Arquitectura
Jaume de Oleza
L’edifici CEISA està situat al carrer Vallmajor 25-27. És un edifici d’estètica actual construït l’any 1952 per l’arquitecte Francesc Mitjans (1909-2006), autor de l’Estadi de Futbol Club Barcelona, l’antic Banco Atlántico, el Club Nàutic de Barcelona i un llarg etcètera d’edificis i d’habitatges que van contribuir a la modernització i a l’actualització de l’arquitectura catalana en els anys 50. Com ja comentava en altres articles d’El Jardí, Mitjans va tenir una extensa obra de més de 50 anys d’activitat, va morir a 97 anys i al llarg de la seva extensa carrera va obtenir diferents premis d’arquitectura. Quan era estudiant va pertànyer al Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Un moviment arquitectònic creat a Catalunya l’any 1930 que va potenciar la incorporació de l’arquitectura moderna, d’acord amb uns principis que s’estaven forjant a Europa i Estat Units per aquella època. Francesc Mitjans, gràcies al coneixement dels postulats d’aquests, va adquirir la inquietud per un tipus d’arquitectura més actual deixant enrere l’arquitectura historicista de la seva formació universitària.
Aquest edifici respon a una tipologia d’una construcció aïllada amb un jardí davanter, i consta de planta baixa i quatre plantes d’altura. Mitjans va dur a terme aquest projecte per a tres membres d’una mateixa família, adaptant la totalitat de la superfície de la planta per a cadascuna de les famílies. Els habitatges són de grans dimensions i es distribueixen a partir d’un nucli central de comunicació vertical que permet circular per les estades al voltant d’elles.
La composició volumètrica respon a un concepte volumètric compacte de forma cúbica, en el qual en buidar el volum, s’integren les terrasses en el seu interior. Una composició que li dona certa personalitat a l’edifici. Els materials de façana es componen de maó vist i formigó armat, revocat i pintat de blanc. Un contrast que conjuntament amb les grans terrasses, dibuixen un caràcter residencial de qualitat, amb una estètica molt actual. Un exemple més, de com la bona arquitectura roman més enllà de qualsevol mena de pressió especulativa, que per aquells anys irrompia a la ciutat. Un model que passats més de 60 anys, segueix sent un referent de l’arquitectura moderna catalana
Jaume de Oleza, arquitecte a www.cwork.cat
