Publicitat

L’austeritat dels refectoris conventuals

spot_img

Publicat el 29.11.2015 10:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

La cuina pròpia dels frares caputxins, tot i la seva austeritat, tenia una tradició i fesomia peculiar que s’anà configurant al llarg dels anys. D’aquella austeríssima dieta practicada, a partir de 1578, pels fundadors de la Província caputxina de Catalunya a la introducció, per a les festes principals, del plat anomenat argamassa (que era el nom que els caputxins donaven al puré de cigró, formatge i rovell d’ou dur) i als altres plats extraordinaris i les pitances dobles (o pitotes) ingerides pels frares en els anys previs a l’exclaustració del segle XIX, hi ha un llarg recorregut. Amb tot, cal assenyalar que, habitualment, a la taula dels caputxins sempre es mantingué el to d’austeritat que imprimiren els introductors de la vida caputxina a Catalunya.

Publicitat

Aquesta austeritat en les menges conventuals suara al·ludida fou minuciosament descrita pel primer cronista dels caputxins fra Miquel de Valladolid († 1619). Aquest religiós explicà que: “Yo vi el día de Nuestro Padre San Francisco comer la comunidad en Santa Eulalia de Sarriá pan cocido con óleo por no tener carne ni otra cosa mejor. Al comenzar los ayunos de la cuaresma vi cenar a la comunidad de Monte Calvario de Barcelona no otra cosa sino media docena de hojas de borrajas fritas con un poco de harina y media cebolla. Puedo dar testimonio de que en el convento de Bañolas se comieron en dos años que estuve allí muy pocas pitanzas de carne ni pescado, y que los días de Carnestolendas no se comió otra cosa sino un poco de pasta de harina de trigo cocida, y que la comida ordinaria fuese siempre una sola escudilla de legumbres o de yerbas cosidas y una lechuga cruda con vinagre sin otro principio ni postre”; (Libro primero de la fundación, I). Aquestes eren, doncs, les menges habituals dels frares caputxins que s’establiren a Catalunya a partir de 1578! A guisa d’il·lustració us ofereixo un gravat popular amb la taula parada d’un refetor regi en un dia de gran festa, una imatge que contrasta enormement amb l’austeresa dels refectoris caputxins que us he descrit en aquesta nota històrica.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí 93, març 2023

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2023/04/El_Jardi_93_marc23.pdf
spot_img

Clíniques Mi, el primer centre de l’estat espanyol que obté el màxim reconeixement internacional per l’atenció al càncer de pulmó

La clínica de les Tres Torres és distingit amb l'IASLC Cancer Care Team Award, i s’afegeix així a una llista exclusiva de centres de referència mundial

Festa Major del Farró 2025: el programa amb totes les activitats

Del 6 al 14 de setembre el barri s'omplirà d'activitats per a totes les edats pensades per fer comunitat

Neix la Copa Sarrià, un torneig per fer barri a través del futbol

Organitzada per exalumnes del Sant Ignasi, comptarà amb la participació de vuit equips masculins de Sarrià-Sant Gervasi i espera ser un espai de trobada per a tot el veïnat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]