Cuina de Convent
Fra Valentí Serra
Els estudiosos de la història de l’alimentació han descrit la xufla (llat., Cyperus esculentus) com un tubercle de gust dolç, de molt bon nodriment, originari d’Egipte. Aquest tubercle és molt oliós i la seva grandària, aproximadament, és com la d’un cigró d’un color groguenc per fora i blanc per dins, i s’usa per preparar una beguda molt refrescant i nutritiva anomenada orxata.
De la xufla els francesos en diuen “castanya de terra” i la conreen, però on el cultiu de la xufla té una més gran importància i expansió és a l’Horta de València. Allí, en el mes de juny, en començar l’estiu, els hortolans valencians llauren la terra i planten les xufles fent uns muntets de terra que reguen cada quinze dies. En començar la tardor, arribats al mes d’octubre, les xufles ja estan a punt de collir. Una volta arrencades de la terra, les xufles es garbellen i es netegen amb l’aigua de la séquia i hom les posa a eixugar al sol, per destinar-les, en la seva major part, a l’elaboració de la refrescant i nutritiva orxata de xufla.
Més enllà de la tradicional orxata, aquest tubercle, en temps recents, ha estat elogiat pels dietistes puix que és una font molt rica de vitamines, de minerals (principalment de magnesi, potassi i, també, de ferro, fòsfor i calci), a més de les nombroses propietats antioxidants que gaudeix i que contribueixen a eliminar les toxines. Finalment, les xufles són un bon protector del sistema immunològic, ja que enforteixen el nostre organisme davant l’acció dels virus i bacteris. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre la murta i les seves propietats remeieres i gastronòmiques.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià
