El Racó del Veïnat
Pere Equisoain
“Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”, són les primeres paraules d’una cançó d’en Raimon del 1969. Aplicada a fets i situacions diverses la frase s’ha mantingut vigent en el decurs dels anys. Ara també, quan des de fa dies ens diuen que ha arribat la segona onada de la pandèmia.
Tot torna a començar? Diria que no és ben bé així. Amb fredor científica, la situació es pot considerar una incerta segona part del que vàrem viure la primavera passada, però humanament ha canviat la percepció de molta gent. El cansament, el desànim, la manca de confiança en els que prenen les decisions, tantes vegades contradictòries, es fan evidents. Hi ha termòmetres que no fallen: el to de veu a les converses —virtuals gairebé sempre— amb amics i familiars, l’evolució dels ‘mems’ de whatsapp des de l’acudit graciós cap a la ironia àcida o resignada, la reacció irada o negacionista d’alguns…
Encara que ens esforcem a veure el got mig ple ens arriben notícies colpidores: un negoci que tanca, un amic que perd la feina o un altre que cau en depressió. I vull recordar aquells a qui la covid-19 s’ha endut indirectament i que no sortiran a les estadístiques: els que tenien malalties que creien poc greus i no han volgut anar al metge o a l’hospital per por al virus. Quan ho han fet ja era massa tard.
Ni el futbol és el que era: partits sense públic, que tampoc no podem veure als bars. Els han tancat. Encara sort que la política ens distreu en insòlits espectacles: un estrany vot de censura, les picabaralles entre partits del mateix signe o això deien, el reality de les eleccions als Estats Units… Tot això ha estat un oportú salvapantalles rere el qual amagar molts neguits.
A les restriccions horàries de mobilitat les anomenen “toc de queda”, expressió que a la memòria col·lectiva ens trasllada a èpoques molt fosques. Tampoc no ha ajudat el canvi d’hora. La nit arriba abans i es fa més llarga. Calia fer-ho aquest any en què molta de la gent que treballa ho fa des de casa i els que han de sortir s’hi reclouen més aviat?
Però malgrat tot això la vida et dona motius per l’esperança. Hi ha gent, potser molta més del que creiem, que mira endavant i s’esforça per un futur millor. Fa uns dies vaig anar al supermercat. Hi vaig a les hores en què hi ha poca gent. En acostar-me a la caixa vaig veure que la dependenta llegia un llibre amb molta atenció. Hi havia dibuixat el que em va semblar un globus ocular. Estudiava entre client i client. Vaig tornar-hi dies després. No em calia comprar res de manera immediata, però volia saber d’aquella noia. En arribar a la caixa vaig iniciar una conversa.
—L’altre dia vaig veure que estudiaves.
—Sí… —es va posar a la defensiva, gairebé enrajolada— Ja sé que no ho hauria de fer mentre treballo.
—Doncs a mi em sembla molt bé —vaig dir, tranquil·litzant-la— La gent hauria de fer com tu. Hi ha moltes persones paralitzades en la situació actual, perdent el temps i escalfant-se el cap.
— Treballo per poder estudiar. —s´anava fonent la prevenció inicial— Estic fent el darrer any d’infermeria. De fet ja hauria acabat de no ser per la covid-19.
I a partir d’aquí, sense més clients i amb ganes de parlar, em va anar explicant que en alguns moment crítics de la pandèmia l’havien cridat per ajudar als hospitals i que esperava acabar aquest any, si la situació ho permetia. Tenia plans de futur. Volia anar a l’estranger per treballar en millors condicions, guanyar més i anar-se especialitzant.
No oblidaré aquella conversa, trencada per la presència d’un nou client. Em vaig quedar amb les ganes de dir-li que els treballadors dels supermercats són una part poc reconeguda d’aquells que fan possible que anem resistint. Vaig marxar amb la meva convicció reforçada que fins i tot en els moments més costeruts, una bona actitud et fa anar endavant. Voldria demanar a tothom, sé que és difícil, que aprofitin la conjuntura actual per millorar i enfortir-se’n. Això passarà i mirant-ho pel costat bo, si la malaltia no t’afecta a tu o als teus, aquest temps poden ser una oportunitat per sortir-ne més ben preparats. Com fa la noia del súper.
