Publicitat

L’edifici de la Rotonda, una història complicada

Una història complexa de reformes i canvis d'ús ha conformat la memòria i biografia d'aquest edifici situat a la cantonada de l'avinguda Tibidabo amb el passeig de Sant Gervasi

spot_img

Publicat el 20.6.2020 6:00

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

L’edifici popularment anomenat La Rotonda està situat a la cantonada de l’avinguda Tibidabo amb el passeig de Sant Gervasi i deu el seu nom al templet rodó que presideix la cantonada. És un edifici que en la seva història ha sofert diverses remodelacions i ampliacions.

Publicitat

Cap al 1900 l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana, arquitecte adjunt de Badalona, ​​va projectar per al conegut empresari doctor Andreu, promotor de la urbanització de la muntanya del Tibidabo, la que hauria de ser la seva residència. Però anys més tard el 1908 va patir la primera remodelació, afegint-hi dues plantes més i adaptant la construcció existent per reconvertir-la en el que seria l’Hotel Metropolità, un dels hotels dels més luxosos de la nostra ciutat amb capacitat per a més de 350 persones i 70 habitacions. Fou un projecte que va anar a càrrec del cèlebre arquitecte Enric Sagnier, un arquitecte de prestigi molt conegut a la nostra ciutat.

Publicitat
Edifici de La Rotonda © Carme Rocamora

 

El 1951 l’edifici va tornar a ser reformat, aquest cop sota el projecte de l’arquitecte José M. Sagnier, fill de l’anterior, que, conjuntament amb l’interiorisme de Jordi Galí, transformà l’edifici en l’anomenada Clínica Rabassa per a malalts terminals. Posteriorment, el 1999 va ser adquirit per la immobiliària Nuñez i Navarro, que va escometre’n l’última remodelació de la mà de l’arquitecte Alfred Arribas, un projecte que va augmentar-ne el volum existent i va enderrocar l’edificació realitzada per Sagnier.

L’edifici es caracteritza pel templet que presideix la cantonada i està decorat amb motius florals i ceràmics, obra del conegut ceramista Luis Bru i Salellas. Les façanes a banda i banda del cos cilíndric del xamfrà són llises, destacant-ne les balconades de ferro i les motllures treballades de les llindes de les finestres, així com l’acabat del remat de l’última planta amb formes ondulades, que, conjuntament amb el sòcol de l’edifici en pedra, donen lleugeresa al volum.

Detall de la decoració modernista del templet © Carme Rocamora

L’edifici avui dia no roman sense certa problemàtica, a conseqüència que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fa més d’un any, va declarar nul·les les últimes reformes efectuades en la construcció en el que fa referència a la sisena planta. La sentència donava la raó a la plataforma veïnal Salvem La Rotonda, pendent de recurs de cassació. Una història complexa de reformes i canvis d’ús que ha conformat la memòria i biografia d’aquest edifici.

Jaume de Oleza és arquitecte www.cwork.cat

Notícies relacionades

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

La Torre Macaya, l’edifici de l’avinguda Tibidabo que va inspirar a Ruiz Zafón

L'actual hotel és obra de l'arquitecte Enric Sagnier, encarregada per a la distingida família barcelonina

La Torre Joan Llusà, un edifici inspirat en l’arquitectura neoclàssica parisenca

L'antiga casa d'estiueig de l'Avinguda Tibidabo actualment acull la seu de l'Institut Superior de Dret i Economia

Les tres cruïlles amb més accidents de trànsit a Sarrià-Sant Gervasi

La Guàrdia Urbana identifica al districte tres punts de risc on s'han produït més de 10 sinistres en l'últim any
spot_img

Sarrià-Sant Gervasi, el segon districte amb menys avortaments en joves registrats el 2023

Paral·lelament, Barcelona assoleix la taxa més elevada des de l'any 2016, segons l'ASPB

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme

Els carrers de Casetes i Pelfort, el camí que unia les masies fins a la riera de Vallvidrera

Al segle XIX, el mas de la cooperativa Can Pujades era la principal finca d'aquesta zona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí