Gent Gran
Lorena Gorgues
Quan parlem de les malalties neurodegeneratives, en concret de l’Alzheimer, constitueix un desafiament diari per part de la persona o persones que es fan càrrec del malalt, que sovint és la família més propera.
La malaltia esdevé un trastorn en l’àmbit cerebral que, a poc a poc, deteriora la memòria i els processos cognitius fins a arribar, en fases més avançades, a complicar les funcions diàries més bàsiques. Aquest fet pot ocasionar un gran impacte en la família en conèixer el diagnòstic d’una persona estimada, i pot alterar la seva vida quotidiana, ja que comportarà canvis complicats d’assumir. Al llarg de tot aquest procés és important que la mateixa família faci costat a la persona malalta tenint cura de les seves necessitats, tant físiques com socials i emocionals. Tanmateix, podem dir que el cuidador, a partir d’aquest moment, es trobarà exposat a una sobrecàrrega, coneguda com la síndrome del cuidador o síndrome del cuidador cremat que podrà causar, amb el temps, un perjudici per a la seva salut.
L’anomenat síndrome del cuidador es produirà en el moment que una persona ha de fer-se càrrec d’una altra que pateix algun tipus de limitació física o mental i a la qual li ha de dedicar gran part del seu temps, produint-li d’aquesta manera una afectació anímica, física i emocional. Per tant, el cuidador ha d’entendre quin ha de ser el seu rol dins d’aquest nou paradigma per fer front a les adversitats que pot haver-hi en aquest llarg camí, i saber com gestionar les diferents situacions que es produiran.
Aprendre a detectar i gestionar la fatiga i l’estrès causat per aquesta situació és part indispensable per evitar la síndrome del cuidador. Per això, és fonamental el coneixement de la malaltia i la seva evolució, perquè ens permetrà anar un pas endavant i avançar-nos a les següents fases. Entendre els símptomes i efectes que se solen produir ens permetrà ser més empàtics, tenint un coneixement més profund del que està vivint en aquell moment el malalt. Reconèixer i gestionar les emocions i els sentiments i demanar ajuda quan es cregui necessari, serà determinant per alleujar aquest pes, tot compartint-ho amb un professional o qualsevol altra persona que ens pugui donar un cop de mà.
També cal ser conscient de la identitat d’un mateix fora de la figura de cuidador, sabent que tothom necessita un espai per relaxar-se, esbargir-se o simplement fer una activitat que ens agrada. Igualment, és molt bona opció fer exercicis de relaxament i ser positiu, tot i que a vegades no sembli senzill. Trobar el sentit de l’humor a les situacions i donar aquest caire humorístic al malalt ajudarà a tots dos a què el dia a dia sigui més amè.
En definitiva, quan es tracta de la persona cuidadora és important poder detectar com més aviat millor els símptomes per actuar a temps, i així reconduir la situació que es presenta per tal de millorar-la favorablement per les dues bandes.
Lorena Gorgues és educadora social a Fundació Uszheimer
