Publicitat
spot_img

L’associacionisme a Galvany

Publicat el 27.4.2017 16:00

Galvany – Turó Parc

Jordi Llorach i Cendra

L’associacionisme és una característica destacada de Catalunya. Iniciat durant l’Edat Mitjana amb les acadèmies, els gremis o el Consolat del Mar, es va ampliar al segle XIX amb activitats tant diverses com els orfeons i les corals, el teatre, l’esport, l’excursionisme, la cultural o el folklore. També, al segle XIX, va prendre volada l’associacionisme cooperatiu per cobrir les necessitats bàsiques de les classes treballadores i menestrals, sorgides de la industrialització. A la zona de Galvany, l’associacionisme van donar-s’hi d’una manera més escassa que en d’altres llocs, com Gràcia, Sants o Sarrià. Segurament, aquesta mancança va ser conseqüència de la disseminació inicial de la població, sense un nucli definit. Posteriorment, tampoc ho va afavorir el tarannà de la majoria de la població que s’hi establí, bàsicament de classe social alta, procedent de l’expansió de Barcelona, i més recentment d’una classe mitja i benestant, totes elles allunyades d’aquests moviments associatius. Un dels pocs exemples d’associacionisme en aquesta zona, va ser la sucursal de la Cooperativa la Flor de Maig, creada l’any 1890, al Poblenou. L’any 1918, l’entitat es fusionà amb La Formiga Obrera, de Sants. Amb la fusió, la cooperativa santsenca aportà l’immoble situat al carrer de Marià Cubí cantonada al carrer de Sagués, -actualment encara existent i que convindria conservar-lo de l’especulació immobiliària-, que ocupà la Flor de Maig. A la part baixa hi havia la botiga cooperativa i un ampli bar al pis superior. A principis dels anys cinquanta del segle passat, la cooperativa va cessar, quedant l’edifici buit. Al cap d’un temps s’hi va instal·lar una fusteria i posteriorment el bar de copes Universal.

L’interior del cafè de La Flor de Maig, al barri Galvanya, a la planta superior, els anys vint. A la fotografia destacada, vista exterior de la sucursal de La Flor de Maig, al carrer Sagués cantonada Marià Cubí. Fotografies d’autors desconeguts

Tant per la manca de la tradició associativa com per la característica de la majoria de la població que hi ha viscut, a l’actual barri de Sant Gervasi-Galvany li manca el sentit d’agrupar-se amb finalitats veïnals. Per aquest motiu, li ha restat la força necessària per reivindicar els equipaments i els serveis municipals necessaris i que no té. D’aquesta manera, històricament ha esdevingut una mena de zona “residencial” o “dormitori”, amb escassa vida veïnal. De totes maneres, convé posar de relleu que des de fa uns anys, hi existeixen tres associacions de veïns, l’Associació de Comerciants i Veïns del Turó Parc, l’AV Sant Gervasi Sud i l’AV i Amics de Laforja, que desenvolupen una bona tasca. Inclús, des de fa uns mesos, han unit forces per a reivindicar conjuntament amb entitats del barri del Farró, un Bus de Barri que enllaci la part baixa del districte amb serveis tan bàsics com el CAP, l’Hospital Plató o Can Castelló, entre d’altres. Però la bona tasca que desenvolupen, l’han de fer amb escàs recolzament veïnal i sense la consideració manifesta que són les interlocutores idònies entre la ciutadania i l’administració per a reivindicar dels dèficits existents, heretats dels governs municipals anteriors.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

Quan Nadal em torna a trobar 

El relat de Maria Àngels Viladot

Retrat del carrer Saragossa a través de les seves botigues als anys 30

El clàssic colmado petit i atapeït; la farmàcia amb els bolados, el sucre candi i els remeis casolans; o la lleteria, amb els matons i les merengues, la bravada de vaca, el munt d’estris per servir la llet i la imatge de la quitxalla fent giravoltar la lletera plena pel carrer

Uns Pastorets feministes i empoderats: l’espectacle de Vallvidrera torna a triomfar per Nadal

Aquest any, en la 24a edició, s'ha mostra un canvi generacional on es dona protagonisme als més petits i a les dones de 50 anys, que decideixen emprendre un viatge per trobar-se a si mateixes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí