Publicitat

L’associacionisme a Galvany

spot_img

Publicat el 27.4.2017 16:00

Galvany – Turó Parc

Jordi Llorach i Cendra

L’associacionisme és una característica destacada de Catalunya. Iniciat durant l’Edat Mitjana amb les acadèmies, els gremis o el Consolat del Mar, es va ampliar al segle XIX amb activitats tant diverses com els orfeons i les corals, el teatre, l’esport, l’excursionisme, la cultural o el folklore. També, al segle XIX, va prendre volada l’associacionisme cooperatiu per cobrir les necessitats bàsiques de les classes treballadores i menestrals, sorgides de la industrialització. A la zona de Galvany, l’associacionisme van donar-s’hi d’una manera més escassa que en d’altres llocs, com Gràcia, Sants o Sarrià. Segurament, aquesta mancança va ser conseqüència de la disseminació inicial de la població, sense un nucli definit. Posteriorment, tampoc ho va afavorir el tarannà de la majoria de la població que s’hi establí, bàsicament de classe social alta, procedent de l’expansió de Barcelona, i més recentment d’una classe mitja i benestant, totes elles allunyades d’aquests moviments associatius. Un dels pocs exemples d’associacionisme en aquesta zona, va ser la sucursal de la Cooperativa la Flor de Maig, creada l’any 1890, al Poblenou. L’any 1918, l’entitat es fusionà amb La Formiga Obrera, de Sants. Amb la fusió, la cooperativa santsenca aportà l’immoble situat al carrer de Marià Cubí cantonada al carrer de Sagués, -actualment encara existent i que convindria conservar-lo de l’especulació immobiliària-, que ocupà la Flor de Maig. A la part baixa hi havia la botiga cooperativa i un ampli bar al pis superior. A principis dels anys cinquanta del segle passat, la cooperativa va cessar, quedant l’edifici buit. Al cap d’un temps s’hi va instal·lar una fusteria i posteriorment el bar de copes Universal.

L’interior del cafè de La Flor de Maig, al barri Galvanya, a la planta superior, els anys vint. A la fotografia destacada, vista exterior de la sucursal de La Flor de Maig, al carrer Sagués cantonada Marià Cubí. Fotografies d’autors desconeguts

Tant per la manca de la tradició associativa com per la característica de la majoria de la població que hi ha viscut, a l’actual barri de Sant Gervasi-Galvany li manca el sentit d’agrupar-se amb finalitats veïnals. Per aquest motiu, li ha restat la força necessària per reivindicar els equipaments i els serveis municipals necessaris i que no té. D’aquesta manera, històricament ha esdevingut una mena de zona “residencial” o “dormitori”, amb escassa vida veïnal. De totes maneres, convé posar de relleu que des de fa uns anys, hi existeixen tres associacions de veïns, l’Associació de Comerciants i Veïns del Turó Parc, l’AV Sant Gervasi Sud i l’AV i Amics de Laforja, que desenvolupen una bona tasca. Inclús, des de fa uns mesos, han unit forces per a reivindicar conjuntament amb entitats del barri del Farró, un Bus de Barri que enllaci la part baixa del districte amb serveis tan bàsics com el CAP, l’Hospital Plató o Can Castelló, entre d’altres. Però la bona tasca que desenvolupen, l’han de fer amb escàs recolzament veïnal i sense la consideració manifesta que són les interlocutores idònies entre la ciutadania i l’administració per a reivindicar dels dèficits existents, heretats dels governs municipals anteriors.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Sarrià – Sant Gervasi, entre els districtes amb menys execució dels pressupostos participatius

Les dues propostes més endarrerides són les que més suports van rebre durant el procés de votació dels pressupostos participatius

Les mans que cuiden

La baixa valoració del treball de la llar i de les cures no és casual: es construeix en la intersecció de gènere, classe i origen

David Bondia: “Cuidar el verd no és decoratiu, és un tema de salut i de vida”

Entrevista al síndic de greuges de Barcelona i professor de Dret Internacional Públic a la UB

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí