar que tenen una forta càrrega sexual, no persegueixen satisfer cap necessitat d’aquest tipus, com pot ser presentar-se despullat davant d’algú. És important recordar que, potser, aquest tipus de conducta és una manera de comunicar una cosa que la persona no és capaç d’expressar de manera convencional (malestar, dolor, confusió) o bé una necessitat de companyia, de contacte físic o d’afecte, que tampoc sap manifestar de forma adient i que són conseqüència de la malaltia.

Publicitat

Per poder minimitzar aquest tipus de situacions cal parar atenció tant en l’origen com en les conseqüències per poder actuar sobre ambdós (sempre sense jutjar la persona o avergonyir-la). És important procurar que les necessitats d’afecte i de contacte físic de la persona amb Alzheimer siguin ateses, ja sigui amb abraçades, carícies, petons, paraules dolces o, simplement, agafant-li la mà. La vida està plena d’activitats íntimes i que no tenen perquè tenir implicacions sexuals (ballar, mirar fotos, “arronsar-se” en el sofà, la higiene íntima…).

El tacte és una eina amb molt de poder que transmet tranquil·litat, seguretat, estabilitat i que és capaç de satisfer la majoria de les necessitats emocionals, reforçar l’autoestima i fer disminuir els comportaments inapropiats. Un acte molt senzill de fer i utilitzar, però que sovint oblidem.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Dia Mundial de l’Alzheimer: el poder de la presència

El 21 de setembre planteja un doble objectiu: fomentar la comprensió de la malaltia i donar resposta a les necessitats de les persones afectades i aquelles que les cuiden

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

El dol en les persones amb Alzheimer: com afecta i com tractar-lo?

El rol dels familiars i cuidadors principals és fonamental per acompanyar la gestió emocional del dol
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí