Deures d’estiu
Eduard Reig Palau (@neuscatala1)
Aquest cap de setmana començarà l’agost, també a Sarrià. Tradicionalment, durant aquest mes el barri es buida, la majoria de rics i nou-rics es muden a les seves segones residències, preferentment a la Costa Brava, però també a la Cerdanya, a Honolulu, a Co Samui i a Papeete, i som quatre els que ens quedem a la Vil·la. Serà diferent aquest agost? (o no?). A causa de la covid-19, no hi haurà turisme internacional i ja vàrem veure que quan el Molt Honorable President va demanar que ens quedèssim el cap de setmana a casa per no propagar la pandèmia, la majoria (més de quatre-cent mil vehicles) van guillar a les segones residències com un estol de coloms fugint del tro d’un petard. Ara sembla que la segona onada és aquí i no ens confinaran, per raons econòmiques, però als científics ganes no els hi falten.
Què passarà si la setmana vinent de cop i volta hi ha un nou col•lapse sanitari?
I permeteu-me escriure des de l’egoisme, i sense tenir en compte el repunt de contagis. L’agost és el millor mes per a romandre a Sarrià, és quan tornem a ser una veritable vila, quan podem sortir a passejar amb el gos sense corretja, quan podem parar-nos a xerrar amb les veïnes, que tampoc tenen segona residència, i estirar les converses fins al crepuscle, és quan la llum de les tardes és més bella i quan podem obrir les balconades de bat a bat, perquè no hi ha ni un cotxe, no hi ha ni un rumor. Trobar aparcament no és una tortura, sinó una agradable cloenda a un altre profitós dia de feina. És com estar confinat però amb la gran avantatge que no ho estàs.
Aquest agost, la meva parella i jo mateix treballarem, perquè només hi ha una cosa més important que treballar i és treballar i tornar a treballar. Tanmateix, i tenint en compte que al país hi ha prop de quatre milions d’aturats, aviat treballar serà un bé escàs.
Però, als que tingueu segones residències, sapigeu que a la Costa Brava o a la Cerdanya us necessiten, sobretot a les vostres targetes de crèdit. Per favor, toqueu el dos, escampeu la vostra riquesa pel territori i deixeu-nos Sarrià per als qui de veritat el gaudim, el sentim, el treballem i l’apreciem com a poble, més enllà d’utilitzar-lo com a barri dormitori i com a terrassa pels gin-tònics.
