Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

L’aratinga nyandai, una de les set espècies de cotorres de Barcelona

És originària de boscos d'Amèrica del Sud i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment

Publicat el 26.9.2023 6:00 · Actualitzat el 29.4.2026 12:39

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’aratinga nyandai (Aratinga nenday), originària de boscos d’Amèrica del Sud (principalment Paraguai, Bolívia, Brasil i Argentina), és una de les set espècies de cotorres que crien a la ciutat. És de colonització recent i no es tenen dades d’exemplars en llibertat fins a l’any 1997 als jardins del Turó del Putxet; hi ha una petita colònia de cinc parelles al Parc de la Ciutadella i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment. No es considera una espècie invasora perquè té una població molt petita.

També s’anomena cotorra de cap negre, perquè té el front, la corona i la major part de les galtes de color negre, els quals destaquen sobre el verd groguenc de la major part del cos. Això li permet distingir-se de la resta de cotorres de la ciutat que tenen el cap verd (cotorra de Kramer), gris (cotorreta de pit gris i lloro del Senegal), blau (aratinga de cap blau) o vermell (aratinga mitrada). El plomatge de les ales i la cua són d’un blau fosc preciós. Mesura uns 30 centímetres i pesa uns 150 grams. No té dimorfisme sexual i els joves tenen la cua més curta. S’alimenta de llavors, fruits, fulles i insectes.

Publicitat

Totes les cotorres, lloros, papagais i guacamais formen part de la família dels psitàcids. Són ocells de colors vius, amb un bec corbat característic, urpes prènsils, gran intel·ligència (poden imitar la veu humana i altres sons, malgrat que no tenen cordes bucals). Viuen de forma gregària. Són originaris d’Amèrica, principalment, però pel comerç d’aus exòtiques arriben com a animals domèstics a Europa, on exemplars escapats o alliberats s’acaben naturalitzant. A Espanya hi ha dues colònies petites d’aratinga nyandai, una a Barcelona i l’altra a Tenerife.

L’ICO-Institut Català d’Ornitologia, amb l’elaboració del Tercer atles d’ocells nidificants de Catalunya, publicat a finals del 2021, confirma que a Catalunya hi ha 233 espècies d’ocells nidificants (a Barcelona, 83) i que s’hi han incorporat 17 espècies en els últims 40 anys, 8 de les quals són exòtiques. A Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells, dels quals el més nombrós és el pardal, amb 900.000 parelles reproductores, seguit del gafarró, el pit-roig i el pinsà, totes elles amb més de 400.000 parelles. El canvi climàtic i la desaparició d’hàbitats està implicant un descens d’aquestes poblacions.

Dita: Xerrar com un lloro o com una cotorra

Notícies relacionades

L’agró blanc: característiques i curiositats

És un ocell present a tots els continents i, tot i que a Catalunya era molt escàs, s’ha anat recuperant: des de començament de segle nidifica al delta de l’Ebre i, més recentment, també als aiguamolls de l’Empordà i als deltes del Llobregat i del Besòs

Els flamencs es maquillen: el sorprenent secret del seu color rosa

El seu característic color rosa depèn del que mengen i també els ajuda a trobar parella i reproduir-se

La busqueta comuna: característiques i curiositats

És un dels 83 ocells que nidifiquen a Barcelona i dels 233 que ho fan de forma regular a Catalunya i se'l pot veure a Collserola i Montjuïc

El passerell: característiques i curiositats

La seva principal amenaça, a més de la desaparició del seu hàbitat i l'ús de pesticides, és el silvestrisme
spot_img

El Via Veneto rep el reconeixement honorífic dels Premis Barcelona Restauració 2026

L'establiment de Galvany, fundat el 1967 per la família Monje, és un dels sis restaurants distingits en els guardons municipals

Parades de Castanyes a Sarrià – Sant Gervasi 2026

Descobreix on trobar les parades de castanyes i moniatos a Sarrià-Sant Gervasi aquest 2026 i fins quan estaran obertes

Edifici Can Nena Casas: Característiques i curiositats

La història de Can Nena Casas a les Tres Torres: una masia del segle XVII transformada en joia modernista per Bonaventura Conill i Josep Masdeu

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí