Publicitat
spot_img

L’Ametller Florit, homenatge a Joan Maragall

Com cada any, el segon diumenge de febrer al cementiri de Sant Gervasi, ens reunim simpatitzants, poetes, familiars i personalitats de la vida pública catalana per homenatjar Joan Maragall

Publicat el 18.2.2020 11:30

Cultura

Roser Díaz Martín

Com cada any, el segon diumenge de febrer al cementiri de Sant Gervasi, al voltant del Mausoleu de la Família Maragall, on descansa el poeta, ens reunim simpatitzants, poetes, familiars i personalitats de la vida pública catalana per homenatjar el record i l’obra d’un dels poetes, assagistes i periodistes més importants de la nostra literatura. La tomba de Joan Maragall, de forma quadrada, oberta per l’est mirant el mar, té un banquet de pedra on seuen els familiars durant l’acte. A la seva esquerra, humil i discret, hi ha un ametller, aquest any no gaire plàcid, amb flors una mica groguenques i massa fulles disperses. Potser els aiguats i els temps difícils també l’han marcat.

La família del poeta Joan Maragall ©Roser Díaz Martín

L’acte va començar puntual a les dotze en punt i es componia de dues parts: una pròpiament literària i una altra de musical.

Publicitat

Del “Sonet de la flor de l’ametller” al “Cant de la Senyera”

Com de costum, un poeta, en aquest cas Josep Pedrals, va llegir el “Sonet de la flor de l’ametller”, compost per a aquesta ocasió. Després, protagonisme per a un reguitzell de personalitats: el poeta Ronald Puppo va traduir a l’anglès el poema “Les Roses Franques”;  Oriol Ponsatí, director de la Institució de les Lletres Catalanes, feia una lectura molt emotiva de “La Vaca Cega”; i la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, llegia “El Cant de les Banderes”. 

Homenatge al cementiri de Sant Gervasi al poeta Joan Maragall ©Roser Díaz Martín

La nova sang de la família Maragall va estar representada per la besneta del poeta, Cristina Elizalde Maragall, que va interpretar alguns fragments d’“Ella Parla”. El centre d’estudis Ignasi Iglesias, a qui Joan Maragall va anomenar El Poeta dels Humils, també va tenir veu a través del Sr. Jaume Seda, amb el poema “Les Muntanyes”. L’actual situació política entre Catalunya i Espanya també va ser manifesta a través de l’“Oda a Espanya”, escrita el 1898 i tan actual avui en dia; igual que els articles llegits per Roser Trilla i Manuel Oller. També vam poder sentir l’“Oda a Barcelona”, de la veu de Joana Estrader. Tot plegat, poemes que fusionen de manera increïble passat i present.

La cloenda poètica va anar a càrrec, com d’habitud, de la família. La Roser, amb 93 anys, va recitar de memòria, amb claredat i dolçor, el “Cant Espiritual”. En la part musical, el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, dirigit per Esteve Costa Ventura, va interpretar “L’ametller”. Per acabar, la cloenda va ser un càntic unit, emotiu i potent de la veu de tots els assistents dempeus: el “Cant de la Senyera”.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics
spot_img

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí