Publicitat

L’aratinga nyandai, una de les set espècies de cotorres de Barcelona

És originària de boscos d'Amèrica del Sud i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment

Publicat el 26.9.2023 6:00 · Actualitzat el 29.4.2026 12:39

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

L’aratinga nyandai (Aratinga nenday), originària de boscos d’Amèrica del Sud (principalment Paraguai, Bolívia, Brasil i Argentina), és una de les set espècies de cotorres que crien a la ciutat. És de colonització recent i no es tenen dades d’exemplars en llibertat fins a l’any 1997 als jardins del Turó del Putxet; hi ha una petita colònia de cinc parelles al Parc de la Ciutadella i se la pot observar al Putxet, a la vila de Gràcia o Pedralbes, on va a buscar aliment. No es considera una espècie invasora perquè té una població molt petita.

També s’anomena cotorra de cap negre, perquè té el front, la corona i la major part de les galtes de color negre, els quals destaquen sobre el verd groguenc de la major part del cos. Això li permet distingir-se de la resta de cotorres de la ciutat que tenen el cap verd (cotorra de Kramer), gris (cotorreta de pit gris i lloro del Senegal), blau (aratinga de cap blau) o vermell (aratinga mitrada). El plomatge de les ales i la cua són d’un blau fosc preciós. Mesura uns 30 centímetres i pesa uns 150 grams. No té dimorfisme sexual i els joves tenen la cua més curta. S’alimenta de llavors, fruits, fulles i insectes.

Publicitat

Totes les cotorres, lloros, papagais i guacamais formen part de la família dels psitàcids. Són ocells de colors vius, amb un bec corbat característic, urpes prènsils, gran intel·ligència (poden imitar la veu humana i altres sons, malgrat que no tenen cordes bucals). Viuen de forma gregària. Són originaris d’Amèrica, principalment, però pel comerç d’aus exòtiques arriben com a animals domèstics a Europa, on exemplars escapats o alliberats s’acaben naturalitzant. A Espanya hi ha dues colònies petites d’aratinga nyandai, una a Barcelona i l’altra a Tenerife.

L’ICO-Institut Català d’Ornitologia, amb l’elaboració del Tercer atles d’ocells nidificants de Catalunya, publicat a finals del 2021, confirma que a Catalunya hi ha 233 espècies d’ocells nidificants (a Barcelona, 83) i que s’hi han incorporat 17 espècies en els últims 40 anys, 8 de les quals són exòtiques. A Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells, dels quals el més nombrós és el pardal, amb 900.000 parelles reproductores, seguit del gafarró, el pit-roig i el pinsà, totes elles amb més de 400.000 parelles. El canvi climàtic i la desaparició d’hàbitats està implicant un descens d’aquestes poblacions.

Dita: Xerrar com un lloro o com una cotorra

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El gaig blau: característiques i curiositats

És una de les aus més espectaculars que cria al nostre país, però l'ús de plaguicides i la pèrdua de cavitats naturals on nidificar ha limitat molt la seva expansió

El cucut reial: característiques i curiositats

Un ocell migrador singular que destaca pel seu parasitisme reproductor

La cotxa cua-roja: característiques i curiositats

És un ocell migrador comú arreu de Catalunya, un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepciona

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar
spot_img

Assaig i error en la cruïlla de l’experimentació material i la poètica de l’error

L'Espai Blanc de l'ESDAPC acull fins al 12 de juny una exposició coral nascuda de la col·laboració entre dues assignatures de tercer curs

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí