Cuina de convent
Fra Valentí Serra de Manresa
La cuina pròpia dels frares caputxins, tot i la seva austeritat, tenia una tradició i fesomia peculiar que s’anà configurant al llarg dels anys. D’aquella austeríssima dieta practicada, a partir de 1578, pels fundadors de la Província caputxina de Catalunya a la introducció, per a les festes principals, del plat anomenat argamassa (que era el nom que els caputxins donaven al puré de cigró, formatge i rovell d’ou dur) i als altres plats extraordinaris i les pitances dobles (o pitotes) ingerides pels frares en els anys previs a l’exclaustració del segle XIX, hi ha un llarg recorregut. Amb tot, cal assenyalar que, habitualment, a la taula dels caputxins sempre es mantingué el to d’austeritat que imprimiren els introductors de la vida caputxina a Catalunya.
Aquesta austeritat en les menges conventuals suara al·ludida fou minuciosament descrita pel primer cronista dels caputxins fra Miquel de Valladolid († 1619). Aquest religiós explicà que: “Yo vi el día de Nuestro Padre San Francisco comer la comunidad en Santa Eulalia de Sarriá pan cocido con óleo por no tener carne ni otra cosa mejor. Al comenzar los ayunos de la cuaresma vi cenar a la comunidad de Monte Calvario de Barcelona no otra cosa sino media docena de hojas de borrajas fritas con un poco de harina y media cebolla. Puedo dar testimonio de que en el convento de Bañolas se comieron en dos años que estuve allí muy pocas pitanzas de carne ni pescado, y que los días de Carnestolendas no se comió otra cosa sino un poco de pasta de harina de trigo cocida, y que la comida ordinaria fuese siempre una sola escudilla de legumbres o de yerbas cosidas y una lechuga cruda con vinagre sin otro principio ni postre”; (Libro primero de la fundación, I). Aquestes eren, doncs, les menges habituals dels frares caputxins que s’establiren a Catalunya a partir de 1578! A guisa d’il·lustració us ofereixo un gravat popular amb la taula parada d’un refetor regi en un dia de gran festa, una imatge que contrasta enormement amb l’austeresa dels refectoris caputxins que us he descrit en aquesta nota històrica.
