10.1 C
Sant Gervasi
| Dimecres 07 de desembre de 2022 |
Publicitat

La presència històrica de les caputxines a Sarrià i Sant Gervasi

El monestir de la Santa Margarida la Reial, com a edifici, encara roman dempeus al carrer Pomaret

Publicitat

Història

Fra Valentí Serra

Fra Josep Maria Segarra, de la comunitat dels caputxins de Sarrià, acaba de publicar una monografia sobre el franciscanisme, retrobat i viscut, per les clarisses caputxines. El llibre s’ha escrit en ocasió de la beatificació —celebrada el 9 d’octubre de 2021— de Maria-Llorença Llong, “mulier catalana”, gran reformadora de l’Orde de Santa Clara amb la fundació l’any 1538 d’un primer monestir de caputxines a Nàpols. El títol del llibre, molt escaient, és el de Franciscanisme retrobat: les caputxines (Barcelona-Cornellà, Vanguard Graphic, 2022, 91 pàgines).

Publicitat

L’autor, després de repassar l’espiritualitat i la forma de vida de les primeres caputxines a Nàpols, ens ofereix una semblança de la manresana Àngela Serafina Prat que l’any 1599 fundà, a Barcelona, el primer monestir hispà de caputxines amb el nom de Santa Margarida la Reial; un monestir de clausura que, amb les vicissituds dels segles, es convertí, per la força dels esdeveniments, en una fraternitat peregrina amb importants canvis d’ubicació. Així, a conseqüència de la revolució de 1868, les monges van haver de deixar el seu antic monestir ubicat al barri del Raval i l’any 1878 edificaren un nou i espaiós monestir al “camp d’en Galvany”, tocant a Travessera de Gràcia, dins del terme de Sant Gervasi de Cassoles, que inauguraren el 1881 i que les religioses van haver d’abandonar el juliol de 1909 a causa dels estralls causats pels revolucionaris durant la Setmana Tràgica.

Publicitat

Les caputxines, després d’un intent fallit d’edificar un monestir just on començava el carrer sarrianenc de Sant Pere Claver, se situaren al carrer Major de Sarrià, on romangueren fins al juliol de 1936. Acabada la guerra, després d’un llarg itinerari que començà a Sarrià el maig de 1940 a redós d’una torre del carrer Panamà núm. 13 —i que passant per Horta acabà en la seva darrera etapa, també a Sarrià, al carrer Pomaret, 34— en els murs del petit monestir de Santa Margarida solemnement inaugurat el desembre de 1992 i, lamentablement, clausurat el 22 de juny de 2021 per manca de vocacions.

En aquest llibre també hi trobem, l’itinerari biogràfic i espiritual de la beata Maria-Àngela Astorch (†1665) i del beat Josep Tous d’Igua- lada († 1871), fundador aquest darrer, l’any 1850, de les caputxines de la Mare del Diví Pastor. Josep Tous, com a religiós, s’havia començat a formar els anys 1826-1827 en el noviciat de l’antic convent de Santa Eulàlia, al Desert de Sarrià. Posteriorment, l’any 1898, les caputxines del pare Tous bastiren un bell col·legi al començament del Passeig de la Bonanova que, malaguanyadament, fou destruït pels revolucionaris l’any 1936.

Ens plau de felicitar a fra Josep Maria per aquesta seva aportació a la història caputxina i sarrianenca que, ben segur, contribuirà a evitar que resti en l’oblit aquesta darrera etapa del monestir de la Santa Margarida la Reial que, com edifici, roman encara dempeus al carrer Pomaret, agraciat amb una alegre i molt vistosa torre-campanar que assenyala un espai de recolliment i silenci, talment un petit oasi de pau en els nostres barris urbans.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.