Política
John McAulay
La plaça Sant Vicenç de Sarrià ha acollit aquest divendres a la tarda la presentació del llibre ‘Història de l’Esquerra Independentista’, publicat per l’editorial Tigre de Paper. Per uns moments ha semblat que no seria així, quan la pluja ha decidit fer acte de presència, però la insistència de la vintena d’assistents i de les dues presentadores -Laure Vega i Laia Jubany- ha acabat vencent el mal temps i la cita ha pogut començar amb uns minuts de retard i remullant una mica els menys previsors que no portaven paraigües.
La xerrada l’ha arrancada Vega, coautora del llibre juntament amb 21 persones més i el seu coordinador, l’historiador Carles Viñas. Vega ha reconegut que inclou “moltes mancances i crítiques” però que es tracta tan sols d’una “primera obra preliminar” que busca esperonar futurs treballs acadèmics sobre un moviment polític que considera dels més potents pel que fa a les esquerres europees. “Ha estat poc explicat, amb molta mistificació i llegenda negra”, ha opinat.
Els següents vint minuts han estat una cursa de bòlit pels primers anys d’existència de l’anticapitalisme independentista. Han sonat noms d’organitzacions com Maulets, Catalunya Lliure i la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), així com termes propis d’aquesta ideologia: “manifestacions amb ocupacions”, “no rebutjaven la violència”, “assembleari i sense lideratges”…
Aleshores ha estat el torn de Jubany que, com a militant de l’esquerra independentista al districte, ha aprofundit en l’activisme a Sarrià-Sant Gervasi. Per ella, el naixement d’aquesta militància local s’explica per les trajectòries vitals similars de la majoria de joves que han passat per les poques escoles públiques que ofereix el districte. “Acabem tenint un barri amb relacions súperconcretes”, ha dit.
Però això només passa, segons ella, a aquelles famílies més humils, i no a les més afortunades que fan del districte una de les zones amb el PIB més alt de tota Catalunya. “Veiem que Sarrià – Sant Gervasi és un búnquer per als rics, però la gent que fem vida al carrer no ens els trobem”. I és que, per Jubany, aquelles persones amb rendes més altes construeixen “murs” amb els seus veïns més pobres “per no tenir-hi relació”. Aquesta anòmala proximitat, però, s’ha d’entendre com una potencialitat: “Tenim més a prop l’enemic”.
La CUP, amb dificultats per organitzar-se al districte
La principal representant de l’esquerra independentista, la CUP, no està vivint el seu millor moment de forma al districte. En declaracions a El Jardí, el membre del partit Adrià Plazas ha explicat que aquesta davallada de la mobilització es deu principalment a la crema de l’Ateneu Popular de Sarrià el 2018 i als efectes de la pandèmia: “Sembla que són condicionants que no han fet que hi hagi menys gent, però sí que potser sigui més difícil organitzar-nos”.
“Sempre ha costat molt”, per la qual cosa no creu que la situació actual hagi de preocupar gaire. Així, reivindica l’organització com a instrument clau per a totes les entitats del barri, no només de la CUP. “Cal aspirar a ser més i a disputar l’hegemonia que té el districte, i que és clarament espanyolista, en alguns punts feixista i molt perillosa, i de rics”, ha conclòs.
