Publicitat

L’aratinga nyandai, una de les set espècies de cotorres de Barcelona

És originària de boscos d'Amèrica del Sud i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment

spot_img

Publicat el 26.9.2023 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’aratinga nyandai (Aratinga nenday), originària de boscos d’Amèrica del Sud (principalment Paraguai, Bolívia, Brasil i Argentina), és una de les set espècies de cotorres que crien a la ciutat. És de colonització recent i no es tenen dades d’exemplars en llibertat fins a l’any 1997 als jardins del Turó del Putxet; hi ha una petita colònia de cinc parelles al Parc de la Ciutadella i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment. No es considera una espècie invasora perquè té una població molt petita.

Publicitat

També s’anomena cotorra de cap negre, perquè té el front, la corona i la major part de les galtes de color negre, els quals destaquen sobre el verd groguenc de la major part del cos. Això li permet distingir-se de la resta de cotorres de la ciutat que tenen el cap verd (cotorra de Kramer), gris (cotorreta de pit gris i lloro del Senegal), blau (aratinga de cap blau) o vermell (aratinga mitrada). El plomatge de les ales i la cua són d’un blau fosc preciós. Mesura uns 30 centímetres i pesa uns 150 grams. No té dimorfisme sexual i els joves tenen la cua més curta. S’alimenta de llavors, fruits, fulles i insectes.

Publicitat

Totes les cotorres, lloros, papagais i guacamais formen part de la família dels psitàcids. Són ocells de colors vius, amb un bec corbat característic, urpes prènsils, gran intel·ligència (poden imitar la veu humana i altres sons, malgrat que no tenen cordes bucals). Viuen de forma gregària. Són originaris d’Amèrica, principalment, però pel comerç d’aus exòtiques arriben com a animals domèstics a Europa, on exemplars escapats o alliberats s’acaben naturalitzant. A Espanya hi ha dues colònies petites d’aratinga nyandai, una a Barcelona i l’altra a Tenerife.

L’ICO-Institut Català d’Ornitologia, amb l’elaboració del Tercer atles d’ocells nidificants de Catalunya, publicat a finals del 2021, confirma que a Catalunya hi ha 233 espècies d’ocells nidificants (a Barcelona, 83) i que s’hi han incorporat 17 espècies en els últims 40 anys, 8 de les quals són exòtiques. A Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells, dels quals el més nombrós és el pardal, amb 900.000 parelles reproductores, seguit del gafarró, el pit-roig i el pinsà, totes elles amb més de 400.000 parelles. El canvi climàtic i la desaparició d’hàbitats està implicant un descens d’aquestes poblacions.

Dita: Xerrar com un lloro o com una cotorra

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

El balquer, un ocell que nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans

Està en regressió a causa de la pèrdua del seu hàbitat

El voltor

És l'única espècie d'aus necròfagues que visita la ciutat de Barcelona, particularment Collserola, sobretot a la tardor i durant la dispersió dels joves.

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]