Notícies de Sarrià
Bernat Julià i Carme Rocamora
La matinada del 29 de març els telèfons sonen abans d’hora. La notícia corre ràpidament: l’Ateneu Popular de Sarrià ha estat incendiat de forma intencionada. Abans de les vuit del matí diverses membres dels col·lectius que gestionaven l’espai ja eren allà, però poc es podia fer. En aquell moment la dotació dels bombers estava acabant de remullar i assegurar la zona. Però les fotos que s’aconsegueixen fer (primer des de fora i després des de dins) no deixen marge al dubte: pintades i simbologia feixista de diferent tipologia deixava rastre d’on pertanyien els atacants.
Davant l’estupefacció generalitzada la solidaritat comença a córrer per les xarxes, malgrat això, i com denuncien des de l’Ateneu Popular de Sarrià, setmanes més tard la investigació es tanca -tot i que l’Ajuntament va denunciar els fets de forma judicial- i per tant no hi ha possibilitat que la justícia investigui més el cas.
Amb el permís dels bombers aquell dia diferents membres de l’Ateneu van poder endur-se part del material que hi havia en les primeres sales. Aquest material va ser traslladat a l’Associació de Veïns de Sarrià, espai on s’ha mantingut i també on s’han reunit els col·lectius durant aquests darrers mesos. De fet, al juliol van fer un cinefòrum amb el documental “Poble Rebel” al carrer Canet i la Comissió de Festes Alternatives de Sarrià (col·lectiu membre de l’Ateneu) ja última els seus actes per les festes majors d’enguany.
Un espai per al barri
L’Ateneu Popular de Sarrià va néixer el desembre de 2015 quan un grup de joves va okupar l’espai amb la intenció de fer-hi un espai juvenil autogestionat i reivindicar el lloc com un espai per al barri i contra l’especulació. Cal tenir en compte que aquestes casetes eren antigament propietat de La Llave de Oro, empresa de la construcció que poc temps abans havia arribat a un acord amb l’Ajuntament per tal de convertir les casetes en un espai municipal i el solar del costat -on actualment hi havia un pàrquing de motos- en un edifici de pisos de luxe. Així doncs, el jovent no només denunciava la manca d’intervenció de l’ajuntament sobre les casetes atès que es trobaven en mal estat, sinó també l’especulació immobiliària que des de fa dècades assola el barri i obliga a les joves a marxar per la impossibilitat de pagar els lloguers. L’Ateneu portava més de dos anys, doncs, donant vida al barri amb el suport de diferents entitats juvenils així com amb el vistiplau de les entitats veïnals.
L’Ajuntament ho va denunciar
El 29 de març, com dèiem, més de tres hores de foc van deixar l’edifici dels joves del barri completament calcinat i en conseqüència, moltes parts es van esfondrar, i d’altres es van mantenir. Atès el mal estat, els tècnics van indicar que el millor seria esfondrar-lo, tot explicant que l’edifici es troba en ‘ruïna tècnica’, és a dir, que el cost de rehabilitar-lo és molt superior al de fer una construcció nova. La polèmica estava servida, ni els membres de l’Ateneu ni les associacions de Sarrià estaven d’acord amb aquest esfondrament i van demanar al govern municipal que els arguments econòmics no passessin per davant del valor històric i patrimonial de l’edifici.
Paral·lelament, l’Ajuntament havia interposat una denúncia a Ciutat de la Justícia, però aquesta, a causa de la falta d’un autor a qui atribuir els fets, va tenir un curt recorregut. En aquest sentit el regidor del districte, Jaume Asens (Barcelona en Comú), lamenta que no s’hagi pogut fer més per tirar endavant aquesta denúncia contra els culpables d’aquest atac descriu de “caràcter feixista”. Des de l’Ateneu, però, critiquen que l’Ajuntament, més enllà de la denúncia sense recorregut, no ha fet res més per perseguir ni investigar els “grupuscles feixistes” que existeixen als barris del districte i que segueixen fent pintades i atacant diverses zones del barri i el districte.
Futur incert
En aquest sentit, les entitats de la Taula d’Entitats de Sarrià (de la qual l’Ateneu en forma part) estan acabant de decidir aquestes setmanes si interposen una denúncia com a acusació popular sobre els fets per tal d’obligar a l’aparell policial i judicial a reobrir la investigació i aprofundir en el cas.
Amb les ferides encara obertes, el passat dia 13 es va iniciar “l’enderrocament selectiu” de les casetes amb un doble objectiu: retirar la runa i assegurar l’edifici per tal de mantenir l’estructura. Des de l’Ateneu Popular de Sarrià però, veuen amb preocupació el fet que aquestes obres facilitin que, abans i tot que es decideixi quin és el futur de les casetes, La Llave de Oro comenci la construcció dels immobles previstos, i ja han demanat en més d’una ocasió, juntament amb l’associació de veïns, que l’Ajuntament aturi el que consideren “un despropòsit” i trobi si més no un solar alternatiu a l’actual. Cal tenir en compte que aquestes obres afectarien els patis de les casetes que passarien a ser un vial públic.
Així doncs, ara per ara es desconeix el futur d’aquest espai municipal tot i que diverses veus apunten al fet que ha de ser un espai juvenil. D’una banda, així ho va aprovar el Plenari del districte i de l’altra així ho han reclamat insistentment des de l’Ateneu Popular de Sarrià i els col·lectius de joves que en formen part. En aquest cas però, els joves posen èmfasi en el fet que ha de ser un espai autogestionat. D’altra banda, les entitats que conformen l’actual Casa de la Cultura Popular -La Sarrianenca- podrien també reclamar-ne l’ús si bé condicionen aquesta aposta a la possibilitat de recuperar Can Ponsic, que acaba la sessió a la Guàrdia Urbana a finals d’aquest mateix any.
Però aquest no és l’únic debat. Abans de decidir-ne la gestió i l’ús s’ha de decidir què es fa amb les casetes i en aquest cas tampoc hi ha acord. En la darrera reunió que es va produir entre les entitats del barri, l’Ateneu, representants del districte i diferents partits polítics, l’Ajuntament va presentar tres escenaris. En tots tres planteja una remodelació total per fer de les dues casetes un sol equipament però compta amb diferents calendaris i pressupostos. En un primer escenari l’ajuntament proposaria l’enderrocament total de les dues casetes i la construcció d’un nou equipament intentant reproduir una estructura similar a l’actual. Seria un equipament de dues plantes amb 280m2, amb un cost estimat a mà alçada de 1,1 milions d’euros i 39 mesos d’obres des de l’inici. En el segon escenari (el preferit per l’ajuntament) seria afegir al primer un soterrani de 140m2 que permeti ampliar les possibilitats de l’equipament. Aquesta opció costaria (sempre a mà alçada) uns 1,4 milions d’euros i les obres durarien uns 40 mesos. Finalment, la tercera opció per la qual apostarien les entitats veïnals, constaria d’un enderroc parcial i el manteniment de l’estructura i una rehabilitació del mateix edifici amb un cost estimat de 1,5 milions d’euros i una durada de 41 mesos. L’Ajuntament esperava d’aquesta reunió la creació d’una comissió que fes seguiment de les decisions preses i de l’avenç de les negociacions però a causa del tancament en fals de la reunió per la manca d’acords, aquesta comissió no es va arribar a crear.
En tot cas, des de l’Ateneu afirmen que “no s’aturaran” i “malgrat els tempos amb els que treballa l’Ajuntament” seguiran fent activitats i buscant espais on desenvolupar el seu projecte.
