Societat
Ana Rubió
L’Ateneu Divers ha tornat aquest divendres al districte d’on mai hauria d’haver estat obligat a marxar per dur a terme un col·loqui sobre la situació actual dels drets de les persones amb discapacitat. El motiu ha estat el 10è aniversari del documental Diferents, un projecte sobre la memòria històrica del col·lectiu, que va realitzar l’entitat l’any 2011. Al voltant de 130 persones han assistit a l’acte, emplaçat al Centre i Teatre de Sarrià, i més de 40 s’han connectat, a través de Youtube, a la reproducció en streaming de l’esdeveniment. Rosa Martín, participant de l’Ateneu Divers, i Esteban Russo, coordinador de l’entitat, han conduït la sessió.
Per a generar debat, l’Ateneu Divers ha convidat Mireia Guilera i Albert Helguera, protagonistes del documental. A més, han comptat amb la col·laboració de cinc ponents: el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Jordi Font; el director de DINCAT Plena Inclusió Catalunya, Carles Campuzano; el gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona, Ramon Lamiel; la presidenta de l’Associació LADD, Maite Ruiz i el vocal de drets de l’Associació Activament, Hernán Sampietro.
La conversa, així com ho fa Diferents, s’ha dividit en tres blocs: el passat, el present i el futur, i ha combinat les aportacions de les persones presents amb fragments del documental. Aquest va ser dirigit per Laura González, Ruben Sánchez i Markos Moya i, en paraules seves, “vol ser un homenatge a totes les víctimes de la violència i l’oblit”, amb la intenció de “recordar a totes aquelles persones que van sofrir per ser diferents”.
Maite Ruiz, ponent i mare d’una membre de l’Ateneu Divers, ha compartit que si es vol que els fills i filles estiguin inclosos, se’ls ha de donar oportunitats, “i aquesta en va ser una”. Seguint el fil, la directora de l’Ateneu Divers, Laura González, ha explicat que el 80% de les persones discapacitades no tenen treball a l’Estat espanyol. I a les que en tenen, com explica Mireia Guilera, se les parla “en to de parvulari, com si no entenguessim el que ens estan dient”.
A tot això, el ponent Carles Campuzano ha afegit que es necessari “que els temes de la discapacitat estiguin més amunt en l’agenda política del govern”. Al seu torn, Hernán Sampietro ha demanat que les administracions compleixin amb les polítiques establertes en el marc internacional dels drets humans. Maite Ruiz ho ha resumit de la següent manera: “Es pensa molt, s’escriu una mica i es fa poc”. Per, tot seguit, demanar a les famílies presents a la sala que s’empoderin: “Ens hem de creure que els nostres fills i filles tenen drets, si ho fem, podrem lluitar amb més força”. I per lluitar, Hernán Sampietro ha reivindicat que calen més espais de representació.
Eleccions al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
Ramon Lamiel ha respost a aquesta qüestió tot dient que, a partir de l’1 de juny, s’inicia el període de votacions online pel Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Aquestes se celebren cada quatre anys i hi poden votar totes les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona, que són més de 150.000.
Enguany, hi ha 22 candidates, de les quals s’escolliran 10 per a formar la meitat del consell integrat per persones amb discapacitats. L’altra part la constitueixen representants de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest òrgan té capacitat per a decidir les polítiques municipals que els afecten; un marge d’acció positiu però no suficient. Lamiel ha compartit que els agradaria que tots els programes i les iniciatives que fan “fossin recollides per una cartera de serveis i polítiques públiques”.
L’acte ha culminat amb un torn obert de preguntes on, algunes membres de l’Ateneu Divers han explicat les seves vivències personals i les discriminacions viscudes. Totes han coincidit amb què encara queda molta feina a fer.
