Cultura
Roser Díaz Martín
Com cada any, el segon diumenge de febrer al cementiri de Sant Gervasi, al voltant del Mausoleu de la Família Maragall, on descansa el poeta, ens reunim simpatitzants, poetes, familiars i personalitats de la vida pública catalana per homenatjar el record i l’obra d’un dels poetes, assagistes i periodistes més importants de la nostra literatura. La tomba de Joan Maragall, de forma quadrada, oberta per l’est mirant el mar, té un banquet de pedra on seuen els familiars durant l’acte. A la seva esquerra, humil i discret, hi ha un ametller, aquest any no gaire plàcid, amb flors una mica groguenques i massa fulles disperses. Potser els aiguats i els temps difícils també l’han marcat.
L’acte va començar puntual a les dotze en punt i es componia de dues parts: una pròpiament literària i una altra de musical.
Del “Sonet de la flor de l’ametller” al “Cant de la Senyera”
Com de costum, un poeta, en aquest cas Josep Pedrals, va llegir el “Sonet de la flor de l’ametller”, compost per a aquesta ocasió. Després, protagonisme per a un reguitzell de personalitats: el poeta Ronald Puppo va traduir a l’anglès el poema “Les Roses Franques”; Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes, feia una lectura molt emotiva de “La Vaca Cega”; i la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, llegia “El Cant de les Banderes”.
La nova sang de la família Maragall va estar representada per la besneta del poeta, Cristina Elizalde Maragall, que va interpretar alguns fragments d’“Ella Parla”. El centre d’estudis Ignasi Iglesias, a qui Joan Maragall va anomenar El Poeta dels Humils, també va tenir veu a través del Sr. Jaume Seda, amb el poema “Les Muntanyes”. L’actual situació política entre Catalunya i Espanya també va ser manifesta a través de l’“Oda a Espanya”, escrita el 1898 i tan actual avui en dia; igual que els articles llegits per Roser Trilla i Manuel Oller. També vam poder sentir l’“Oda a Barcelona”, de la veu de Joana Estrader. Tot plegat, poemes que fusionen de manera increïble passat i present.
La cloenda poètica va anar a càrrec, com d’habitud, de la família. La Roser, amb 93 anys, va recitar de memòria, amb claredat i dolçor, el “Cant Espiritual”. En la part musical, el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, dirigit per Esteve Costa Ventura, va interpretar “L’ametller”. Per acabar, la cloenda va ser un càntic unit, emotiu i potent de la veu de tots els assistents dempeus: el “Cant de la Senyera”.
