Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

L’avellaner i els seus remeis, per Fra Valentí Serra

L’escorça de l’avellaner és astringent i se solia usar en la terapèutica popular per aturar les diarrees

Publicat el 4.4.2022 14:06 · Actualitzat el 6.4.2022 13:45

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

L’avellaner (llat., Corylus avellana; cast., avellano) és un arbre caducifoli que brota molt primerencament. Fa uns penjolls anomenats, popularment, el moc dels avellaners. Aquests penjolls s’empren com a remei per provocar la suor i eliminar les toxines en els estats gripals i cal collir-los quan són plens de pol·len. Pel que fa a l’escorça de l’avellaner, és astringent i se solia usar en la terapèutica popular per aturar les diarrees.

Els antics frares oferiren aquesta bella descripció de l’avellaner: “Un arbre que trau de l’arrel várias ramas rectas y flexibles; ab las fullas grans, rodonas y en figura de cor; ab las flors pochs vistosas y lo fruyt rodó de mitja polsada ab la molsa blanca, oliosa y de gust molt agradable.” A propòsit de les virtuts remeieres de l’avellana, el cèlebre metge pontifici Dr. Andrés de Laguna (†1560) escriví que “son dañosas, aunque majadas y bebidas con aguamiel sanan la tos antigua. Tostadas y comidas con un poco de pimienta maduran los catarros, y quemadas con todas sus cáscaras y majadas con grasa de oso, aplicadas, hacen renacer los cabellos” (Acerca de la materia medicinal I, 142).

Publicitat

Hi ha una mena d’avellaners que són bords i se solen plantar a guisa de tanca a la vora dels camps. Aquesta variant borda fa molt poques avellanes, molt grosses i amb una closca molt dura. Amb la “bullidura” d’aquesta closca d’avellana borda, quan encara és verda, se n’obté un potent diürètic que és molt apreciat en la medicina rural.

A propòsit del conreu de l’avellaner, els antics hortolans escriviren que és un arbre que “requiere un clima templado y un terreno sustancioso, ligero y fresco, siéndole por lo regular los arcillosos muy fatales, pues atendiendo que sus raíces son muy flexibles, al encontrar resistencia en el terreno se doblan, no pudiendo por ello desarrollarse. El arado es uno de los mayores enemigos del avellano, ya que extiende sus raíces muy superficialmente. Se tienen que dar al avellano, a lo menos, dos labores con la azada, una al mes de octubre o noviembre a fin de enterrar las hojas que se han desprendido del árbol; y la otra en marzo o abril, que es cuando empieza a moverse la savia. Se acostumbra a podar el avellano cada tres años, consistiendo en limpiarle de la madera muerta y de las ramas tragonas” (La Huerta de San Francisco, 57-58).

La fusta de l’avellaner, atesa la seva elasticitat, fou molt apreciada pels boters i pels cistellers. Les avellanes solen assolir la maduresa a darrers d’agost o bé a primers de setembre, segons aquella dita popular: “Per Santa Magdalena, l’avellana és plena” (22 de juliol) i és, aquesta, una fruita seca força oliosa i de bon nodriment, però no són massa recomanables per als ancians ni per a les persones amb la pressió arterial elevada, i tampoc se’n pot menjar de manera abusiva. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, sobre el cirerer i les seves propietats.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Ràdio Farró dedica dues hores a la ciència amb tres entrevistes a Vil·la Urània

L'emissora comunitària va reunir una investigadora en conservació de la natura, una especialista en neurociència i una historiadora de l'art en un programa especial amb públic

El Jardí incorpora un cercador d’ofertes de feina pública en col·laboració amb Convocat

El diari posa a l'abast dels veïns una eina per consultar oposicions i borses de treball de les administracions públiques catalanes

«Darrere de cada una hi som totes»: 12 activitats als barris de Sarrià-Sant Gervasi per reivindicar el 25N

Al districte hi hauran tallers, concerts i espectacles per reivindicar els drets de les dones i combatre les violències masclistes

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí