Publicitat

La Sagrada Família del futur

spot_img

Publicat el 6.11.2017 9:30

La mirada política

Roger Rosich

En aquest article potser tocaria parlar del Procés però ja en parlem molt, o massa. No ho faré. També perquè quan aquest article es publiqui hauran passat moltes coses i ja hauria caducat tot el que hipnotitzés o reflexionés. Parlaré d’un altre motiu de reflexió.

Publicitat

Per les festes de La Mercè vaig poder visitar la basílica de la Sagrada Família. Em va impressionar. Com impressiona a tothom, clar. I em va generar, tanmateix, molts dubtes; com també en genera a molta gent.

Publicitat

M’agrada escriure aquest article com a veí de la ciutat, del carrer. Deixant, en gran part, de banda els meus coneixements i certa part d’opinió. I obrint més preguntes que tancant respostes. Preguntes que molts ens fem a vegades. El pla actual de la Sagrada Família produeix preguntes, com n’ha anat produint sempre des del propòsit del mestre Gaudí.

Una “obra d’art total”

La Sagrada Família ha de ser una “òpera total” en el sentit d’obra d’art total: tal i com Gaudí, Jujol o la resta de modernistes entenien el projecte. Ho ha de ser, però passant pel pas del temps i per la contemporaneïtat necessària.

I aquí parlo de necessitats de conservació, de manteniment continuat, però també de la conclusió del projecte en els propers anys. Em pregunto per les solucions arquitectòniques a aplicar, em pregunto per tot allò indefinit pel geni i que es respondrà arquitectònicament amb altres fórmules. Em pregunto per actuacions polèmiques, com en el seu dia va ser la façana de la Passió de Subirachs. Em pregunto qui pot tancar el colossal repte amb èxit. Somiaria amb un Enric Miralles al capdavant de la cloenda de l’obra…

Em pregunto com es resoldrà la decoració interior a nivell físic (algú ha trucat a Miquel Barceló?…), però també com es resoldrà a nivell logístic la mobilitat de la multitud que hi entra i hi entrarà; en la Barcelona del turisme de masses.
La Sagrada Família requereix de decisions. També les decisions que calguin per part de l’Ajuntament. És un dossier complicat però també fonamental.

La façana principal. Per fer-la cal fer fora els veïns? Quin és “el Pla”? El govern Colau havia de ser el govern de la participació. Aquest, com el projecte de la enèsima reforma de la Diagonal, es posarà a debat i votació pública? I un cop fet: com serà realment aquesta façana principal i l’avinguda projectada al seu davant?

La darrera fase del projecte ha de ser per a una societat del segle XXI. Una basílica per al futur. La basílica de Gaudí, sí, però també una altra Sagrada Família, la que mirant des del present pensi a una gran església del futur.

Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

El pregó que hauria fet Anna Aguilar-Amat a la Festa Major de Sarrià

"Quan miro enrere sento orgull d’haver nascut i crescut en aquest barri. Per la convivència pacífica dins dels contraris, per la solidaritat i per la cultura compartida i les tradicions revisades"

Els Tabalers de Sarrià celebren 10 anys

Per celebrar l’ocasió, els Tabalers de Sarrià han convidat 10 colles d’arreu de Catalunya per compartir una trobada de percussió a la plaça de Pere Figuera i Serra, en el marc de la Festa Major de Sarrià, el pròxim 11 d’octubre

La Fundació Esmen celebra 35 anys al servei de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies

L’entitat de Barcelona commemora el seu aniversari amb un acte cultural i comunitari el 10 d’octubre a Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí