Publicitat

L’aratinga nyandai, una de les set espècies de cotorres de Barcelona

És originària de boscos d'Amèrica del Sud i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment

spot_img

Publicat el 26.9.2023 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’aratinga nyandai (Aratinga nenday), originària de boscos d’Amèrica del Sud (principalment Paraguai, Bolívia, Brasil i Argentina), és una de les set espècies de cotorres que crien a la ciutat. És de colonització recent i no es tenen dades d’exemplars en llibertat fins a l’any 1997 als jardins del Turó del Putxet; hi ha una petita colònia de cinc parelles al Parc de la Ciutadella i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment. No es considera una espècie invasora perquè té una població molt petita.

Publicitat

També s’anomena cotorra de cap negre, perquè té el front, la corona i la major part de les galtes de color negre, els quals destaquen sobre el verd groguenc de la major part del cos. Això li permet distingir-se de la resta de cotorres de la ciutat que tenen el cap verd (cotorra de Kramer), gris (cotorreta de pit gris i lloro del Senegal), blau (aratinga de cap blau) o vermell (aratinga mitrada). El plomatge de les ales i la cua són d’un blau fosc preciós. Mesura uns 30 centímetres i pesa uns 150 grams. No té dimorfisme sexual i els joves tenen la cua més curta. S’alimenta de llavors, fruits, fulles i insectes.

Publicitat

Totes les cotorres, lloros, papagais i guacamais formen part de la família dels psitàcids. Són ocells de colors vius, amb un bec corbat característic, urpes prènsils, gran intel·ligència (poden imitar la veu humana i altres sons, malgrat que no tenen cordes bucals). Viuen de forma gregària. Són originaris d’Amèrica, principalment, però pel comerç d’aus exòtiques arriben com a animals domèstics a Europa, on exemplars escapats o alliberats s’acaben naturalitzant. A Espanya hi ha dues colònies petites d’aratinga nyandai, una a Barcelona i l’altra a Tenerife.

L’ICO-Institut Català d’Ornitologia, amb l’elaboració del Tercer atles d’ocells nidificants de Catalunya, publicat a finals del 2021, confirma que a Catalunya hi ha 233 espècies d’ocells nidificants (a Barcelona, 83) i que s’hi han incorporat 17 espècies en els últims 40 anys, 8 de les quals són exòtiques. A Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells, dels quals el més nombrós és el pardal, amb 900.000 parelles reproductores, seguit del gafarró, el pit-roig i el pinsà, totes elles amb més de 400.000 parelles. El canvi climàtic i la desaparició d’hàbitats està implicant un descens d’aquestes poblacions.

Dita: Xerrar com un lloro o com una cotorra

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El balquer, un ocell que nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans

Està en regressió a causa de la pèrdua del seu hàbitat

El voltor

És l'única espècie d'aus necròfagues que visita la ciutat de Barcelona, particularment Collserola, sobretot a la tardor i durant la dispersió dels joves.

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

El xatrac becllarg, una espècie vulnerable per culpa de la sobrepesca

L'ocell forma part de la fauna protegida de Catalunya, ja que els aiguamolls on niuen estan en regressió
spot_img

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]