19.4 C
Sant Gervasi
| Divendres 25 de setembre de 2020 |

La ‘síndrome de la cabana’ o la por a sortir al carrer

L'allargament en el temps del confinament i la manca de seguretat total al carrer han fet que molta gent canviï d'opinió i esculli com la seva millor vida la que ha portat a casa aquests últims dos mesos

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

El Racó del Veïnat

Roser Díaz

Després de tants dies de confinament, una vegada es permeten certes sortides, la resposta ni és lineal ni homogènia. La població es pot dividir en diverses franges, per edat, per situació ocupacional…. En el moment del confinament, tothom va comprendre l’imperatiu de la situació i ens vàrem adaptar, amb més o menys dificultat, a les necessitats que requeria. Però tots teníem molt clar que era una situació conjuntural i que en acabar, tornaríem a les nostres interrompudes vides, les que estimaven i les que consideraven aparcades momentàniament.

Però els dies han anat passant i l’allargament en el temps, juntament amb la manca de seguretat total al carrer, han fet que molta gent canviï d’opinió i esculli com la seva millor vida la que ha portat aquests últims dos mesos. Com a conseqüència s’han generat una sèrie de problemes que aboquen a evitar sortir al carrer. Això es coneix com la ‘Síndrome de la Cabana’.

Publicitat

Un confinament llarg en un lloc conegut, familiar, tancat, provoca una davallada d’energia, un acomodament a la situació i la creació d’un micromón protector. Dins d’aquest espai es garanteix la seguretat, i en aquest cas es tracta de la seguretat sanitària i la seva manca podria representar la mort. Per això, quan ens referim a la crisi del coronavirus, la ‘síndrome de la cabana’ té un bon fonament.

Les persones grans, que han escoltat innumerables vegades la seva vulnerabilitat i han vist a través dels mitjans de comunicació les xifres de morts, juntament amb la gent hipocondríaca i les persones amb risc d’exclusió social, són els col·lectius més afectats per aquesta síndrome. La sortida al carrer no només pot representar la mort sinó que és la fi d’una etapa protectora que desembocarà en un altre molt més complicada dominada per una anunciada macrocrisi econòmica. L’àmbit mundial de la pandèmia també implica la impossibilitat de fugir o de trobar un refugi segur en qualsevol lloc.

La nova normalitat trencarà l’espai de protecció, mourà el temps molt més ràpid i impulsarà a una nova interacció personal. Tot això pot espantar, és desconegut. Davant del canvi surten problemes psicològics que portats al màxim poden derivar en l’agorafòbia (por a sortir als espais oberts que provoca ansietat i pànic), també problemes físics, com la pèrdua de massa muscular, la inseguretat a caminar o les concepcions distorsionades de l’espai. La gravetat d’aquests símptomes també depèn tant del lloc del confinament (empitjora si ha estat en espais molt petits, mal ventilats, de poca visibilitat exterior) o de la relació de la persona amb el món exterior (vincles laborals, vincles afectius, lúdics), si els lligams són escassos, la reclusió és més forta.

De mica en mica, s’haurien d’obrir les portes, deixar entrar la claredat, parlar per telèfon amb familiars i amics, establir rutines agradables amb objectius i petits reptes per sentir-se útils i realitzats, tot acompanyat d’una bona alimentació que ens garanteixi una bona resposta fisiològica.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.