17.1 C
Sant Gervasi
| Dijous 26 de maig de 2022 |
Publicitat

L’ametlla amarga i els seus usos en oli per a la pell o ratafia d’ametlla verda

A Catalunya existí el costum de menjar ametllons, quan l’ametlla és encara verda, però cal ser molt mesurat

Publicitatspot_imgspot_img
Publicitat

Cuina i Nutrició

Fra Valentí Serra de Manresa

L’ametller (llat., Pru- nus amygdalus) és un arbre que, des de temps immemorial, gaudeix de molta estima en la tradició agrícola i remeiera de Catalunya. Pel que fa al conreu dels ametllers, els antics hortolans caputxins escriviren: “L’ametller s’adapta fàcilment a sòls de naturalesa molt diversa i solament vegeta malament en els terrenys argilencs, prefereix els terrenys secs fins i tot quan siguin pedregosos i eixuts. És un arbre que proporciona bons rendiments, i floreix molt primerenc. El fruit, ametlla, és de sabor agradable, nutritiva i emulsiva, i amb ella es prepara l’ametlada, que és una beguda refrescant composta de llet d’ametlles i sucre” (La huerta de San Francisco, 54-55).

L’ametller produeix una bellíssima flor blanca, o lleugerament rosada i és un dels primers arbres en florir i, per això, força sovint es veu afectat per les gelades. En arribar l’estiu, quan s’asseca la drupa, o fruit, del seu pinyol s’extreu l’ametlla.

Publicitat

A Catalunya existí el costum de menjar ametllons -quan l’ametlla és encara verda- però cal ser tanmateix molt mesurat, ja que si les ingerim amb excés podria ser nociu per a l’organisme. D’ametlles n’hi ha de dolces (llat., Amygdalus communis) i d’amargues (llat., Amygdalus amara), i ambdues són molt riques en olis, especialment l’ametlla amarga, que conté una gran proporció d’amigdalina. La gran experta en herbes remeieres i en medicina monàstica Santa Hildegarda de Bingen (†1179), doctora de l’Església, escriví que les ametlles crues són aptes per a guarir les malalties pulmonars; vegeu S. Hildegardis abbatisae Opera omnia, Liber tertius, Parisiis 1882, De arboribus, “De amygdalo” (P. L. 197, cols. 1225-1226). Els antics apotecaris amb l’oli d’ametlla amarga solien fer-ne uns preparats per a les malalties de la pell i guarir les cremades. A més, se solia donar oli d’ametlla com a vermicida per tal d’eliminar els cucs intestinals i afavorir la digestió.

Els frares, per guarir el mal d’estómac i afavorir la digestió, preparaven la Ratafia conventual d’ametlla verda que feien així: “Per una meitadella posarás una lliura de sucre, una lliura d’ametlles picades —ab clofolla y tot— y canyella, tot a dins una garrafa y se posa a sol y serè durant quaranta dies. Després se colará tot y assó se té per a remey. Prô per fer ratafia ab nous, se posen les nous ab la pell verda a trossos y pela de codony” (BHC, Receptes, s. f.).

Publicitat

A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de l’avellaner i les seves propietats.

Fra Valentí Serra és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.