El Racó del Veïnat
Anna Rodríguez Camón
Passem tant de temps dient que no tenim temps per fer res: cafès pendents, trobades pendents, amics que no veus i amb qui no hi parles des de fa temps. En realitat ens mentim, i mentim als altres quan diem que buscarem un forat a l’agenda per quedar un dia, quan sabem que sempre hi haurà alguna cosa que passarà per davant, alguna cosa més important: els fills, la feina, el marit, la mare….. Les excuses ens mengen les hores. Ens costa d’admetre que potser no ens ve de gust fer-ho en aquell moment, o que suposa massa esforç per nosaltres o simplement ens n’hem oblidat. Per això, potser podríem pensar en el que és realment important.
Potser el temps que ens falta és per nosaltres, per conèixer-nos, per sentir, per saber quines són les nostres necessitats. En definitiva, temps per mirar i conèixer el nostre interior. Ara és el moment, en el confinament d’aquesta pandèmia tenim temps per fer-ho. Fem-ho! Tal com diu Matthieu Ricard «la felicitat no arriba automàticament. No ens la regala un cop de sort i ens la treu un altre. Només depèn de nosaltres. No ens convertim en persones felices de la nit al dia, sinó amb constància, dia a dia i mitjançant la transformació interior». La majoria de persones busca la felicitat en coses externes: experiències, viatges, cases, cotxes… però la felicitat no existeix en la possessió de coses materials.
Les coses materials només són per compensar la infelicitat que sentim, així com l’afició per estar sempre ocupats. És habitual tenir el pensament de «com més coses fem, valem més», i això té l’origen en una societat materialista on el que prioritza sobre la resta és «com més tens, més ets». Aquesta malaltia d’estar constantment ocupats es intrínsecament destructiva per a la nostra salut i benestar. El fet d’estar en constant activació realitzant totes aquestes tasques, no ens permet reflexionar, ser i convertir-nos en els humans complets que som.
