Opinió
Glòria Vilalta
Fa anys, hauria contestat que sí sense dubtar-ho ni un segon.
Vinc d’una família en què la rapidesa era un atribut constant a la vida diària. Es valorava fer les coses ràpidament: calcular ràpid, llegir ràpid, caminar ràpid, treballar ràpid, decidir ràpid, etcètera. D’alguna manera, anar de pressa estava lligat a “aprofitar el temps”, un d’aquells patrons que et queden gravats.
Fa uns quants anys, potser ja 10 o 15, una bona amiga em va regalar un llibre de l’Imma Monsó anomenat La dona veloç. Realment el títol em va fer gràcia, m’hi sentia reconeguda; a mi, a la meva amiga, i a bona part de la família. Va ser un bon llibre de reflexió.
En aquesta etapa de la meva vida, en què ja fa un temps que estic descobrint els beneficis d’anar a un ritme més lent -entre altres coses perquè et permet fer més reflexió- tinc estones de preguntar-me: “D’on ve això? Realment és un valor?”
Mirant enrere, valorar la rapidesa no ve només de la família, sinó que també ve de l’escola on es valora anar ràpid a aprendre, llegir, sumar o fer un exercici; a la universitat, anar lent a resoldre un exercici pot significar suspendre l’examen i per tant l’assignatura, i a la feina, evidentment, també es valora la rapidesa i l’eficiència. Entres, per tant, en una roda de funcionament que comprèn tota la teva vida, fins i tot a l’hora de decidir per on camines o quin transport fas servir. Sempre, el més ràpid.
Quan parlem de rapidesa, parlem també de “guanyar temps”. Quan va sortir el correu electrònic, semblava una gran avanç; era ràpid, el podíem utilitzar en qualsevol moment, no necessitàvem un fax o una carta… Venia per estalviar-nos temps i ens en va treure. Després, el correu al mòbil, i ara, encara pitjor, el Whatsapp. Tenim més o menys temps que abans? És molt relatiu.
El que es posa més en valor ara amb l’arribada de la tecnologia 5G, és també la rapidesa. Fins a quin punt ens ajudarà en el dia a dia? Aviat no tindrem temps ni per pensar; tot serà massa ràpid. Estem tan enganxats a la immediatesa i a “aprofitar el temps” que quan podríem “perdre el temps” i badar a l’autobús, a la consulta del metge o a una cua per pagar en un comerç, el primer que fem és agafar el mòbil.
Segur que la tecnologia porta i portarà avantatges en molts camps. També, en el concepte del temps. És el mateix que passa en acabar una feina ràpidament o poder decidir de pressa quan cal. Però, com més hi reflexiono, més penso que m’agradaria una vida més lenta.
A força d’observar i experimentar altres maneres de fer, m’he adonat que amb la rapidesa et perds altres coses perquè, si camines ràpid, no pots gaudir del camí en tots els sentits.
Ara, dono valor a allò que anys enrere hagués considerat poc eficient. He après a mirar el meu entorn, a parar-me, a “perdre el temps”, perquè al final, l’estic aprofitant, l’estic gaudint, estic descobrint coses que d’altra banda no descobriria. I m’he adonat, també, que a més a més, no per fer més coses, més aconsegueixes. De vegades aconsegueixes més no fent; observant, reflexionant, parant… assaborint la vida. Una vida que vull viure-la, no veure-la passar.
