Publicitat

La col, una hortalissa molt estimada pels celtes i romans

Els antics pobladors de la península Ibèrica ja tenien el costum de potenciar el gust dels brous i sopes amb fulles de col

spot_img

Publicat el 27.10.2022 6:30

Remeis i Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

Des de temps molt arcaics la col s’ha esguardat com una planta comestible, ateses les seves fulles amples i verdoses de gust tan peculiar que, alhora, són molt agraciades amb virtuts remeieres. Des de la llunyana època del neolític, i força segles abans del conreu hortícola de la col, a l’Edat de Pedra, els antics pobladors de la península Ibèrica ja tenien el costum de potenciar el gust dels brous i sopes amb fulles de col. Els antics hortolans conventuals ja posaren en relleu en llurs escrits que: “El cultivo de la col es uno de los más antiguos. La col requiere climas húmedos y templados; no obstante, existen variedades resistentes a los fríos. Necesita mucha humedad, y por ello debe regarse o cultivarse en suelos frescos. Si se escalonan convenientemente las siembras las coles pueden cosecharse en todo tiempo. La col manifiesta gran avidez por los abonos” (BHC, Pócimas de capuchino, 51-52).

Publicitat

En efecte, la col (llat., Brassica oleracea; cast. berza, col; basc, aza o azi) es conrea arreu
d’Europa des de fa milers d’anys. Fou una hortalissa molt estimada pels celtes i pels romans car gaudeix de nombroses propietats terapèutiques, essent especialment afavorida amb virtuts molt aptes per a fer cataplasmes per a guarir les nafres i els tumors externs. Els navegats l’usaven per a combatre l’escorbut, preparant una mena de choucroute amb fulles de col. Semblantment, els antics frares caputxins confitaven la col tot deixant pansir les fulles blanques interiors, que escaldaven i després les conservaven cobertes amb vinagre. Aquesta col confitada, acompanyada d’olives, ceba i bacallà esqueixat (o bé amb arengades a la brasa) hi dona un gust excel·lent!

Publicitat

De cols n’hi ha una gran varietat, algunes malaguanyadament s’han perdut i ja no es conreen, com ara la col de fuada, cultivada a les hortes conventuals dels caputxins. En temps passats tingueren molt renom, per les seves propietats gastronòmiques, la col verda o primerenca, la col capdellada o de soldat, la col gitana (dita també romana o crespada), la borratxona, la col de brot o d’hivern. Actualment, les principals varietats són la col blanca, la col verda, la col morada (o llombarda), la col de brot, la de paperina, l’arrissada, la col caputxina… En la tradició pairal era molt estimada la col de pell de galàpet; car aquesta varietat adquireix un gust molt particular i inèdit quan es veu afectada per les glaçades.

A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, de les propietats del julivert.

Fra Valentí Serra és arxiver dels Caputxins de Sarrià

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol
spot_img

Abaixa la persiana un dels forns centenaris de Sarrià: “No hem pogut trobar forners per seguir”

"Ens acomiadem amb el cor ple, sabent que hem format part del dia a dia de moltes llars i que hem compartit molt més que forn i llevat: hem compartit vida"

L’AV de la Bonanova celebra el 50è aniversari rodejada d’amics, socis i autoritats

L'Orquestra Simfònica Vozes va amenitzar la festivitat de l'associació, que va néixer al final de la dictadura amb la voluntat de "construir Barcelona" i treure-la de la grisor

Veïns de Sant Gervasi s’uneixen en una aliança inèdita per evitar ser expulsats per un fons d’inversió

Quatre blocs del barri estan en risc de ser convertits en colivings temporals per a estrangers

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]