Coneixem els ocells
Enric Capdevila
L’aratinga nyandai (Aratinga nenday), originària de boscos d’Amèrica del Sud (principalment Paraguai, Bolívia, Brasil i Argentina), és una de les set espècies de cotorres que crien a la ciutat. És de colonització recent i no es tenen dades d’exemplars en llibertat fins a l’any 1997 als jardins del Turó del Putxet; hi ha una petita colònia de cinc parelles al Parc de la Ciutadella i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment. No es considera una espècie invasora perquè té una població molt petita.
També s’anomena cotorra de cap negre, perquè té el front, la corona i la major part de les galtes de color negre, els quals destaquen sobre el verd groguenc de la major part del cos. Això li permet distingir-se de la resta de cotorres de la ciutat que tenen el cap verd (cotorra de Kramer), gris (cotorreta de pit gris i lloro del Senegal), blau (aratinga de cap blau) o vermell (aratinga mitrada). El plomatge de les ales i la cua són d’un blau fosc preciós. Mesura uns 30 centímetres i pesa uns 150 grams. No té dimorfisme sexual i els joves tenen la cua més curta. S’alimenta de llavors, fruits, fulles i insectes.
Totes les cotorres, lloros, papagais i guacamais formen part de la família dels psitàcids. Són ocells de colors vius, amb un bec corbat característic, urpes prènsils, gran intel·ligència (poden imitar la veu humana i altres sons, malgrat que no tenen cordes bucals). Viuen de forma gregària. Són originaris d’Amèrica, principalment, però pel comerç d’aus exòtiques arriben com a animals domèstics a Europa, on exemplars escapats o alliberats s’acaben naturalitzant. A Espanya hi ha dues colònies petites d’aratinga nyandai, una a Barcelona i l’altra a Tenerife.
L’ICO-Institut Català d’Ornitologia, amb l’elaboració del Tercer atles d’ocells nidificants de Catalunya, publicat a finals del 2021, confirma que a Catalunya hi ha 233 espècies d’ocells nidificants (a Barcelona, 83) i que s’hi han incorporat 17 espècies en els últims 40 anys, 8 de les quals són exòtiques. A Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells, dels quals el més nombrós és el pardal, amb 900.000 parelles reproductores, seguit del gafarró, el pit-roig i el pinsà, totes elles amb més de 400.000 parelles. El canvi climàtic i la desaparició d’hàbitats està implicant un descens d’aquestes poblacions.
Dita: Xerrar com un lloro o com una cotorra
