Arts i lletres
Jesús Mestre Campi
L’1 de desembre Farga Beethoven va acollir un sopar singular. A més de les exquisides menges que caracteritzen la casa, també s’hi va servir poesia. No era la primera vegada que es feia, de fet era la sessió 31 d’aquesta aposta en els darrers set anys. La primera es va fer a la Casa de las Letras, un petit hotel prop de la central de Correus, a Ciutat Vella, on cada habitació portava el nom d’un escriptor. Això va portar a Xavier Carles i Mario Sans, dos veïns de Sant Gervasi, a proposar un sopar en el transcurs del qual si llegirien poemes. En Xavier era l’ànima del projecte i s’encarregava de la producció, i en Mario del disseny i comunicació. Poc després s’hi va afegir Domènec Dausà que, per la seva habilitat com a narrador, es convertí en el rapsode del grup.
L’aposta, doncs, és reunir un grup d’amics (a Farga érem 33 però sovint són entre 10 i 20), preparar un sopar en un bon restaurant i, de manera espontània i obert a tothom, anar llegint poemes a partir d’una idea proposada per Mario. A la Farga la temàtica escollida va ser la sàtira, però també s’ha dedicat vetllades a l’Escola de Barcelona, Carlos Barral, Gil de Biedma, Joan Brossa, etc. S’han fet “cara a cara” de poetes, per exemple Foix vs. Salvat Papasseit, i Pere Quart vs. Salvador Espriu. O poesia gastronòmica de la mà de Josep Pla, Néstor Lujan i Vázquez Montalban; la poesia amorosa del 27; els poetes del sud (valencians); poemes del mar, amb Verdaguer i Segarra, o de la terra, amb Martí Pol i Espriu. La imaginació d’en Mario es fecunda en proposar menús de poetes. La proposta també és anar alternant els poemes en català, castellà i, de vegades, en francès, anglès i fins i tot amb urdú, quan un amic d’origen pakistanès participa de les vetllades.
A Farga Beethoven els protagonistes van ser Francisco de Quevedo, destacat poeta castellà del Barroc i amb una obra plena de poesia satírica, Luis de Góngora, el seu principal rival literari, i Josep M. de Sagarra a qui sempre li va agradar fer servir la ironia en les seves creacions. De Quevedo es van llegir poemes com “Poderoso caballero es Don Dinero”; de Góngora “Ándeme yo caliente / y ríase la gente”, i de Sagarra obres com “Fra Rupert”, que ironitza sobre els ordes monàstics catalans. La vetllada va ser molt agradable, molt ben servida per Farga Beethoven i, evidentment, de molt bon degustar pels paladars poètics.